Les exportacions de fusta serrada de roure vermell procedent d’Estats Units es van incrementar considerablement en 2007. Segons dades del Departament d’Agricultura d’Estats Units (USDA), les vendes a la Unió Europea van créixer més d’un 77% pel que fa a l’any anterior. Només a Espanya es va passar d’1.111 m3 en 2006 a 5.998 m3 en 2007. La pregunta és: A què es deu aquest èxit?
El roure vermell pertany a la família de les frondoses i representa fins a un terç de la superfície forestal nord-americana, per la qual cosa existeix subministrament suficient per atendre la demanda actual. Rep el seu nom del color de les fulles de l’arbre a la tardor, ja que el seu duramen varia del rosáceo roent pàl·lid o marró clar. És una fusta semipesada, mitjanament nerviosa, semidura i no presenta problemes en el mecanitzat. La Federació Espanyola de Paviments de Fusta (FEMP) assegura que es pot utilitzar tant en fusteria interior, com en xapes decoratives, mobiliari, ebenisteria i per fabricar taulers contraxapats.
És, en definitiva, una espècie robusta i resistent, però fàcil de treballar. L’American Hardwood Export Council (AHEC), institució encarregada de vigilar les exportacions, afirma que la seva resistència se situa “just per darrere” del roure blanc -d’aparença similar, però amb el veteado menys pronunciat-, encara que reconeix que en ambients humits aguanta pitjor que aquest i requereix un tractament protector.
Versatilitat
Des del passat any, l’AHEC recolza una campanya informativa sobre el roure vermell. A través de la mateixa, destaca com una de les seves qualitats més atractives la seva versatilitat, “en ser una espècie adequada per a moltes aplicacions”, alhora que la seva disponibilitat assegura una continuïtat en el subministrament i a preus “molt competitius”.
És una espècie apta per a mobiliari, ebenisteria, sòls, peces massisses o productes laminats
En mobiliari i ebenisteria, recorda que es pot optar per peces massisses i productes laminats o chapados, ja que aquesta espècie es revela com un material fort, fàcil de treballar i amb un veteado peculiar que admet el tenyit o acabat en diferents colors.
Si s’opta per col·locar roure vermell en sòls, aquesta espècie aporta una nota de color, gràcies al seu to rosáceo; durabilitat, a causa de la seva resistència a la compressió i a l’impacte, i bona resposta al desgast i envelliment. Admet l’escatat, poliment i vernissat per recuperar la seva aparença. A més, amb prou feines presenta dificultats per al clavat i cargolat en fusteria.
La producció de roure vermell augmenta cada any. És l’espècie amb major disponibilitat a Estats Units, on, des de fa gairebé un segle, ocupa el primer lloc en fusteria, ebenisteria i paviments. El seu creixement és tal, que “molts milers d’aserraderos poden oferir fusta serrada d’aquesta espècie en una àmplia gamma de grossors i qualitats” molt apropiades per a portes, motllures, mobiliari, arquitectura i fusteria interior.
En aquest sentit, el material de pitjor qualitat es reserva per palés i embalatges (almenys la tercera part de la producció), mentre que les qualitats mitjanes i superiors s’utilitzen per a sòls, mobiliari, fusteria i ebenisteria.
Per aquests motius, la seva importància al mercat internacional creix de manera progressiva, així com la demanda, especialment a Xina. A Europa, les importacions de roure vermell són encara “relativament petites” a causa de la preferència pel roure europeu, que està “sota una pressió en augment a mesura que creix la demanda” enfront de la “gran disponibilitat” del roure vermell, insisteixen els seus defensors.
