El clavell, un clàssic de la Setmana Santa

Característiques generals i descripció

L’arribada de la Setmana Santa anima moltes tradicions i costums populars. Entre les més arrelades destaquen les ofrenes florals de les confraries, que mantenen la mateixa figura estel·lar d’antany: el clavell. Aquest exemplar és el més utilitzat per a «exornar els passos», és a dir, adornar el camí de les germanors durant les processons. La planta es conrea tot l’any a través de diversos sistemes, però el seu moment de floració natural és la temporada de primavera i estiu. Per aquest motiu, en general, coincideix amb la Setmana Santa i adquireix en aquestes dates major protagonisme.

Considerat per molts com un símbol de la Península Ibèrica, o en particular d’Espanya, el lloc exacte de procedència del clavell no és clar, encara que se sap que correspon a la conca mediterrània. Una versió afirma que Lluís IX el Sant l’hauria portat de Tunísia a França en el segle XIII. Però més enllà del seu origen, no sols ocupa un lloc central per Setmana Santa, sinó que també ho ha fet en esdeveniments històrics, com l’anomenada «Revolució dels Clavells», que va tenir lloc a Portugal el 25 d’abril de 1974. Aquesta flor estava llavors al punt d’esplendor i per això va quedar com un símbol de l’episodi.

Cada any, els especialistes posen especial atenció en diversos factors que modifiquen el preu i, en conseqüència, el consum de clavells per a la temporada. Un d’ells són les dates de la Setmana Santa: com més prop de la primavera, més abundància de clavells i, per tant, una major oferta que genera una baixada en els valors. Altres elements, com un hivern massa dur o l’arribada anticipada de les altes temperatures, també afecten la producció de clavells. D’ells, en general, depèn que les confraries es bolquin en el seu ús, com mana la tradició, o busquin alternatives en altres flors típiques, com a lliris, orquídies, iris o gladiolos.

De base llenyosa, té unes tiges característiques que poden aconseguir fins a 90 centímetres d’altura. Les seves fulles són perennes, linears, toves i planes, amb base envainadora. Els constants creus entre les diferents varietats han propiciat que la majoria dels clavells tinguin una floració contínua, sempre que la temperatura no baixi dels 10 °C.

Neixen en grups d’una a cinc flors, amb pètals dentats i calze amb dents triangulars. Quant als seus colors, els més comuns són el rosa, el blanc i el vermell, encara que les modes i exigències del mercat fan que es conreïn clavells d’altres colors, grocs o taronges. En funció de la seva grandària, les seves flors es divideixen en «standard» o «uniflora», de flor gran amb poca tendència a l’emissió de brots laterals, i «mini» o «esprai», com la clavelina, que a més de tenir una grandària petita, destaca pel seu gran nombre de botons florals.

Tipus i varietats de clavell

Encara que hi ha molts tipus de clavells, aquests són els més més comuns:

• Clavel xinès (Dianthus sinensis). Es caracteritza per les seves fulles dentades.
• Clavel silvestre (Dianthus hyssopifolius). També dita minutisa les flors del qual són de color rosa.
• Clavel comú (Dianthus caryophyllus). Pot tenir flors de color vermell, morat, salmó, groc, blanc o bicolor.
• Clavel del poeta (Dianthus barbatus). De color blanc, rosa, vermell o bicolor.
• Clavel turc (Tagetes patula). De color taronja o groc.

Com cuidar els clavells

El clavell té el seu hàbitat natural entre 30° i 45° de latitud. Fora dels límits de les regions mediterrànies, la seva producció s’estén al sud de Califòrnia, a la zona de Perth a Austràlia, la sabana de Bogotà i les muntanyes de Mèxic i Kenya. També són abundants els clavells en Valparaíso (Xile) i Sud-àfrica.

Per al seu creixement, el clavell necessita regs constants, però en quantitats moderades per a evitar podrir les seves tiges. És una planta que també requereix molta llum per a desenvolupar una tija rígida i flors grans i vigoroses. Quant al sòl , aquest ha de ser porós i ric, amb un bon drenatge per a evitar embassades que li poden ocasionar malalties criptogámicas o asfíxies radiculars.

Respecte a l’abonament , necessita una important aportació de nutrients. Durant els mesos de calor s’han d’abonar una vegada per setmana, mentre que la resta de l’any n’hi ha prou amb fer-lo de manera mensual. El moment més adequat per als trasplantaments és la tardor, encara que es poden reproduir mitjançant llavors a la primavera. En aquesta mateixa estació són possibles els esqueixos per a la seva multiplicació.

Malalties, reproducció i plagues

El clavell és una planta sensible a malalties. L’afecta la rosegui (Uromyces caryophyllinus), que provoca taques en les fulles i en la tija durant èpoques temperades com la tardor i la primavera. La fusariosis (Fusarium oxysporum) ataca el sistema vascular i danya fulles, tija i arrels, mentre que la taca foliar (Pseudomonas andropogonis ‘Smith’ Stapp) és un bacteri que pot provocar una necrosi de color marró vermellós en la vora de les fulles.

Respecte a les plagues, els principals enemics dels clavells són els pugons, el tortrix europeu (Cacoecimorpha pronubana) i el trips (Frankliniella occidentalis). Els primers piquen les fulles i flors per a succionar la saba. La plaga es reaviva en la primavera i baixa amb les fortes calors de l’estiu. El tortrix són lepidòpters les larves dels quals mengen les fulles i perforen els botons florals fins a devorar-los. Finalment, els trips són insectes xucladors que penetren a l’interior del botó floral i realitzen allí la seva posada. S’alimenten dels pètals que neixen i, quan la flor madura, es formen descoloracions sobre les vores.

Decoració amb aquesta planta

Els clavells proporcionen alegria i colorit allí on es col·loquin; es poden posar en gerros divertits, de colorines en estades interiors per a aconseguir una decoració més viva; també es poden penjar com si fossin una cortina, de manera que caldria posar un clavell o dos en tests de plàstic que gairebé no pesen. A més, és l’opció més utilitzada en les cerimònies per a fer arranjaments florals.