Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Eliminar les males herbes del jardí

Els mètodes manuals i els herbicides són les principals tècniques per acabar amb aquestes espècies

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 30deMarçde2005
Img jardin Imatge: Dominic Alves

Img jardin articulo

Una mala herba és una herba “no desitjable”. No es tracta d’una espècie concreta sinó que, en funció del moment i del lloc en què es trobi, es pot comportar com a tal. “Per exemple, el blat, que és un cultiu molt benvolgut, pot ser una mala herba si es troba en un camp de remolatxa o de ceba i causa un perjudici”, explica Andreu Taberner, responsable del Comitè per a la prevenció i el maneig de la resistència als herbicides (CPRH) de la Societat Espanyola de Malherbología.

La quantitat en què es localitza una espècie en un determinat punt és un altre factor que influeix a l’hora de considerar-la dolenta. Fa falta que es present en una quantitat suficient perquè produeixi dany. “Una mata de blat en un camp de remolatxa no és una mala herba, ara bé, si el blat està en una densitat suficient per impedir un correcte creixement de la remolatxa, sí es pot comportar com una mala herba”, puntualitza Taberner.

Per què apareixen

Les males herbes són plantes amb una gran capacitat d’adaptació al mitjà i una major “habilitat competitiva per aigua, espai i nutrients” que altres cultius. Quan un terreny no està ocupat, les males herbes triguen poc a aparèixer. De la mateixa forma, aquells cultius que tenen dificultats per desenvolupar-se són més proclius a infestar-se.

Són espècies amb una gran capacitat d’adaptació al mitjà

Les conseqüències de l’aparició de males herbes s’aprecien, sobretot, en jardineria. Els espais oberts que no són utilitzats tenen tendència a quedar envaïts. Com a resultat, segons detalla Andreu Taberner, les males herbes “enlletgeixen el jardí”, dificulten el pas, disminueixen la producció en un cultiu, generen al·lèrgies, punxen -“en el cas de les ortigues que es troben en els marges dels camins o els abrojos en patis d’esbarjo de col·legis”- i degraden els edificis o monuments en els quals apareixen.

Com eliminar-les

Es pot prevenir la seva aparició? En zones de cultiu, sí. Amb eines i material vegetal nets, substrats i aigua de reg eximeix de llavors es pot evitar que apareguin males herbes. Per contra, una vegada que han fet acte de presència, s’eliminen amb mètodes físics, químics i biològics.

Els mètodes físics són aquells que inclouen: l’eliminació manual o amb màquines, que exigeix arrencar les herbes d’arrel; a més de tècniques de control de la llum i la temperatura, com l’embuatat, que crea una barrera en el sòl que impedeix el creixement de la vegetació.

Respecte als mètodes químics, destaquen principalment els herbicides, “que tenen la capacitat d’eliminar l’espècie que considerem mala herba, respectant en la mesura del possible a l’espècie que es considera cultiu”. Hi ha diferents productes químics per al control de cada espècie.

Un de les males herbes més comunes és el trèvol, freqüent en jardineria, en gespes o en camps de futbol. “Se li considera així perquè estèticament desentona i taca en asseure’s sobre ell. A més, en un camp de futbol és relliscós”, descriu Andreu Taberner.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions