Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Humitat en el soterrani
Cada construcció ha de complir amb un grau d'impermeabilitat mínim per a evitar filtracions
- Autor: Per mediatrader
- Data de publicació: Dijous, 25deSetembrede2003
Imatge: Micah MaziarEl soterrani és la part de l’habitatge més propens a registrar problemes d’humitat. La seva proximitat al sòl li situa en un entorn favorable a la penetració d’aigua. Per aquest motiu, és important impermeabilitzar correctament aquesta zona. Les filtracions són un risc en pisos baixos, golfes o àtics.
Cada construcció ha de complir amb un grau d’impermeabilitat mínim. En el cas dels sòls, aquells que es troben en contacte amb el terreny han d’evitar les filtracions en funció del coeficient de permeabilitat del terreny. Si no es fa de manera adequada, els primers senyals es detecten amb l’aparició de taques originades per la humitat.
Per a evitar l’aparició d’humitat en els soterranis es pot emprar, en funció del terreny, formigó hidròfug o formigó de retracció moderada. Així mateix, algunes obres exigeixen un tractament preventiu complementari mitjançant l’aplicació d’un producte líquid que cobreix els porus de la superfície.
A més, el sòl ha d’impermeabilitzar-se externament mitjançant una làmina que es col·loca sobre la capa base de regulació del terreny i una altra que s’estén sobre la capa de formigó i els murs. En aquest últim cas, cal segellar les trobades de totes les làmines.
Altres mesures que es prenen en el terreny situat sota el sòl són la disposició d’una capa drenant i una altra filtrant, la instal·lació de tubs drenants connectats a la xarxa de sanejament o a qualsevol sistema de recollida per a la seva reutilització posterior, la col·locació d’una cambra de bombament amb dues bombes de buidatge (quan la connexió anterior se situï per sobre de la xarxa de drenatge) i la construcció d’un pou drenant per cada 800 m² de terreny.
Trobada entre sòl i murs
Un punt conflictiu és el que connecta el sòl amb els murs. La més mínima separació en aquesta zona pot provocar el pas d’humitat. Per això, el perímetre dels murs és sotmès a un tractament específic per a limitar l’aportació d’aigua. Així mateix, és necessari segellar les trobades de les làmines d’impermeabilització del mur amb les del sòl i amb les disposades en la base inferior de les fonamentacions.
D’altra banda, l’espai que queda entre el sòl d’un habitatge i el terreny ha de ventilar-se mitjançant unes obertures de ventilació situades entre dues parets enfrontades. La distància entre obertures de ventilació contigües no ha de superar els cinc metres.
Quan la construcció està acabada, es pot aplicar un líquid hidròfug sobre les parets i, si aparegués floridura, cal rentar la taca amb un fungicida i cobrir-la amb segellador. No obstant això, en aquesta circumstància, és fonamental detectar el focus d’humitat i neutralitzar-lo per a evitar que les taques apareguin de nou.
