Els rosers són plantes de gran bellesa. No obstant això, tenen un molest inconvenient: la seva gran sensibilitat a plagues i malalties. Fongs i paràsits són els seus majors enemics. L’arma més eficient per combatre’ls és conèixer quins són els senyals que delaten la seva aparició. La detecció primerenca d’una plaga o d’una altra afecció preserva la salut del roser.
Infeccions fúngiques
Els fongs ataquen a diverses plantes, tant en la part exterior com en els seus òrgans interns. En el cas del roser, l’oidio, conegut com mal blanc, és una de les malalties fúngiques més habituals. Es manifesta en forma de pols blanquecino o grisa clar, que apareix en fulles, tiges i en les pròpies flors. A mesura que la malaltia s’agreuja, les taques esgrogueeixen i les fulles s’assequen fins a caure.
Per frenar el seu avanç, la planta ha de tractar-se amb un fungicida específic ric en sofre o amb productes antioidios sistèmics. Com a mesura preventiva, s’aconsella subministrar qualsevol de les dues solucions, almenys, una vegada al mes.
El míldiu és una altra de les malalties fúngiques que més sofreixen els rosers. A diferència de l’oidio, que es tracta amb facilitat, la curació d’aquest fong és més complexa. Per aquest motiu, és apropiat evitar que la planta s’infecti i, si no, almenys frenar-la a temps. S’ha d’observar de forma regular l’aspecte de la planta i buscar en les fulles l’aparició de taques irregulars grogues, que amb el pas dels dies es tornen negruzcas.
L’oidio es manifesta en forma de pols blanquecino que apareix en fulles, tiges i flors
Com a prevenció, encara que la planta no estigui danyada, es recomana tractar el roser amb productes fungicides específics per a aquest fong o, en defecte d’això, amb uns altres de gran espectre. Si el míldiu ha començat a envair la planta, serà necessari podar les parts afectades per evitar que la infecció s’estengui, ja que aquesta es transmet amb gran rapidesa.
Un altre dels fongs habituals és la rosegui. Els seus símptomes són clars: petits embalums de color ataronjat en el revés de les fulles i en la tija de la planta. Els tractaments preventius que s’han de realitzar són similars als de l’oidio i el míldiu. A més, si la rosegui afecta a la planta, es recomana retirar les fulles danyades i cremar-les per atallar la seva progressió.
Els insectes són un dels grans problemes dels rosers. Entre ells, destaca el pugó. És una plaga molt comuna en aquestes plantes i que es propaga amb molta facilitat. Es manifesta en les fulles, que no llueixen tersas, sinó amb forma corba i enrotllades. La melassa o ligamaza que deixa el rastre de l’insecte és també un símptoma. Es detecta perquè és un líquid ensucrat i brillant, que atreu a les formigues.
La cochinilla també segrega aquest suc. Un senyal inequívoc que delata la seva aparició és que l’insecte s’aprecia a simple vista. Si la planta té petites crostes de color blanc o ocre, el fullatge està descolorido i les fulles estan pegajosas per la melassa, el roser és víctima de l’atac de la cochinilla.
Una altra de les plagues freqüents és la mosca del roser. Les seves larves, de color verd clar, s’alimenten de les fulles de la planta. Les corquen des de la vora cap al centre. Si l’afecció és greu, les devoren per complet.
Per combatre qualsevol d’aquestes plagues és necessari aplicar un producte insecticida. Sempre que sigui possible, es recomana que sigui sistèmic. Són més efectius, ja que en subministrar-los entren en la saba de la planta i enverinen a l’insecte quan s’alimenta d’ella.
