En plena primavera els rosers estan florits i molt frondosos, però tal vegada és molt possible que requereixin una petita poda per redirigir el seu creixement. Cal recordar aquestes plantes han de rebre la llum del sol al centre de la pròpia mata per mantenir-se sanes.
Així mateix, és recomanable podar els exemplars per eliminar les parts marcides i evitar que la planta empri part de l’aliment que genera mitjançant el procés de fotosíntesi a intentar reviure aquestes parts en lloc de créixer. A més la presència de parts marcides atreu insectes i plagues, alguna cosa summament perjudicial per a les plantes.
Tenint això present, faci’s amb una tijera de poda adequada al diàmetre de la tija llenyosa del roser. Després localitzi les branques que interfereixen en l’entrada de la llum solar al centre de la planta.
Una vegada que ja sàpiga quins són les branques sobre les quals ha d’intervenir, fixi’s en un aspecte per saber a quina altura haurà de podar. En l’extrem superior de la branca observarà que les fulles es presenten en grups de cinc, mentre que segons va descendint les fulles apareixen de tres en tres. Doncs bé deurà ser en la unió de l’última ramita de cinc fulles amb la tija on deurà realitzar-se la poda. D’aquesta manera estarà determinant l’adreça que prendrà el nou brot.
Pot realitzar una poda per aconseguir donar una forma determinada al seu exemplar o bé per aconseguir que sigui menys frondós. Abans de començar amb el procés de poda cal tenir en compte que és recomanable netejar, amb un producte anti-bacteris o escalfant al foc, les parts de l’eina que troben entrat prèviament en contacte amb les parts marcides.
