Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

La popular forsitia, un exemplar senzill de conrear

És un arbust molt recorregut les flors del qual presenten un groc intens
Per EROSKI Consumer 7 de gener de 2004

La forsitia és una de les millors representants del vistós groc que inunda de colorit els jardins. Aquest arbust també és conegut amb el nom de campanita xinesa però, per a evitar equivocacions, quan es vagi a un viver, és aconsellable que es pregunti per la forsythia intermèdia.

Aquest popular arbust de fulla caduca presenta unes fulles oblongues o lanceolades, lleugerament dentades, d’un color verd viu i brillant que en el revés es converteix en pàl·lid i molt blanquinós. Respecte a les seves flors, es pot dir que aquestes apareixen en les branques abans que les pròpies fulles, a manera de petits grups. La floració es produeix a la primavera presentant unes corol·les amb quatre pètals i en forma d’estrellitas. Com ja s’ha apuntat al principi, el color distintiu de la forsitia és el groc daurat, que en funció de l’exemplar pot ser més o menys intens.

Aquesta planta, pertanyent a la família de les oleáceas, té un doble origen, asiàtic, concentrat a la Xina, i europeu, nord d’Albània i Sud de Iugoslàvia. Molt estesa per tot el món, la forsitia és molt recorreguda per la seva bellesa i el seu cultiu fàcil.

La tardor és una estació de molta feina per a aquelles persones que tinguin una forsitia, és un bon moment per a propagar aquest arbust mitjançant esqueixos i per a abonar-lo amb un producte orgànic en pols. A més, des de juny a octubre es recomana subministrar-li mensualment fertilitzant mineral. Després de la seva floració comença una bona època per a podar l’arbust eliminant les branques més velles i les flors mústigues, amb la finalitat d’afavorir el creixement i l’aparició de nous brots.

Per a assegurar el bon creixement de la forsitia n’hi ha prou amb procurar-li un sòl fèrtil, aigua en abundància durant l’època estival, la qual cosa garanteix una fantàstica floració per a la primavera següent, i un lloc on rebi sol en abundància o fins i tot mitja ombra, sempre que se li asseguri un temperatura que oscil·li entre els 18 i els 22 °C.

Tant si es conrea la forsitia en grups aïllats, a manera de tanca o en balcons en recipients grans, i per poques cures que se’ls destini, no li defraudarà el resultat que ofereix aquest arbust de flors grogues.