El romaní és una planta aromàtica de la família de les labiadas, que pot arribar a aconseguir fins als dos metres d’altura. És un arbust perenne, amb una tija llenyosa i ramificat, les fulles de la qual són lineals, mesuren de dues a tres centímetres de longitud i d’un a dos mil·límetres d’ample, a més aquestes fulles atresoren un color verd fosc i brillant.
Quant a les seves flors, aquestes solen ser de colors celestes o violeta pàl·lid, però en les seves diferents varietats també podem trobar exemplars de color blanc. A més, el romaní té una gran virtut, ajuda a espantar les plagues, igual que la immensa majoria de les plantes aromàtiques empleades en la cuina, per tant és molt recomanable plantar-ho prop dels arbres fruiters.
La terra en la qual millor va a créixer aquest exemplar és la sorrenca, encara que s’adapta amb facilitat a altres tipus de sòl més pobres, excepte en els argilencs. Cal sembrar-ho en una zona protegida (al costat d’un mur o una paret), i és necessari deixar uns 50 centímetres de distància entre planta i planta.
El millor mitjà per conrear el romaní consisteix a emprar els esqueixos recol·lectats durant el mes d’agost i trasplantar-los a la primavera o a la fi de l’estiu. Durant l’època estival també és un bon moment per fer de dos a tres podes amb les quals obtindrem nous esqueixos.
Serà suficient amb aportar-li un reg moderat a la setmana, palpant prèviament la terra per saber si manté la humitat, ja que no necessita ser regat amb molta assiduïtat. Prefereix trobar-se en un lloc on rebi llum solar abundantment per poder desenvolupar-se sense problemes.
Aquesta aromàtica és originària de les regions banyades pel mar Mediterrani, per això és molt utilitzada com a condiment en la cuina d’aquests països.
