Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plantes tòxiques i verinoses

Entre les plantes més tòxiques figuren la cicuta, el ricino, l'ortiga, la belladona i el teix

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 14deSetembrede2004
Img cicuta Imatge: frankenstoen

Belles i perilloses. Moltes de les plantes que creixen en els jardins, vores de camins i camps de cultiu oculten després de les seves verdes fulles i espectaculars flors uns principis actius de major o menor toxicitat per a les persones i els animals. Són plantes com la belladona, que malgrat el seu nom és perillosa pel seu alt contingut en alcaloides. També destaquen per la seva toxicitat altres espècies com la cicuta, el ricino o la regalèssia americana. Per mantenir-se allunyat d’aquestes i altres plantes més o menys verinoses, és indispensable saber què aspecte tenen i on està el perill.

Plantes amb una merescuda mala fama

Entre les plantes més conegudes per la seva toxicitat destaquen l’heura, la cicuta, l’ortiga i el ricino.

L’heura és una planta trepadora i tapizante, molt habitual en jardins i parcs. De fulla perenne i pertanyent a la família de les Araliáceas, té fulles pecioladas, alternes i persistents, de color verd fosc, amb formes molt variades, des d’ovalades o el·líptiques prop del racimo, fins a triangulars i amb 3 o 5 lòbuls. Les seves flors són petites, de color verd i poc vistoses. El simple contacte de les fulles amb la pell pot provocar enrogiment, dermatitis i, en els casos més greus, petites butllofes. Aquesta planta té unes petites bayas globulosas de color verd groguenc quan estan inmaduras i negre, quan han madurat. Aquests fruits no s’han d’ingerir mai, ja que provoquen diarrees, vòmits i nàusees.

La cicuta té una certa semblança amb el julivert o el fonoll, encara que es diferencia d’aquestes plantes per la desagradable olor de les seves fulles

També és molt conegut el verí de la cicuta. Aquesta planta té alcaloides que, en actuar sobre el sistema nerviós, provoquen paràlisi muscular i posterior mort per parada respiratòria. No obstant això, com ocorre amb la majoria d’aquestes espècies, el seu aspecte és inofensiu. La cicuta té una certa semblança amb el julivert o el fonoll, encara que es diferencia d’aquestes plantes pel seu color fosc i la desagradable olor de les seves fulles. Creix en les ribes dels rius i altres zones humides d’Europa i Amèrica, on pot aconseguir dos metres i mitjà d’altura. La cicuta es caracteritza per la seva tija buit i estriat amb moltes branques en la seva part superior. D’elles surten inflorescències de petites flors blanques. Les seves fulles són toves, verdinegras i triangulars.

És de sobres sabut que el simple frec amb una ortiga provoca irritacions cutànies causades pels pelillos urticants de la tija i les fulles. Aquestes són de color verd fosc, ovalades, rugoses i punxegudes. Les ortigues comencen a floreixen al juliol. Les seves petites flors de color verd groguenc estan disposades en racimos penjants de fins a 10 cm.

El ricino és un arbust de tija gruixuda i llenyós, que està buit per dins i, sovint, cobert d’una pols blanca semblant a la cera. De grans fulles, les seves flors de color lila estan disposades en inflorescències de port alçat. En els seus fruits es troben unes llavors grans i brillants que contenen una toxina anomenada ricina, la ingestió de la qual pot provocar la mort.

Perills ocults

Img adelfa art

Molt habitual en parcs i jardins per les seves belles flors de color blanc, rosa, taronja o porpra, el baladre amaga un verí que pot arribar a ser molt perillós en cas d’ingestió accidental. A més, les seves fulles produeixen un líquid lechoso que pot causar al·lèrgies en la pell si es posa en contacte amb la mateixa. Aquesta planta arbustiva pot arribar a formar un arbre de petit port amb llargues i estretes fulles perennes d’un verd intens, que creix de forma silvestre en barrancs i terrenys costaners de zones de clima mediterrani.

El teix és un altre arbust perenne verinós, no en va les seves fulles, branques i tronc contenen taxina, un alcaloide molt tòxic que provoca convulsions, hipotensió i, en casos molt greus, la mort. Oriünd de les regions de clima temperat de l’hemisferi nord, el teix és un arbust molt resistent i frondós, amb un fullatge acicular, allargat, de color verd fosc. Els exemplars femelles produeixen com a fruit unes bayas vermelles, molt carnosas, la llavor de les quals també resulta verinosa, encara que en estar molt protegida és difícil ingerir-la. La toxicitat de la planta és major a l’hivern que a l’estiu.

Una altra planta arbustiva, la belladona, destaca també per la seva toxicitat a causa dels alcaloides presents tant en la seva arrel com en la seva tija. Aquest principi actiu també es concentra en el fruit, una baya esfèrica i negruzca de la grandària d’una cirera. La belladona creix silvestre a l’ombra dels arbres en les prades i boscos d’Europa, nord d’Àfrica i oest d’Àsia. Aconsegueix una altura de metre i mitjà, té flors de color morat i una característica mala olor.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions