Pintar els cristalls de portes, finestres i tulipas de llum personalitza la llar i aporta un toc d’originalitat a les estades. Les possibilitats estètiques són variades: des de petits motius o sanefes que voregin els marges del cristall fins a falses vidrieres més complexes sobre finestres. En qualsevol cas, per a assegurar la durabilitat del disseny és recomanable utilitzar només pintures translúcides específiques per a aquest material. En cas contrari, és possible que els colors no s’adhereixin al cristall o que, a llarg termini, l’acabat es torni groguenc.
Materials necessaris
Quan es vulgui pintar una superfície de vidre, sempre que sigui possible, la peça de cristall ha de col·locar-se sobre un pla horitzontal i estable. En altres posicions, es corre el risc que la pintura es vessi i creï un antiestètic efecte “sagnia”. Les taules de fusta o els fogons de marbre, protegides amb un teixit gruixut per a evitar esgarrapar el cristall o causar possibles desperfectes, són les més apropiades.
Per a donar color al vidre, és imprescindible usar pintura translúcida específica per a aquest material. És possible utilitzar una plantilla per a realitzar el dibuix. Es col·loca sota el cristall i es copien els motius. Aquestes són útils si no es compta amb molta experiència, encara que si es té certa destresa es poden realitzar dissenys propis.
Per a impedir que els colors s’entremesclin, cal usar plom adhesiu o pintura de relleu
En general, la majoria dels dibuixos tenen vores i diferents contorns que separen els diferents colors del disseny. Per a delinear-los i impedir que els tons es barregin entre si, és possible optar entre plom adhesiu o pintura de relleu. El primer és un accessori que es comercialitza en diferents gruixos. Amb un burí o una espàtula, el plom es pega sobre el vidre. És fonamental segellar bé les unions dels contorns perquè la pintura no es vessi a través d’elles. La pintura de relleu és una altra opció. La seva consistència és cremosa i s’aplica de manera còmoda, ja que la majoria disposa d’un punter per a delinear els contorns del disseny.
Tècnica del degoteig
Abans de començar a delinear, cal eliminar qualsevol resta de pols o brutícia de la superfície. S’ha de netejar la peça de cristall amb un isard o un tros de cotó humitejat en alcohol. Després de contornejar el dibuix i assegurar-se que les unions s’han segellat, s’acoloreix. Per a aplicar la pintura, el pinzell no ha d’entrar en contacte amb la superfície.
El vidre es pinta amb la tècnica del degoteig. Es mulla el pinzell i es deixen caure les gotes fins que el color s’estengui. A continuació, cal esperar que assequi. Per a assegurar-se que el disseny resisteixi el pas del temps, és recomanable aplicar una capa de protector , brillant o mat, específic per a cristall.
La tasca de pintar cristalls se simplifica si s’utilitzen pintures extraïbles. És un producte elaborat amb aigua, apte fins i tot per a ús escolar, que una vegada sec es pega en finestres, miralls, cristalls i taulells. Es comercialitzen en diferents colors i cada envàs disposa d’un aplicador amb una punta fina que facilita el treball.
El procediment és similar a l’anterior, però el disseny s’ha de pintar primer sobre un paper film o una làmina d’acetat. Es realitzen els contorns amb un delineador -també de tipus extraïble- i, una vegada sec (entre una i dues hores després), s’emplenen els buits de color. Quan està fresca, la pintura és cremosa, però a mesura que seca, s’endureix i es torna brillant. Després de 24 hores, es retira el dibuix del film i es col·loca sobre finestres, miralls, portes o ampolles, entre altres.
