Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seleccionar el material més adequat per a un hivernacle

El manteniment posterior ha d'estar present en l'elecció

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 24deGenerde2003

Entre els amants de les plantes cada vegada és més habitual observar com cadascú decideix instal·lar el seu propi hivernacle. Abans de decidir-se pel model o tipus d’hivernacle que es desitja adquirir és convenient tenir clar el material del qual es vol per a l’estructura.

A continuació, s’assenyalen unes breus anotacions que poden ajudar a realitzar l’elecció d’aquesta estructura:

Alumini. Es tracta d’un material lleuger, molt resistent i fàcil de traslladar de lloc. El manteniment a més de senzill és barat.

Fusta. És el més apropiat per a acompanyar l’estil rústic que pugui tenir el conjunt de la casa i jardí. La fusta és aconsellable que sigui resistent a l’aigua com és el cas del cedre, teca o roure. Precisa un manteniment periòdic, amb el seu corresponent cost econòmic i temporal.

També caldrà decidir-se per una mena de material transparent o un altre, que funcioni a manera de vidriera:

Cristall. Capta i reté molt bé tant la calor com el sol.

Plàstic. És barat i no hi ha perill si hi ha nens, però es ragui fàcilment amb la pols i l’arenilla que arrossega el vent. Això provoca que, en cas de calamarsades, el plàstic es pugui fer fallida.

Fibra de vidre. Tal vegada pot ser la millor opció, però com a gran inconvenient tenen que són realment cars.

A més del desemborsament inicial que suposa decidir-se per un material o un altre, cal tenir molt present el cost del manteniment posterior.

Optimitzar l’espai

Així mateix, en jardineria, una persona que és aficionada probablement no treu el mateix rendiment a cada racó del jardí com el pot fer un adobat jardiner. No obstant això, en les pròximes línies s’oferiran algunes idees per a aprofitar aquells buits de l’hivernacle que es tenen realment oblidats, però que poden tenir múltiples utilitats.

El més habitual és que els espais als quals no se’ls dóna ús es trobin en la part inferior de les lleixes i que per tant aquestes siguin zones ombrívoles i fins i tot fredes quan es tracti dels mesos d’hivern. Aquestes dures condicions no suposen que siguin inservibles, tot el contrari, hi ha determinades espècies de plantes que requereixen aquest entorn per a tirar endavant.

De totes maneres, per a assegurar un estat adequat de la zona inferior cal que des de la balda superior no es produeixi un degoteig incessant cap avall ni que li caiguin sistemàticament les fulles o la brutícia de la lleixa anterior. Així que serà fonamental mantenir una cura excepcional de tot l’hivernacle, si es vol optimitzar l’espai.

Tenint clar l’anterior, el primer pas ha tenir en compte consisteix a no col·locar cap planta, tiesto o qualsevol altre element directament sobre el sòl, atès que és susceptible de ser atacat més fàcilment per insectes. Per això, és recomanable o bé col·locar uns llistons o lleixes inferiors lleugerament elevades o bé simplement estendre algun plàstic sobre el qual s’abocarà graveta o sorra gruixuda.

Posteriorment és convenient estudiar la lluminositat d’aquest espai inferior que es vol aprofitar, de tal manera que si es tracta d’una zona en la qual la llum penetra fàcilment, es podran conrear gairebé totes les espècies. No obstant això, si es tracta d’un lloc ombrívol és necessari recórrer a la plantació de falgueres, hortalisses o fins i tot al cultiu de xampinyons. En el cas en el qual no es desitgi conrear noves espècies, també pot ser un lloc propici per a les primeres fases de vegetació d’algunes plantes d’interior.

També cal valorar si l’hivernacle disposa o no de calefacció. Si la resposta és afirmativa, una lleixa inferior pot ser un bon lloc per a conrear plantes d’origen subtropical com poden ser la maranta o la fitonia, per a la germinació de llavors o per a conrear tubercles. Si l’hivernacle no disposa de calefacció es poden preparar uns calaixos de torba que continguin òrgans en reserva o plantes en repòs, sobretot a l’hivern, i després situar-los en la lleixa inferior.

Tenint present l’explicat anteriorment qualsevol podrà treure major profit del seu hivernacle.

Ventilar l’hivernacle

A part, si es disposa d’un hivernacle ja se sabrà com fer els treballs destinats a proporcionar un bon desenvolupament als exemplars que allí hi ha plantats, però sempre existeix un consell o un truc que pot ajudar-los a millorar la seva qualitat de vida. En aquest cas, es recomana aprofitar aquelles hores del dia en les quals el sol pugui fer la seva aparició, encara que sigui tímida, per a obrir les vidrieres, finestres i/o portes de l’hivernacle.

D’aquesta manera, ventilant convenientment l’espai, s’està evitant que es produeixi una acumulació d’humitat, la qual pugui ser perjudicial per a les plantes. És recomanable que aquesta ventilació només es produeixi durant una hora al dia i sempre que incideixin sobre l’hivernacle els raigs del sol de manera directa.

Instal·lar calefacció

Instal·lar un sistema calefactor en un hivernacle es tracta d’una tasca realment senzilla, però per a situar el més adequat a cada cas, ajustant al màxim la despesa sense que això influeixi en el rendiment, no resulta tan fàcil.

Abans d’adquirir qualsevol calefacció, el primer pas que convé donar consisteix a tenir en compte una sèrie de consideracions que determinaran les necessitats de cada hivernacle:

-És aconsellable tenir clar quin tipus de plantes es pensen conrear per a saber així la temperatura idònia que precisaran.

-També caldrà estudiar si al llarg de les diferents èpoques de l’any existeix molta diferència entre la temperatura idònia del recinte i la de l’exterior.

-A més, serà recomanable calcular l’índex de pèrdua de calor de l’invernáculo, alguna cosa que estarà en relació amb les diferències de temperatura entre interior i exterior.

A més d’aquests aspectes, cal no oblidar que els diferents materials dels quals pot estar fet el propi hivernacle facilitaran el manteniment o la pèrdua de calor.

Totes aquestes qüestions han de valorar-se abans si es fes amb un equip de calefacció per a no excedir-se ni quedar-se curt en el desemborsament que es vagi a realitzar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions