Les instal·lacions elèctriques comunes d’edificis d’habitatges han de ser inspeccionades cada deu anys quan tinguin una potència total instal·lada superior a 100 kW. Així ho marca la normativa vigent, que redueix a cinc anys la periodicitat amb què s’han de revisar les instal·lacions elèctriques de baixa tensió “que van requerir inspecció inicial”. En aquesta norma no s’inclouen les instal·lacions domèstiques. No obstant això, és important revisar-les per a prevenir accidents.
Una revisió periòdica de tots els mecanismes de la instal·lació permet localitzar zones cremades, focus de calor o endolls i connexions en les quals els materials plàstics s’han deformat. Aquestes circumstàncies poden ser signes d’alarma que indiquen defectes dins dels mecanismes o un contacte defectuós. A vegades, n’hi ha prou amb collar fort els caragols de fixació, que poden afluixar-se amb l’ús, en connectar i desconnectar els aparells elèctrics. Altres vegades és necessari contactar amb un professional perquè revisi i solucioni qualsevol avaria.
Verificacions prèvies
El Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT) estableix quins amb les instal·lacions que requereixen una verificació prèvia a la posada en servei. En concret, aquesta inspecció inicial, així com la inspecció d’ampliacions o modificacions d’importància, és obligatòria en instal·lacions industrials amb una potència instal·lada superior a 100 kW, locals de pública concurrència, locals amb el risc d’incendi o explosió (excepte garatges de menys de 25 places), locals mullats amb potència instal·lada superior a 25 kW, piscines amb potència instal·lada superior a 10 kW, quiròfans i sales d’intervenció i instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència instal·lada superior 5 kW.
Qualsevol instal·lació pot presentar defectes. Aquests es classifiquen en lleus, greus i molt greus. En el primer cas, s’engloben les anomalies que no suposen perill per a les persones o els béns, ni pertorben el funcionament de la instal·lació, mentre que en el segon grup s’inclouen aquells defectes que no suposen un perill immediat per a la seguretat de les persones o dels béns, però poden ser-ho si s’origina una fallada en la instal·lació.
S’entenen com a defectes greus la falta de mesures contra contactes indirectes, d’aïllament de la instal·lació o protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, així com una secció insuficient dels conductors de protecció, l’execució defectuosa de parts o punts de la instal·lació que pugui ser origen d’avaries o danys, la falta d’identificació dels conductors “neutre” i “de protecció”, l’ús de materials inadequats i la manca del nombre de circuits mínim estipulat.
Com a defectes molt greus es classifiquen aquells que constitueixen un perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns
Com a defecte molt greu es classifiquen aquells que, “d’acord amb la raó o l’experiència”, constitueixen un perill immediat per a la seguretat de les persones o els béns. Així s’entenen els incompliments de les mesures de seguretat, que poden provocar una situació de perill en qualsevol mena d’instal·lació i, especialment, en locals de pública concurrència, amb el risc d’incendi o explosió i establiments amb característiques especials.
