Malgrat que el format digital de la música, les pel·lícules i altres productes ha fet que en moltes llars ja no proliferin com en una altra època els CD i DVD, hi ha gent que encara els usa amb assiduïtat. Per a aquestes persones, aquest article inclou algunes consideracions sobre com mantenir els discos en ordre mitjançant torres, estructures, caixes, baldes i prestatgeries. També es refereix a la millor manera d’emmagatzemar els DVD i com guardar grans col·leccions en poc espai.
Malgrat que en els últims anys els CD i DVD han cedit el seu lloc com a suports d’arxius informàtics davant els pinchos USB, targetes de memòria i discos durs externs, en nombroses llars la presència de discos encara és habitual. Més enllà dels nous sistemes digitals, sobretot la música i les pel·lícules encara es comercialitzen en aquests formats.
Tenir els discos desordenats, a més de ser poc pràctic i funcional, va en contra de la decoració
És molt fàcil que els discos es desordenin. Guardar els CD en caixes que no els corresponen, i després no poder trobar-los quan es busquen, és un clàssic. Per això, per a evitar aquestes situacions, sempre convé dedicar un temps per a col·locar-los en el seu lloc. També és molt senzill apilar-los o ficar-los en qualsevol part, la qual cosa genera diversos riscos: des que es formi una pila molt alta, caigui i es trenquin, fins que acabin en qualsevol calaix o ajuntant pols en prestatges que no es revisen mai. Aquestes alternatives, a més de ser poc pràctiques i funcionals, van contra la decoració.
Amb la finalitat d’integrar la col·lecció de discos al disseny de la llar, es proposen a continuació algunes idees que ajuden a mantenir l’ordre i aconseguir ambients agradables, tant d’oci com de treball.
Torres i altres estructures per a guardar els CD
La manera més senzilla de tenir en ordre els discos és adquirir un moble dels anomenats torres de CD. Existeixen diferents models, des dels més sobris i elegants (sobretot en fusta de colors foscos), fins uns altres més informals i juvenils, constituïts per estructures metàl·liques o de plàstic de colors vius.
També està la possibilitat de fabricar una torre de manera casolana i artesanal. Per a això, el més convenient és emprar un tub de cartó dur, com el dels rotllos de tela o moqueta. S’han de marcar amb un llapis els llocs on s’han de realitzar els talls per a formar les ranures, que seran les que allotgin les caixes de discos. És aconsellable que comptin amb una lleugera inclinació cap amunt, perquè, per efecte de la gravetat, els discos romanguin allí i no rellisquin cap avall. Aquesta infografia d’EROSKI CONSUMER explica el pas a pas del procediment.
Altres suports que permeten guardar molts discos no tenen forma de torre, sinó que són horitzontals i estan preparats per a col·locar sobre una taula. D’aquesta manera, els discos queden “dempeus”, i els lloms (la part estreta de la caixa), cap amunt. Aquesta col·locació pot resultar més còmoda, però ocupa més espai.
Guardar els discos en caixes, baldes o prestatgeries
Una variant menys específica és la de guardar els CD en caixes. Les caixes decorades s’integren sense problemes en el disseny de la llar i permeten allotjar una bona quantitat de discos. A més, no fa falta que es puguin tancar, ja que en contenir discos poden quedar destapades sense problemes. És possible usar caixes de sabates o d’un altre producte que s’hagi comprat i reutilitzar-les amb aquesta finalitat, després de folrar-les amb paper i vernissar-les o cobrir-les d’un plàstic protector.
Una possibilitat molt decorativa és dedicar una balda a la discografia d’una banda i col·locar, al costat d’ella, figures que representin als seus integrants
Una altra opció: prestatgeries o simples baldes en la paret. Aquestes poden tenir topalls en les vores, o bé es poden emprar sujetalibros, que en aquest cas farien les vegades de sujetadiscos “”. Per descomptat, qualsevol objecte amb una grandària i un pes apropiats pot complir aquesta funció. La versió més decorativa (i “friki”) d’aquesta possibilitat és la de destinar una balda a la discografia completa d’una banda i col·locar, al costat d’ella, ninots que representin als seus integrants o altres objectes relacionats.
De les alternatives assenyalades fins ara, en general són les torres les que permeten guardar major quantitat de CD, i les baldes, les que menys, sobretot quan es prioritzen aspectes decoratius sobre els de magatzematge. En aquest últim cas, es recomana seleccionar alguns discos i donar-los prioritat en els llocs més visibles i de més fàcil accés, i allotjar els altres en una altra part. Si no s’usen massa, poden quedar en un calaix, a l’interior d’un armari, en una caixa, etc.
Per convenció, els CD es comercialitzen en capsetes més o menys quadrades, mentre que els DVD en estotjos més grans, de dimensions més similars a les d’un llibre. Per això, la forma més natural de guardar les pel·lícules és com si fossin obres literàries, col·locades l’una al costat de l’altra i amb el llom cap a fora perquè es pugui veure.
Existeixen, per descomptat, variants que permeten aprofitar millor l’espai. Hi ha carpetes que funcionen d’una manera semblant a àlbums de fotos , amb fulles de plàstic que inclouen butxaques on es col·loquen els discos. En aquestes carpetes es pot emmagatzemar una gran quantitat de discos en molt poca extensió. Poden venir molt bé si es desitja guardar una col·lecció de molts DVD, com a sèries.
