Els miralls constitueixen una presència fonamental en qualsevol llar. Poden ocupar diversos llocs, des del bany fins a àmplies superfícies en el dormitori o el vestidor, però no en la cuina. A més de permetre contemplar-se en ells, aporten valor decoratiu. Aquest article descriu el paper dels miralls en la llar, els usos i possibilitats dels de gran grandària i com permeten engrandir espais i aprofitar la llum natural.
Miralls, en gairebé qualsevol espai de la casa
Els miralls són un element imprescindible en la llar. Com a mínim, qualsevol casa compta amb un en el bany. Però en general, hi ha més distribuïts en diferents espais.
Són necessaris per a poder mirar-se en ells, pentinar-se bé i comprovar la cura de tots els detalls del propi aspecte. Però també aporten un valor decoratiu essencial, en funció de la seva grandària, de l’estil del marc, del lloc que ocupen i de la llum que són capaces de reflectir.
És aconsellable que hi hagi almenys un mirall gran, que permeti a qui es posi enfront d’ell observar el reflex del seu cos sencer
A més del bany, els miralls estan en rebedors, passadissos, salons, vestidores i dormitoris. És a dir, poden estar en gairebé qualsevol espai de la casa, excepte en la cuina, on -a més de que la seva utilitat estaria almenys en principi bastant limitada- correria el risc d’embrutar-se molt, a causa de la humitat, possibles esquitxades d’oli, espècies, etc., que abunden allí quan es preparen els aliments.
És aconsellable que en la llar hi hagi almenys un mirall gran, que permeti a una persona observar el reflex del seu cos sencer. És sobretot molt útil en els moments en què calgui empolainar-se abans de sortir, per a comprovar com queda la vestimenta triada, com combina amb el calçat, etc. Per això, aquest tipus de miralls estan gairebé sempre en el dormitori o en un vestidor, les zones triades per a vestir-se i arreglar-se.
Miralls de gran grandària
Els miralls de gran grandària es poden penjar de la paret o adherir a ella a través de caragols i tacs. Com el mirall s’observa des de l’altura dels ulls, la perspectiva permet apreciar el cos sencer, encara que el límit inferior del mirall estigui diversos centímetres per sobre del sòl, per la qual cosa convé col·locar-lo de tal forma que el seu límit inferior no quedi arran de terra, sinó almenys uns 10 o 15 centímetres per damunt. D’aquesta manera, es prevenen petits accidents domèstics (com donar-li un cop amb el peu) que poden acabar amb el cristall trencat.
També existeixen miralls de cos sencer amb marcs grans i pesats, d’estil clàssic, que, en lloc de penjar-se o encastar-se en la paret, poden deixar-se recolzats sobre el sòl i la paret, formant un petit angle. Això aporta un toc d’espontaneïtat i quitació una mica del pes tradicional del marc, alhora que possibilita d’aquesta manera que s’adeqüi millor a una decoració més moderna.
Convé que no hi hagi miralls just enfront de sofàs o altres llocs destinats al descans, perquè poden impedir relaxar-se
Però s’ha de tenir en compte que aquest últim recurs sol es recomana per a llocs amplis. En estar “enlairat” de la paret, el mirall utilitza espai no sols de la paret sinó també del sòl, i si les dimensions de l’estada són més aviat reduïdes, augmenta el risc de topar-se amb ell i ocasionar algun accident. També es desaconsella per a zones per on transitin nens.
Els llocs en els quals és millor que no hi hagi miralls és just enfront de sofàs , butaques o altres llocs destinats al descans. El reflex en el cristall pot causar que els qui els ocupin es distreguin i no puguin relaxar-se. Això també podria ocórrer en els dormitoris, però com per a dormir s’apaguen les llums, en general no representen un problema en aquesta estada.
Igual que pintar parets i sostres de colors clars, la presència de miralls és un dels recursos més habituals quan es desitja crear una sensació de major amplitud en una habitació. Però no n’hi ha prou amb col·locar un mirall en qualsevol part per a aconseguir-lo.
Un cristall posat enfront d’una paret buida i opaca no faria més que multiplicar aquesta sensació de buit, i el seu efecte seria més aviat contraproduent. Tampoc resulta positiu que el mirall reflecteixi alguna part de la casa que, per algun motiu, generi desgrat: un sector que botiga al desordre, una paret o part del sostre amb esquerdes o taques d’humitat, la porta del bany, etc.
Per això, més enllà que es pugui pensar que en una determinada zona un mirall és una bona opció, convé realitzar primer la prova d’instal·lar-lo allí i comprovar quines imatges reflecteix en ser observat des de diferents angles.
El més idoni és procurar que reflecteixi una part bonica de la decoració i, en el millor dels casos, la llum natural provinent de l’exterior. Un mirall col·locat de manera oportuna sobre una paret pot tenir un efecte semblant al de les claraboies tubulars, que il·luminen amb llum natural estades que no la reben de manera directa.
