La poda és un de les cures habituals que requereixen les plantes. Consisteix a suprimir brots i branques. La tasca es realitza amb diferents finalitats: per netejar la planta de fulles i flors marcides, per donar-li una forma equilibrada o per estimular el seu creixement. No és una operació que comporti riscos per a l’exemplar, sempre que no s’intervingui en les branques estructurals. Per tant, és possible tallar en qualsevol època de l’any un brot mal col·locat o atrotinat, encara que és recomanable esperar a la parada vegetativa de la planta per a les intervencions més contundents.
Beneficis
Després de podar una planta, les parts en les quals s’intervé reben un flux abundant de sàvia. Quan això ocorre, l’exemplar creix i recupera el vigor perdut. Per tant, com més es podi, rebrotarà amb major intensitat. Aquesta màxima no és aplicable a les plantes domèstiques d’interior . En aquest cas, la poda ha de moderar-se ja que en ocasions les condicions ambientals no són tot el favorables que deurien per potenciar el desenvolupament dels exemplars podats.
La poda ha de combinar-se amb una altra sèrie de cures complementàries. Els regs han de ser abundants i han d’estar acompanyats d’una aportació d’abonament , en concentració baixa. La planta ha de rebre bones dosis de llum solar, la temperatura ambienti ha de ser elevada i els nivells d’humitat en l’aire han de ser alts.
Períodes de poda
El desenvolupament de les plantes d’interior es divideix en dos períodes de temps. En general, des de mitjan mes de març fins a finals de setembre es desenvolupa l’època de creixement, també coneguda com a vegetació. Mentre que entre octubre i març, la planta es troba en repòs o en parada vegetativa.
Després de la poda, la planta rebrota i recupera el vigor perdut
Les podes de poc abast es poden realitzar amb independència de l’època en la qual es trobi l’exemplar. Si bé és recomanable que durant el període de creixement només s’efectuïn intervencions suaus en els brots joves. Les podes més dràstiques que persegueixen equilibrar l’estructura de la planta i donar-li una altra forma, han de realitzar-se al final del repòs vegetatiu. Així les gemmes rebroten amb major facilitat i més rapidesa.
Com podar?
La finalitat d’aquest tipus d’intervencions és provocar la formació d’un brot en el lloc on es va tallar. Per això, és apropiat podar per sobre d’una fulla o a l’altura de la gemma.
Si la planta es poda perquè adquireixi una determinada forma, el tall ha de realitzar-se per sobre d’una branca o d’un brot per garantir la continuïtat del desenvolupament i facilitar que l’exemplar, a poc a poc, adquireixi l’orientació que es desitja.
La poda és una cura d’obligat compliment pels seus beneficis per a la planta. No obstant això, no tots els exemplars la resisteixen. Mai s’ha d’intervenir en plantes que no tinguin tija. Són les denominades acaules i formen una roseta. En aquest cas, la poda s’ha de reduir a l’eliminació de fulles i flors marcides. La violeta africana, primavera, peperomia, clivia i gloxinia pertanyen a aquesta categoria. Les plantes cactáceas, les falgueres i les orquídies- excepte les espècies que creixen sobre llargues tiges- tampoc s’han de podar.
En el cas de les palmeres, la poda és desaconsellable per complet. El motiu és que en aquests exemplars el creixement s’origina gràcies a una gemma situada al centre de la mata de les fulles.
