Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Resistència dels envans d’escaiola

Malgrat la seva durabilitat i duresa, no han d'utilitzar-se en parets que suportin càrregues

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 15deOctubrede2008
Img pared escayola Imatge: Jim Gordon

Els panells d’escaiola que s’empren per realitzar envans interiors estan destinats, entre altres coses, a la protecció d’elements contra el foc i a la separació d’estades. S’utilitzen per realitzar paraments no portantes, és a dir, parets que no suporten càrregues.

Img pared escayola articuloImagen: Jim Gordon

Aquests envans són elements prefabricats amb un espessor igual o superior a cinc centímetres. Estan composts per una barreja de guix semihidratado i additius, segons es vulgui fabricar panells estàndard, hidrofugados (resistents a l’aigua) o d’alta densitat. Una vegada realitzada aquesta massa, s’aboca en els motlles i es dona forma al panell d’escaiola per paredar.

D’acord a la seva utilització, poden tenir diferents espessors i densitats. Els espessors més habituals són 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12 i 15 centímetres, tal com recull el “Manual d’execució d’envans amb panells de guix o escaiola”, de l’Associació Tècnica i Empresarial del Guix, ATEDY.

Instal·lació

Els panells d’escaiola estan units entre si mitjançant adhesius de base guix o escaiola. Són encadellats, almenys en dos dels seus cants, i poden ser massissos o perforats a l’interior. En aquest últim cas, l’espessor de la paret que queda entre els buits ha de ser major de 10 mil·límetres (mm). En concret, les dimensions recomanades són: 50 mm d’espessor mínim, 150 mm d’espessor màxim, 1.000 mm de longitud màxima i una altura suficient perquè la superfície total d’un panell sigui, com a mínim, de 0.20 m2.

Quan en l’obra s’aixequin un altre tipus d’envans, de formigó o maó, per exemple, s’hauran d’executar i acabar abans que els envans d’escaiola. Aquests últims han de rematar-se a més tardar possible. En aquest sentit, els revestiments de guix són posteriors a la instal·lació de l’envà, però anteriors a les fregues per a les instal·lacions.

Per realitzar les fregues s’ha d’esperar almenys dos dies, fins que les juntes de l’envà s’endureixin

S’ha d’esperar almenys dos dies perquè les juntes de l’envà d’escaiola estiguin suficientment endurides i es puguin realitzar les fregues. Posteriorment, es durà a terme el segellat dels envans i l’enguixat del sostre. L’últim pas és l’arrebossat superficial de l’envà d’escaiola i la col·locació d’un panell aïllant que eviti un excés de calor sobre la paret, quan sobre aquesta es tingui pensat instal·lar radiadors tipus panell.

En general, la instal·lació dels panells és ràpida, “la qual cosa repercuteix en un estalvi de temps i per tant resulta un sistema econòmic”, assegura ATEDY. D’altra banda, els envans i trasdosados amb panells d’escaiola posseeixen un bon aïllament tèrmic i acústic, són ecològics, incombustibles i inflamables, actuen com a regulador higrométrico (de la humitat), tenen gran durabilitat i aporten una bona duresa superficial, segons el citat Manual.

Reforç i acabat

Per donar a l’obra un acabat realment professional, convé instal·lar una junta elàstica entre l’envà d’escaiola i l’estructura de formigó perquè absorbeixi les dilatacions. Així mateix, tots els elements en contacte amb l’envà d’escaiola, com els esquineros, han d’estar protegits contra la corrosió o, almenys, coberts de pintura.

Convé instal·lar una junta elàstica entre l’envà d’escaiola i l’estructura de formigó perquè absorbeixi les dilatacions

Quan s’utilitzi pintura, serà necessari que l’arrebossat de l’envà sigui uniforme, amb guix fi de terminació i un espessor mínim d’un mil·límetre. Posteriorment, cal aplicar una imprimación de pintura selladora a força de resines alcohòliques -seguint les instruccions del fabricador- i acabar amb una pintura plàstica “de qualitat contrastada”. Si després d’aplicar la pintura selladora apareixen petits defectes, com desconchones o rozaduras, es poden reparar fàcilment si s’emplastecen i s’escaten amb cura. Una altra opció és col·locar paper pintat, teles o enrajolat, quan els envans estiguin completament secs i sempre que s’utilitzin cues compatibles amb el guix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions