El viburno és un exemplar arbustivo de gran grandària, pot arribar a aconseguir els quatre o cinc metres d’altura. Pot ser tant de fulla perenne com a caduca, depenent de quin de les 125 espècies conegudes estiguem fent referència. La pèrdua de les seves fulles també pot produir-se si es desenvolupa a baixes temperatures.
Les seves fulles són simples, llargues i estretes, amb les nervacions molt marcades. Pot florir a l’hivern o primavera, moment en el qual apareixen les seves rodones inflorescències formades per petites flors de color blanc. Quan les flors maduren -floreix de primavera a estiu- aquest arbust dona petits fruits. No obstant això, la majoria de les espècies produeix fruits tòxics per a la ingestió humana, encara que els animals solen alimentar-se d’ells sense majors problemes.
Aquests exemplars, pertanyents a la família de les caprifoliáceas, són oriünds bé de Xina o de les regions europees i africanes banyades pel Mediterrani. Necessiten un substrat permeable, ric en humus, ben drenat i enriquit amb abonament orgànic quinzenalment.
Requereixen un ambient humit per desenvolupar-se, per la qual cosa serà necessari sotmetre al viburno a regs moderats, 2 o 3 vegades per setmana. Haurem d’augmentar l’assignació d’aigua en l’època estival.
Respecte a les seves necessitats de llum, és un arbust que admet estar situat tant en zones que es trobin exposades a ple sol com a aquelles que estan a mitja ombra. Malgrat tot, és un exemplar que pot desenvolupar-se sense excessius problemes en condicions ambientals adverses i diferents tipus de sòl amb diferents nivells d’acidesa i grau d’humitat. On si presenta problemes per desenvolupar-se és en climes excessivament secs, amb un estiu massa calorós. En aquest cas necessitaria ser regat fins a tres vegades diàries.
