La ixora és una planta arbustiva de fulles oblongues i de color verd brillant que aconsegueix unes dimensions que poden oscil·lar entre els 40 centímetres i el metre d’altura. La floració de l’aquesta planta oriünda de les regions tropicals d’Àsia es produeix a l’estiu i presenta flors tubulars de quatre pètals de tons que van del groc al vermell, passant pels taronges.
La Ixora coccinea, que és el seu nom científic, pertany a l’espècie de les Rubiáceas i a la conducta d’un clima tropical requereix unes cures i una vigilància constant. El que més cal vigilar és la temperatura i la humitat que envolten a aquesta planta, ja que un excés de calor unida a un defecte de reg inevitablement acabarien assecant-la.
Tal com s’apunta, és una planta molt sensible als canvis ambientals i de substrat, per la qual cosa cal procurar no canviar-la d’estada i protegir-la de les temperatures extremes. Convé evitar el fred i garantir-li un ambient humit, que ajudarem a crear realitzant polvoritzacions periòdiques sobre les seves fulles, amb la finalitat que disposin de la humitat de la qual puguin privar-li els forts raigs del sol.
El sòl sobre el qual es desenvolupa ha de tenir un bon drenatge, per la qual cosa ha de punxar-lo amb una forca de tant en tant perquè pugui absorbir amb major facilitat l’aigua de reg. Així mateix tingui en compte que, si cal podar-la, la millor època per a fer aquesta delicada tasca és la primavera.
Durant l’època estival cal subministrar-li aigua en grans quantitats i amb freqüència, per a aconseguir aportar la humitat necessària, però amb cura de no entollar el substrat. Durant la resta de l’any és important mantenir el sòl fresc i regar-lo amb moderació.
En tractar-se d’una planta d’origen tropical agraeix la presència de llum de manera generosa, però sempre que aquesta li aconsegueixi de forma tamisada, és a dir, que no es trobi a ple sol, i que no es vegi privada de la humitat ambiental necessària per al seu correcte desenvolupament.
