La restauració d’una porta de fusta consta de tres passos. Primer, llevar la pintura antiga, tasca per la qual es recomana l’ús d’una pistola d’aire calent. Després, corregir les irregularitats de la superfície, mitjançant una lijadora triangular o paper d’escata. Finalment, aplicar un preservador de fusta, un sellador i la pintura. A més, la restauració de la porta és un moment idoni per netejar els herrajes.
Portes de fusta, sense pintura antiga
Sovint se subestima el primer pas del procés de restauració d’una porta, és a dir, l’etapa que exigeix retirar la pintura antiga. De manera errònia, es creu que la pintura que s’apliqui després cobrirà tots els defectes. Si bé és cert que alguns d’aquests defectes queden ocults, no ocorre això amb tots. Per tal motiu, cal donar a aquest primer procés la mateixa importància que als altres dos. Eliminar totes les restes de pintura anterior és el pas que permet un acabat final òptim de la porta.
Abans de retirar la pintura anterior, convé extreure tots els herrajes, ja que aquests compliquen la labor: frontisses, pany, picaporte i qualsevol un altre. Això s’ha d’efectuar amb la major cura, ja que si resulten danyats, es pot perjudicar el correcte funcionament de la porta (si després fallen les frontisses o el pany) o el seu aspecte estètic (en quedar ratlles o un altre tipus de marques en el picaporte).
Per llevar la pintura antiga, els sistemes tèrmics són preferibles als decapants químics o abrasius
Una vegada retirats els herrajes, cal llevar la pintura anterior. Per a això s’empren substancies decapants, que es comercialitzen en tendes especialitzades, si ben el més recomanable és usar un sistema tèrmic: amb una pistola d’aire calent, s’apliquen altes temperatures sobre la pintura antiga i aquesta es desenganxa de la fusta. D’aquesta manera, s’eviten els riscos d’intoxicació o irritació i les males olors de les substàncies esmentades. Després, amb una espàtula, se separen amb facilitat.
Per deixar llisa la superfície de la fusta i llevar les restes de pintura antiga, es passa una escata mitjana o fina, segons l’estat en què hagi quedat la porta. En les parts difícils d’escatar, com els angles i recovecos d’algunes portes, l’idoni és emprar una lijadora triangular.
Llevar defectes de les portes de fusta
És en aquest punt quan cal corregir les imperfeccions de la porta, tals com a petites esquerdes o forats. El millor per a això és la masilla de resina sintètica, que ha de ser del mateix color que la fusta de la porta. Després d’aplicada aquesta masilla, es deixa assecar i es torna a escatar. És possible que després d’aquest pas es descobreixin noves fissures en la fusta, en aquest cas s’ha de repetir el procés, amb la finalitat d’aconseguir el millor resultat possible.
Quan la superfície està llisa, sense asprors ni irregularitats, es pot pintar. No obstant això, abans de la pintura, per obtenir els millors resultats s’han d’aplicar dues substàncies: primer, una capa de preservador de fusta, i després, un sellador universal per a fustes que garanteixi l’adherència de la pintura. Amb això, la porta estarà en condicions òptimes per rebre la pintura. D’aquesta s’han d’aplicar dues o tres mans, o fins i tot més, en funció de la tonalitat que es desitgi donar a la fusta i de la resistència que es pretengui per a la pintura, fins a la següent restauració.
El moment de retirar els herrajes de les portes és una perfecta ocasió per netejar-los, en particular en les parts que resulten difícils d’aconseguir quan la porta està instal·lada en el seu lloc.
Aquest consell val de manera especial per a les frontisses, a les quals, a més de llevar-los la pols i una altra brutícia amb un drap humit, convé xopar d’oli. Així es garanteix el seu bon funcionament i s’evita que el frec i el moviment continu acabin per danyar la porta i que aquesta faci sorolls en obrir i tancar.
