Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Instal·lar una tanca en el jardí

Els tancats de fusta aconsegueixen un acabat més natural, però l'alumini requereix menys cuidats
Per EROSKI Consumer 26 de febrer de 2008
Img valla
Imagen: galfred

En ocasions, la protecció de la casa depèn en bona part de les tanques o reixats que l’envolten. Sobretot en habitatges unifamiliars és habitual que aquests sistemes es col·loquin en l’exterior per impedir l’accés de persones alienes o, simplement, per crear un ambient més íntim quan la casa disposa de jardí.

Existeixen diferents tipus de tancats. El més tradicional és el compost per llepis verticals que acaben en bec o en punta arrodonida. Solen ser tanques de fusta que compleixen una funció més aviat decorativa. El nivell de seguretat que proporcionen depèn de l’altura de les llepis, per la qual cosa de vegades aquest sistema es reforça amb un mur de formigó que es col·loca en la part inferior. En ell queden ancorades les llepis.

El sistema d’ancoratge ha de suportar bé les dimensions i el pes de la tanca

L’ús de la fusta en les tanques aconsegueix un acabat natural molt benvolgut. No obstant això, convé que la fusta sigui sotmesa a tractaments que la protegeixin enfront dels efectes del sol, la humitat i el corc. Una altra possibilitat és recórrer a tanques de plàstic, ferro, alumini o acer inoxidable, que requereixen menys cures i aguanten millor el pas del temps. A més, en el cas de l’alumini, permet acabats que imiten a la fusta.

Respecte a l’altura, cal assegurar-se que el sistema d’ancoratge suporta bé les dimensions i el pes de la tanca. Quan les tanques estan compostes per panells, cal calcular el pes de cada panell que s’afegeix per no perdre solidesa i estabilitat. També es pot instal·lar un tancat de llepis horitzontals, amb cura de deixar separació entre les llepis quan hi hagi risc de vents forts.

Sistemes d’ocultació

En alguns casos, les tanques són una solució molt pràctica per ocultar el que ocorre a l’altre costat. No es tracta tant de sistemes de seguretat, com de mecanismes per garantir privadesa. Les tanques, per exemple, són molt emprats en jardins, terrasses i piscines. Poden ser naturals o artificials. Aquests últims resulten més còmodes ja que no necessiten reg, presenten sempre un bon estat, es poden rentar, no cal podar-los, no són atacats per plagues ni insectes i rares vegades nien en ells les aus.

Les tanques, el bruc i les canyes, naturals o de plàstic, són molt útils per impedir observar el que ocorre a l’interior

Altres materials que s’empren per fabricar aquests sistemes són el vímet i el bruc d’alta qualitat. El seu grossor és major del normal -fins a 3 centímetres- i aguanta molt bé a la intempèrie. Quan s’empra bruc, es recorre a branques naturals unides entre si, generalment, per filferro. D’aquesta manera, s’aconsegueix una espècie de malla molt resistent i opaca.

Les canyes naturals també són molt emprades en aquest tipus de sistemes, ja sigui senceres o partides. Com ocorre amb el bruc, les canyes queden unides per filferro (cosides) fins a formar un teixit homogeni que oculta el que ocorre a l’interior d’un espai. Per evitar el seu manteniment, es pot optar per una estructura de canyes de plàstic.