Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’art de conrear bonsais

Breus anotacions històriques sobre aquesta mil·lenària tradició oriental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 17deSetembrede2003

L’origen de la paraula bonsai prové dels termes japonesos ?bon?, safata, i ?sai?, planta, per la qual cosa es pot traduir com ?planta en una safata o planta de safata?. La planta en concret ha de ser un arbre, de grandària molt reduïda, però guardant les proporcions d’un arbre normal.

Per a conèixer la procedència del bonsai es pot buscar a la Xina i el Japó, on es troben els primers indicis clars d’aquest art. A Orient, un bonsai ben cuidat és considerat una obra d’art viva, com pot ser una pintura o una escultura.

La filosofia xinesa recorre al ?pens sai?, meditació de tipus zen basada en la contemplació dels arbres, on descobreixen la vida que ha tingut l’arbre: creixement, ferides… Els monjos zen comparen aquesta vida de l’arbre amb la seva pròpia, i el bonsai emfatitza aquestes similituds en punts com la formació i la disciplina, o considerant l’abandó de l’arbre del medi natural similar a l’abandó de la família i vida habitual dels monjos.

Els budistes xinesos van introduir el bonsai al Japó, on, com solen fer amb molts costums d’altres cultures, el van adoptar i van perfeccionar. Va passar a ser un costum de la cort i es van crear diverses escoles amb diferents estils, però sempre d’acord amb les característiques naturals de la planta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions