Les petites reixetes, que s’adapten als buits dels desguassos i impedeixen el pas d’objectes com a pèls o restes de menjar, són grans aliades per impedir que les canonades de casa s’embussin. S’utilitzen tant en els desguassos de la cuina com en el bany. Aquest article explica la seva funció com a filtre per a les canonades, les precaucions que convé tenir en compte, les limitacions d’aquestes eines i possibles solucions per a les canonades embussades.
Les petites reixetes, un filtre per a les canonades
Els embusos en les canonades constitueixen un problema que, en certes ocasions, és enutjós i desagradable de resoldre. Per tal motiu, s’han de prendre les majors precaucions possibles amb la finalitat d’evitar que aquests embusos es produeixin. Un recurs simple, econòmic i efectiu radica en l’ús de petites reixetes en els buits dels desguassos, tant en l’aigüera de la cuina com en la banyera o el plat de dutxa en la cambra de bany. Aquestes reixetes, també cridades cazoletas, posseeixen orificis més petits que els propis del desguàs i, col·locats damunt, retenen i impedeixen el pas d’objectes de major grandària que podrien obstruir tot el sistema.
Les reixetes posseeixen orificis més petits que els de el desguàs i funcionen com a filtre per a tot el sistema
El funcionament d’aquestes reixetes (que s’aconsegueixen amb facilitat en tendes especialitzades) és senzill. La seva forma i grandària s’han d’adaptar a les del buit del desguàs. Així, col·locades sobre ell, actuen com a filtre del que cau i pogués escórrer-se pel sistema de canonades. En la cuina, la major part d’aquests objectes són restes de menjar, mentre que en el bany ocorre amb major freqüència amb pèls, petites peces de sabó sòlid, etc.
Una vegada acabada la tasca en qüestió (rentar els plats, donar-se una dutxa o un bany, etc.), cal llevar la petita reixeta i netejar-la, per evitar que la brutícia s’acumuli en ella. No solament per una qüestió d’higiene, sinó perquè, a més, si no es retiren aquestes restes, el més probable és que es desfacin a poc a poc i acabin, de tota manera, a l’interior de les canonades.
Precaucions, més enllà de l’ús de les reixetes
Més enllà de la recomanació d’emprar petites reixetes o cazoletas per evitar que els elements sòlids més grans no acabin en el desguàs, el convenient en realitat és prendre una precaució prèvia: llançar aquestes restes sòlides al cub dels residus. Com més gran sigui la cura en fer-ho, menors seran els riscos d’obstruccions en les canonades.
Mai s’han de llançar en la tassa del vàter objectes sòlids ni paper massa gruix o que no sigui biodegradable.
En cas que les canonades siguin antigues i, per efecte del carrall i altres sediments acumulats al llarg dels anys, tendeixin a obstruir-se, és recomanable llançar pel desguàs, una vegada a la setmana, una olla d’aigua bullint. Això ajudarà a impedir que els embusos siguin massa freqüents.
El que les reixetes no poden impedir
Les petites reixetes no poden impedir el pas de substàncies líquides o fluïts. Per tal motiu, s’ha d’evitar (sempre que es pugui) llançar greix o oli pel desguàs de la cuina, ja que aquestes substàncies, en assecar-se, queden adherides a les parets de les canelles, després retenen petites restes d’aliments i, amb el pas del temps, originen embusos. El més apropiat és que el greix, l’oli i similars siguin acumulats en algun recipient i portats després a un punt net.
Per evitar els embusos, s’ha de procurar que les restes sòlides que es vagin per les canonades siguin els menys possibles
Tampoc s’ha de tirar pel desguàs, per descomptat, qualsevol substància que pugui contaminar les canonades, com a pintura, dissolvents, cera de veles, etc.
En el bany és inevitable que productes com el xampú, sabó líquid, gel de dutxa, etc., discorrin cap al desguàs. Aquestes substàncies també formen primes pel·lícules sobre les parets de les canelles, que s’engrosseixen a mesura que passa el temps i retenen pèls i altres possibles partícules sòlides. Per tal motiu, la qual cosa s’ha de procurar és que la menor quantitat d’aquests elements sòlids es vagin per les canonades.
Per desembussar les canonades existeixen dues solucions possibles. D’una banda, l’ús de netejadors i desatascadores químics. Aquestes substàncies són, en general, molt efectives, sobretot en el cas d’embusos com els quals es descriuen aquí, ocasionats solament per acumulació de petits sediments i no per la presència d’un objecte sòlid de gran grandària i major resistència.
Abans d’usar aquests productes cal llegir amb atenció les seves indicacions i després seguir-les al peu de la lletra, ja que en moltes ocasions contenen substàncies tòxiques que requereixen la utilització de guants, mascarillas o ulleres. Una cura mínima: abocar el desatascador amb ajuda d’un embut, per evitar que el líquid entri en contacte amb les parts externes del buit del desguàs. Després aquest embut s’ha de tirar o guardar-ho i reservar-ho solament per a altres casos d’aquest tipus.
L’altra solució consisteix en l’ús d’elements naturals, més saludables i ecològics: una barreja de parts iguals de llevat químic i vinagre blanc. No resulta tan potent com els netejadors que es venen en tendes, però en general és una combinació efectiva, ja que afluixa i estova els àcids grassos. Després d’uns minuts, una bona quantitat d’aigua bullint serveix per completar la tasca.
