En moltes ocasions, n’hi ha prou amb canviar una tela perquè una cadira o una butaca tornin a lluir com a nous. Són molts els mobles que tenen entapissada una part de la seva estructura. Amb el pas dels anys aquesta zona sol acabar atrotinada, descolorida o desgastada. Llavors, es planteja la possibilitat de condemnar-los a acabar en el contenidor de les escombraries o en la golfa. Abans d’optar per una decisió tan dràstica, i per a evitar despeses excessives, es pot optar per retapizar un mateix la peça espatllada.
Eines i materials necessaris
La tela amb la qual es va a retapizar la cadira o butaca ha de ser de bona qualitat, ja que tots dos són mobles que s’utilitzen diàriament, i el seu desgast és constant. Un altre aspecte a tenir en compte és la funcionalitat de la mena de teixit, ha de ser una tela decorativa, i alhora, duradora i de fàcil neteja. Els teixits més duradors són aquells que contenen entre un 10 i un 20% de material sintètic. Per a cobrir la part inferior del seient, o les zones que no queden a la vista, es pot emprar qualsevol tela o arpillera, l’únic requisit és que sigui resistent.
Per a crear una superfície segura es necessiten unes cinchas de nilons elàstiques. Per a confeccionar un seient resistent són necessàries entre sis i deu tires.
A més, es necessitaran unes tisores, una grapadora, millor si és mecànica, grapes de pota llarga, cola de contacte per a tèxtil, una brotxa, un enformador i goma-escumeja o escuma de polièster de diferents gruixos, entre 10 mm. i 30 mm.
El procés d’entapissat es divideix en tres passos diferenciats: crear una superfície segura, embuatar i, finalment, col·locar la tela.
El primer pas és desmuntar el vell entapissat. Amb l’ajuda d’un tornavís i un parell d’alicates s’extreuen les grapes velles, i es retira la tela espatllada i el farciment.
Per a començar amb el treball, es col·loquen quatre o cinc cinchas en la part superior del bastidor del seient. Després, s’engrapen una a una. Primer, se subjecta un extrem amb almenys cinc grapes, es tiba la cincha fins a un 10 per cent de la seva longitud, i s’engrapa l’altre extrem. Després de repetir aquest procés amb la resta de les cintes, es col·loquen altres quatre o cinc tires de manera transversal, i entrellaçades amb les anteriors, i es fixen a l’estructura. Com més gran és el seient, seran necessàries un major número de cinchas. Finalment, es cobreixen les cinchas amb una tela o arpillera de la mateixa grandària que el bastidor, i s’engrapa sobre aquest últim.
La funció d’aquesta tela és protegir el farciment d’escuma del seient, per la qual cosa ha de quedar una mica tibant. Per a això, es posa una grapa en el centre d’un dels laterals; s’estira la tela, i es col·loca la següent grapa en el lateral oposat. Després, es fixa una tercera grapa en el centre del tercer lateral, i la quarta en el centre del costat oposat. Per a acabar amb aquesta tasca, es posen grapes pels quatre laterals de manera alterna, i es tiba la tela cada vegada que es col·loca una nova. Els angles es deixen per al final. Per a rematar es fa un plec en la tela, i s’engrapa. Si la cadira en comptes de bastidor té un tauler, aquest procés no és necessari, i el treball comença amb l’embuatat.
Com més gran és el seient, seran necessàries un major número de cinchas
Per a l’embuatat cal tallar un tros d’escuma de tres centímetres de gruix, de manera que sobresurtin altres tres centímetres pels costats del bastidor, o tauler. Després es preparen les següents capes d’escuma, la grandària i el gruix de la qual dependran del volum que se li vulgui donar al seient. En general, tres capes són suficients. La primera de 3, la segona de 2 i la tercera d’1 centímetre de gruix.
Es peguen les capes d’escuma entre si en forma de piràmide, i es col·loquen sobre la tela del bastidor amb la capa més gran cap a l’exterior. El següent pas és fixar l’empleno al cant del bastidor. Per a això, es comença a engrapar pel centre d’un dels laterals, i es continua amb aquest procés de la forma descrita per a l’arpillera, però en aquest cas, sense tibar.
Ja només resta col·locar la tela per a acabar amb l’entapissat. Per a això es mesura el contorn del farciment, i es talla la peça. Per a poder ajustar-la bé, s’afegeix un marge de deu centímetres per cada costat del bastidor. Es col·loca la peça tallada sobre el farciment, de manera que quedi ben centrada, sobretot si el teixit té dibuixos. Després, s’engrapa per sota del bastidor, de manera que els plecs no arribin a la superfície. La tela ha de quedar tibant i sense arrugues. Per a rematar els angles es tiben les cantonades de la tela cap a dins, i s’engrapen al bastidor. Per a acabar, es cobreix la part inferior del seient amb una tela a to amb la utilitzada per a entapissar, i s’engrapa.
