Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Peces especials de ceràmica

La seva finalitat no és estètica sinó pràctica, ja que s'utilitzen en rodapiés, esglaons, passamans o per a protegir les cantonades
Per azucena 13 de maig de 2008
Img montaescalera
Imagen: Paul Downey

Les peces especials de ceràmica són aquelles que no tenen una fi purament estètica o decoratiu, sinó que exerceixen una funció concreta. S’empren en rodapiés, passamans, esglaons d’escala o per a cobrir les cantonades, encara que també existeixen rajoles especials que eviten que es filtri l’aigua. Hi ha gairebé 40 models diferents, cadascun amb un ús específic.

Les peces més habituals de ceràmica són les peces complementàries o decoratives. En aquest grup s’engloben les sanefes i aquells taulells amb dibuixos estampats que aporten una nota de color en l’enrajolat. No obstant això, existeixen altres peces amb una finalitat pràctica. Són aquelles la funció de les quals depèn del lloc en el qual es col·loquin. Es denominen “peces especials” i s’utilitzen per a cobrir rodapiés, cubrecantos, passamans o esglaons, entre altres. L’Associació Professional d’alicatadores i soladores (PROALSO) distingeix 35 tipus diferents.

Sòcols i escales

Les peces especials s’empren, per exemple, per a alicatar un sòcol. En aquest cas, es pot recórrer a rajoles amb relleu (motllures), terminació semicircular (rom) o cilíndrica (cubrecantos) per a protegir les cantonades, arestes bisellades o de tall oblic i peces de la mateixa longitud que la rajola, però més estretes (listeles).

Per a escales s’utilitzen rajoles especials antilliscants i amb arestes en relleu

Si el que es vol alicatar és una escala, el millor són les rajoles especials antilliscants (mamperlán o borda) i amb arestes en relleu, que coincideix amb la petjada de l’escala. Altres peces especials són les que es col·loquen en el rodapié (zanquín) i en la part superior d’una barana (passamans).

Rajoles especials

A més de les anteriors, existeixen peces especials per a folrar els poyos o bancs de cuina que es construeixen acostats a la paret. A l’origen, aquests formats s’empraven en laboratoris per a evitar que els líquids penetressin per les cantonades. “Ara recuperades en l’oferta més qualificada de recobriments per a cuina”, recorda PROALSO, es poden adquirir per a ús domèstic amb vorell per a arestes i cantonades, relleu central o, fins i tot, orifici per a instal·lacions de lampisteria. Altres models que s’inclouen en aquest grup són:

  • Escopidor, per a facilitar l’evacuació de l’aigua i evitar que s’escorri per la façana.

  • Mosaic. Rajola ceràmica de petit format, normalment igual o inferior a×5 5 centímetres.

  • Trencadís. Fragments de rajoles ceràmiques, de geometria irregular, que es juxtaposen. El seu efecte és molt cridaner, ja que aconsegueixen recobriments ceràmics de colors contrastats.

  • Biaix. Peces que, en una de les seves arestes, tenen un tall en angle de 45° perquè en unir-se amb una altra peça formin un angle recte. Són molt adequades per a les cantonades.

  • Tac. Rajola de petit format i, generalment, color diferent al de les rajoles basi.

  • Olambrilla. La seva funció és similar a la del tac, però el format és igual o inferior a×5 5 centímetres. Pot ser vidriada, decorada o amb relleu, encara que, precisa l’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics, “normalment són de gres blanc i decorades en blau amb motius heràldics”.