El lleixiu s’usa com a principal netejador, blanquejador i desinfectant en el 92% de les llars espanyoles. El seu poder es deriva de l’hipoclorit de sodi, component actiu capaç d’eliminar tots els microorganismes i restes de matèria orgànica. Tanmateix, això també genera inconvenients: el seu ús amb massa freqüència augmenta els riscos de problemes respiratoris. Alhora, reduir el seu ús també és beneficiós per al medi ambient.
El lleixiu, el desinfectant més eficaç
El lleixiu és el desinfectant per excel·lència en les llars espanyoles (el seu ús està menys estès en altres països). L’ús del lleixiu no és ni bo ni dolent en si mateix. Suposa alguns avantatges molt importants, però convé tenir presents els riscos que comporta, atès que un ús excessiu o inadequat pot implicar problemes.
Coneguda en altres països com lavandina, clor o aigua Jane, el lleixiu és un compost químic que té com a ingredient actiu l’hipoclorit de sodi. El seu ús està molt difós en virtut del seu gran poder de neteja i desinfecció, la seva capacitat bactericida i per a eliminar restes de matèria orgànica i la seva eficàcia com a agent blanquejador.
L’hipoclorit de sodi dóna al lleixiu la seva potència per a la desinfecció, pel fet que és un fort oxidant. També s’utilitza molt per a mantenir neta l’aigua de les piscines, on la seva aplicació es pot realitzar en forma líquida, en pols o bé per mitjà de pastilles concentrades.
El lleixiu elimina els bacteris, virus, floridures, llevats, espores, algues, protozous i qualsevol altre microorganisme
La capacitat de neteja i desinfecció del lleixiu està fora de discussió. Bacteris, virus, floridures, llevats, espores, algues, protozous i qualsevol altre microorganisme s’inhibeixen o destrueixen davant la seva acció. També s’ha comprovat en assajos químics que és capaç d’eliminar la totalitat dels microorganismes que constitueixen els contaminants fecals, alguns dels quals destaquen per una alta capacitat patogènica.
Aspectes negatius del lleixiu
Una dels desavantatges més evidents del lleixiu és la seva olor intensa i desagradable. Aquesta olor, que no arriba a ser tan forta com el de l’amoníac , a causa del costum, s’associa sovint amb la sensació de neteja. En molts casos, en botigues i supermercats es comercialitzen productes que barregen lleixiu (el seu poder de neteja) amb substàncies que atorguen al conjunt una aroma més agradable.
En el mercat es venen mescles de lleixiu amb substàncies que atorguen al producte una aroma més agradable
No obstant això, el problema més important no és l’olor. L’ús de lleixiu en altes dosis és perjudicial per a la salut, ja que augmenta el risc de problemes respiratoris no al·lèrgics. Així ho va determinar un estudi realitzat en 2009 pel Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i de l’Institut Municipal de Recerca Mèdica (IMIM-Hospital de la Mar) de Barcelona. El treball va analitzar a 3.626 persones de deu països de la Unió Europea que usaven lleixiu almenys quatre dies a la setmana per a netejar les seves cases.
La mateixa recerca va concloure, com a contrapartida, que el lleixiu també proporciona una menor sensibilitat als al·lergògens (és a dir, les substàncies que, en introduir-se en l’organisme, el fan més propici al desenvolupament d’una al·lèrgia). Els seus efectes, segons aquests resultats, són gairebé paradoxals, ja que protegeixen contra les al·lèrgies, però generen problemes no al·lèrgics. De tota manera, els autors del treball van explicar que són necessaris nous estudis per a determinar amb major grau de detall els efectes del lleixiu.
Una bona mesura consisteix a reduir el seu ús: emprar-la amb menys freqüència o solo en casos en què no serveixin altres productes menys abrasius. Quan s’usi, s’ha de mantenir l’espai ben ventilat, i fins i tot, és recomanable l’ús de màscara.
Respecte al lleixiu i, en general, als productes químics de neteja, sovint s’atén molt a cura de la salut dels qui els empren i es dedica poc espai al mal que aquestes substàncies provoquen en el medi ambient. Tots els productes que s’usen a casa acaben en la galleda de les escombraries o abocaments en la xarxa de desguassos, la qual cosa implica que acabin en la naturalesa.
Per a cuidar el planeta també en netejar, convé parar esment a algunes recomanacions:
Comprar només els productes imprescindibles i usar-los en les quantitats mínimes necessàries per a la neteja.
Procurar l’ús de netejadors naturals, com ara aigua, vinagre i sabó suau, a més d’espart com a fregall i, si fa falta una cosa més forta, recórrer al suc de llimona, bórax o bicarbonat.
Si és possible, comprar productes en envasos elaborats amb materials reciclats o reciclables.
Per als detergents, consultar les etiquetes i parar esment al fet que no incloguin fosfats i, almenys el 90% dels seus components, siguin biodegradables.
Sempre és millor una neteja freqüent de la casa, abans que deixar passar molt de temps i que sigui necessari l’ús de netejadors molt poderosos.
