Instal·lar moqueta en un habitatge és, en ocasions, una tasca costosa. No obstant això, existeix una alternativa ràpida i senzilla de col·locar: moqueta flotant o en rajoles. Les peces es distribueixen en el sòl, sobre qualsevol tipus de superfície, pegades en les juntes i en el perímetre amb cinta adhesiva de doble cara (semifijas) o directament en contacte amb el pis. Alguns models disposen en la part inferior d’una capa de material rígid que dificulta el moviment.
Les característiques d’aquest tipus de moqueta permeten que es pugui retirar amb facilitat per netejar el sòl o quan es decideixi renovar la decoració. En ocasions, substituir la moqueta implica un esforç addicional si queden restes de tela o cua pegats en el sòl. Així mateix, quan es produeixin desperfectes o taques en una lloseta, tan sols serà necessari canviar la peça afectada, sense necessitat de retirar tota la catifa.
Sòl net i anivellat
Abans de col·locar la moqueta, cal comprovar que el sòl es troba en bon estat. Si no és així, s’han d’arreglar els desperfectes (forats o esquerdes). A més, el pis ha de quedar net, lliure de pols i restes de greix, especialment, en els punts on es col·loca la cinta adhesiva. La brutícia impedeix una correcta adherència.
En les juntes, les peces se solapan i es talla la part sobrant alhora per ajustar perfectament les llosetes
En primer lloc, cal col·locar la cinta en tot el perímetre de l’habitació. A continuació, es reparteixen les llosetes deixant que, a la zona del rodapié, ho depassin. Si es fa així, serà possible ajustar la moqueta a les dimensions de l’estada, ja que les vores de cada peça es tallen a la mesura del sòcol.
Cal tenir especial cura en les juntes de les llosetes. Per millorar la fixació i evitar que quedin buits entre peces cal recórrer també a cinta adhesiva de doble cara i col·locar una peça damunt d’una altra, de manera que se solapen. Així es talla la part sobrant d’ambdues peces alhora amb un cúter i s’aconsegueix ajustar les juntes perfectament.
A l’hora de col·locar la moqueta, la lògica porta a pegar la primera peça al costat de la paret per utilitzar-la com a guia. No obstant això, és convenient situar les primeres rajoles al centre de l’habitació. Si les parets no són perpendiculars o estan perfectament alineades, les llosetes quedaran tortes. A més, si es fa d’aquesta manera, els trossos retallats quedaran en els laterals de l’habitació. ja que, amb freqüència, resulta necessari retallar la moqueta per ajustar-la a la vora, les retallades es dissimulen millor en les cantonades.
Per establir el punt de partida, es tracen dos eixos: u paral·lel a la porta d’entrada i un altre perpendicular a aquest
Per establir el punt de partida, es traça un eix paral·lel a la porta d’entrada i un altre perpendicular al primer. Posteriorment, abans de pegar les peces, es col·loquen en el sòl -prenent com a referència els angles que formen els eixos- per assegurar la seva posició, així com el nombre de llosetes que serà necessari.
És probable que les portes hagin de ser raspallades, ja que el grossor de la moqueta impedirà, en cas contrari, la seva obertura i tancament. Aquesta circumstància obliga, en general, a desmuntar-les abans de col·locar les llosetes, que han de fixar-se correctament en el llindar perquè el continu moviment de la porta no les aixequi o enlairament.
