Les prestatgeries, llibreries i murals d’obra permeten optimitzar l’espai disponible. Poden ser de pladur o de maó, però en tots dos casos es pinten igual que la paret per integrar-se en l’estada. A més, es poden combinar amb baldes, portes i calaixos de fusta o de vidre.
Envans de maó
Per construir una llibreria o una prestatgeria d’un cos, primer s’han d’aixecar dos envans oposats i adossats a la paret. Després de decidir l’ample dels prestatges, es marca en el sòl la profunditat dels més baixos. Per a això, es calcula la distància des de la paret, es traça una línia al mur i s’assenyala la situació dels envans.
A continuació, s’humiteja el sòl en el punt on s’aixecarà un dels envans i es distribueix una fina capa de guix. Després de repetir la mateixa operació amb la paret, s’aplica el mateix material sobre els maons i es col·loca el primer en el sòl i contra el mur. Amb la paleta, es tallen diversos maons per la meitat i es col·loca una segona filada. Aquesta operació (col·locar una filada de maons sencers i una altra de maons partits) es repeteix fins a aconseguir l’altura desitjada. Es repeteix l’operació en la paret oposada.
Encofrat de les baldes
Després d’aixecar els envans, es prenen mesures dels prestatges i es tallen les planxes de l’aglomerat. Es resten entre 2 i 3 mil·límetres de cada costat per facilitar el desencofrado.
Se subjecten les planxes per a l’encofrat amb tres llistons de fusta de×3 3 tallats a la mesura, es col·loquen a 0,45 centímetres d’altura i es repeteix l’operació amb la resta dels prestatges.
Per emplenar l’encofrat, s’estén una capa de guix d’un centímetre d’espessor
Sobre el cant de les prestatgeries es clava un llistó de fusta de 5 centímetres d’ample, de manera que sobrepassi uns tres centímetres cap amunt. Per emplenar l’encofrat, s’estén una capa de guix d’al voltant d’un centímetre d’espessor. Després, es talla una tela metàl·lica de la grandària dels prestatges, de manera que sobrin dos centímetres per cada costat. Es doblega la tela cap amunt perquè quedi paral·lela a l’envà, es col·loca sobre la capa de guix de l’encofrat i s’estén per damunt una altra capa de guix fins a anivellar-la amb el llistó de fusta.
Passats 30 minuts es lleva l’encofrat. En primer lloc els travessers i després les planxes d’aglomerat. Després de realitzar la mateixa tècnica amb la resta dels prestatges, només queda aplicar un arrebossat de guix i pintar la prestatgeria.
Les prestatgeries de pladur són una opció més ràpida, còmoda i neta de disposar d’una prestatgeria. Per construir una, cal prendre mesures de la superfície disponible, dissenyar-la i tallar els perfils a la mesura necessària. Amb unes tisores apropiades per tallar xapa, es retallen les solapes dels perfils a la mateixa altura. A continuació, es dobleguen per la base a l’altura dels corts realitzats, de manera que formin un angle d’uns 90 graus que permeti el pas de les tisores.
Una vegada tallades les bases dels perfils, es perforen en els mateixos uns forats, a 5 centímetres dels extrems i amb una separació de 50 centímetres. Es prepara el primer perfil en la paret, s’anivella i es trepa sobre els forats. Amb el perfil preparat sobre la paret, s’introdueixen els tacs i es cargola. A continuació, se segueix el mateix procediment per fixar els perfils del sòl, de manera que quedi entre ells una distància d’uns 15 mil·límetres per poder inserir els panells de trillaje. Finalment, es col·loquen els perfils verticals seguits dels horitzontals.
Després de prendre mesures dels perfils, es traslladen aquestes als panells i es tallen amb un xerrac. Abans de començar el muntatge, s’enfonsen els cartrons interiors del panell en tot el perímetre de la peça, per poder inserir-la en els perfils.
Per donar consistència a la unió entre els elements verticals i els horitzontals, es poden inserir perfils de reforç en tots els panells verticals.
Abans de començar el muntatge, s’enfonsen els cartrons interiors del panell en el perímetre de la peça, per poder inserir-la en els perfils
Després d’inserir els panells en el perfil corresponent, es marca la posició dels perfils de la base i de la balda. Per a això, es retira de nou el panell, es col·loca sobre una superfície plana i, amb una esquadra, es tracen les línies de referència per inserir del perfil de reforç. Amb una llima rodona (limatón) i un martell es perfora un orifici entre les marques traçades, on es col·loca i cargola el perfil.
Es repeteix aquesta operació en tots els panells verticals i es comencen a col·locar els panells.
El primer lateral s’insereix en el seu perfil corresponent, es cargola i es fixen els perfils en la cara interior del panell, de manera que coincideixin amb els perfils horitzontals instal·lats en la paret. Finalment, s’insereix i cargola el perfil de reforç en el cant superior del lateral. Es repeteix la mateixa operació amb la resta.
Per construir les baldes, es mesura la distància entre els laterals en la part més propera a la paret, es traslladen les mesures al panell de trillaje i es realitzen els mateixos passos que en el cas dels laterals (tallar, enfonsar el cartró central…). Quan les baldes ja estan llestes, només cal lliscar-les pels perfils de les peces horitzontals.
Finalment, es cargolen totes les peces, s’emplenen amb pasta d’agarri les folgances superiors a 2 mil·límetres que hagin pogut quedar, s’aplica una capa d’imprimación i es pinta el moble del mateix color que la paret.
