Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Defectes en la instal·lació de calefacció

La detecció d'una fallada greu exigeix la suspensió del subministrament en instal·lacions en servei
Per mediatrader 23 de novembre de 2008
Img radiador

Amb el començament de l’hivern arriba el moment de posar a punt la instal·lació de calefacció. Assegurar un bon rendiment és fonamental per garantir una temperatura òptima en la llar. Per això, des del passat 1 de març, el nou Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE) estableix la necessitat de realitzar revisions periòdiques. Aquestes són imprescindibles per detectar fallades en la instal·lació i esmenar-los abans que es produeixi una avaria.

Tipus de defectes

Els defectes que es poden detectar en les instal·lacions es classifiquen en molt greus, greus o lleus. Els primers són aquells que suposen “un perill immediat” per a la seguretat de les persones, els béns i, fins i tot, el medi ambient. De fet, una de les finalitats del nou RITE és contribuir a la millora de la qualitat de l’aire i lluitar contra el canvi climàtic.

La reiteració d’un defecte o l’acumulació de diversos lleus poden entendre’s com un defecte greu

Com a defectes greus es classifiquen aquells que no suposen un perill immediat per a la seguretat de les persones, dels béns o del medi ambient, però poden reduir substancialment la capacitat d’utilització de la instal·lació tèrmica o la seva eficiència energètica. També una reiteració successiva d’un defecte o l’acumulació de defectes lleus poden entendre’s com a defecte greu. Finalment, els defectes lleus són anomalies que no afecten al funcionament de la instal·lació.

D’acord a aquests defectes, la instal·lació pot considerar-se acceptable, condicionada o negativa:

  • Una instal·lació és acceptable quan no es determina l’existència d’un defecte greu o molt greu, però poden detectar-se defectes lleus que hauran d’esmenar-se abans d’un període de tres mesos.

  • Una instal·lació es considera condicionada quan presenta, almenys, un defecte greu o un defecte lleu detectat en una inspecció anterior i que encara no ha estat corregit. Quan això ocorri en una instal·lació nova, no podrà entrar en servei ni rebre energia fins que no es corregeixin els defectes. Si la instal·lació ja està en servei, la fallada s’haurà de corregir en un termini inferior a 15 dies.

  • La qualificació negativa s’obté quan es detecta, almenys, un defecte molt greu. Si aquesta situació es dona en una instal·lació nova, com en el cas anterior, no podrà entrar en servei fins que no s’esmeni la fallada. Si es dona en una instal·lació en servei, la normativa estableix l’obligació d’emetre un certificat de qualificació negativa que es remitent a l’òrgan competent de la comunitat autònoma perquè ordeni la suspensió del subministrament d’energia fins que s’obtingui la qualificació d’acceptable “”.

Inspeccions

Per detectar els possibles defectes d’una instal·lació, és obligatori realitzar les inspeccions que exigeix el nou RITE. L’objectiu d’aquestes és verificar el compliment escrupolós de la normativa. En concret, la IT 4 (Instrucció Tècnica) exigeix que les instal·lacions se sotmetin a les inspeccions que determini l’òrgan competent de cada comunitat autònoma: “inicials, periòdiques o aquelles altres que estableixi per pròpia iniciativa, denúncia de tercers o resultats desfavorables apreciats en el registre de les operacions de manteniment“.

Les instal·lacions han de ser inspeccionades per personal facultat per a això. Quant al tipus d’inspecció, les inicials serveixen per comprovar el compliment del RITE i autoritzar la seva posada en servei. Per a això, després de la inspecció s’emetrà un certificat en el qual s’indicarà si efectivament es compleix amb el RITE, la possible relació de defectes, la seva classificació i la qualificació de la instal·lació.

Les inspeccions periòdiques, per la seva banda, serveixen per verificar l’exigència d’eficiència energètica de la instal·lació. La periodicitat d’aquestes queda establerta en la IT 4, de manera que les instal·lacions posteriors a l’entrada en vigor del RITE, amb una potència tèrmica igual o major que 20 Kw, han d’inspeccionar-se cada dues, quatre o cinc anys, segons el combustible que utilitzin. Les instal·lacions anteriors s’han d’inspeccionar d’acord al calendari que estableixi l’òrgan competent, segons potència, tipus de combustible i antiguitat.