Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Separar espais per integrar el menjador en el saló

Si la casa no compta amb una estada específica que s'usi com a menjador, integrar aquest espai en el saló és una solució

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 04 de Octubre de 2012
img_salon comedor list_

En una casa gran, els menjars i els sopars es gaudeixen en una estada pròpia separada de les altres: el menjador. Però en les llars petites, cada vegada més comunes a les ciutats, aquest espai s’ha d’incorporar en altres zones. En molts casos és en la cuina, però en uns altres també en el saló. Aquest article detalla diferents possibilitats per a la integració del menjador en el saló, però sempre diferenciant cada lloc per mitjà de panells i cortines, a través de mobles o mitjançant trucs visuals.

Imatge: mamamusing

Si s’ha d’integrar el menjador en el saló, el resultat han de ser dos ambients autònoms que al seu torn es combinin i complementin amb harmonia. El contacte directe que mantinguin, per tant, no ha de generar discordançes. Per a això és aconsellable que la divisió estigui donada per elements físics (panells o cortines), la col·locació dels mobles o diferents trucs visuals, com l’ús de colors o materials diferents en cadascun dels espais que es volen delimitar.

Panells i cortines per separar el saló i el menjador

Si s’opta per panells o cortines per separar el saló del menjador, no fa falta que cobreixin per complet el límit entre tots dos espais

Els panells i cortines són elements molt valuosos per separar dos ambients, ja que permeten una demarcació clara i gairebé no limiten el pas de llum. En els últims temps ha guanyat molt terreny la influència oriental, manifestada en els panells japonesos, els panells shoji i les cortines de canya de bambú, totes molt bones opcions per complir amb aquest objectiu. També es pot recórrer, per descomptat, a cortines més clàssiques, cortinetes i paravents. El gran avantatge d’aquests últims és que es poden posar i llevar a cada moment, segons les necessitats.

Una dada important per tenir en compte és que no fa falta que els panells o les cortines cobreixin per complet el límit entre tots dos espais. Una cortina petita pot establir amb claredat la distinció entre dues estades àmplies. Això, a més, dona molt joc a nivell decoratiu.

Distingir el saló del menjador per mitjà de mobles

Un altre recurs és diferenciar cada espai a través de la col·locació d’un moble que els separi o bé de la pròpia disposició del mobiliari.

En el primer cas, el típic sol ser una llibreria o moble modular, molt millor si té accés des de tots dos costats. D’aquesta forma, no solament es pot passar tant des d’un espai com des de l’altre, sinó que a més genera una sensació de major amplitud.

Si el moble és una llibreria, fins als títols poden col·laborar: el truc és col·locar els llibres de ficció (relacionats amb l’oci) amb els lloms visibles des del saló, mentre que els que quedin a l’altura dels ulls d’els qui mengen seran de receptes de cuina o relacionats amb la gastronomia. Aquesta classe de detalls afegeixen molt valor en la decoració i en la manera d’establir vincles amb l’entorn.

La pròpia disposició dels objectes pot marcar amb claredat la separació entre saló i menjador, sense necessitat de mobles que divideixin

No és imprescindible un moble que divideixi els espais: la sola disposició de les coses pot marcar amb claredat la separació. Si s’aconsegueix que la taula i les cadires del menjador conformin un conjunt i, alhora, es col·loca el sofà o tot el tresillo enfocats en adreça oposada, gran part del treball ja estarà. Els detalls decoratius faran la resta.

Una opció més està donada per la unió de la cuina amb el saló a través d’una barra americana i uns tamborets. Amb això s’aconsegueix crear una zona intermèdia entre ambdues estades que funciona com una espècie de menjador. El desavantatge seria que la barra resultés massa petita: en aquest cas, podria afegir-se una taula plegable, la taula de la qual quedés recolzada en la paret quan no s’usés. Per a una instal·lació d’aquest tipus, és important que la cuina tingui una bona ventilació, ja que d’una altra manera la invasió d’olors cap al saló resulta molt perjudicial.

Existeix també la possibilitat -sobretot en ambients juvenils- de crear un espai versàtil, que funcioni alhora com a saló i menjador. Això és possible mitjançant la col·locació d’una taula al centre i pufs al voltant. Aquests seients es poden emprar tant per menjar com per descansar. Aquí també pot ajudar l’estil japonès, amb un sòl revestit de tatami, o bé amb moqueta o catifes. Una variant seria l’ús d’una taula amb potes extensibles, de manera que es pugui utilitzar tant per estar assegut en el sòl com sobre cadires.

Trucs visuals per separar saló i menjador

Es denominen trucs visuals als elements que generen la sensació de crear espais ben diferenciats dins d’una mateixa estada amb el mer ús de les textures i el color.

Un recurs és emprar colors intensos per una de les àrees, mentre que l’altra estigui dominada per tons clars. De totes maneres, cal anar amb compte, perquè els colors vius generen fatiga visual amb major facilitat i un excés de contrastos estimula l’ànim, però també atempta contra la serenitat i l’harmonia.

Una alternativa és triar dos colors sobris i usar els mateixos a les dues zones, però amb un predomini oposat d’un sobre un altre en cada lloc. En el saló, les parets i el sòl podrien ser blancs i els detalls (sanefes, marcs, etc.), negres; mentre, en el saló podria passar el contrari, és a dir, parets negres, mobiliari blanc.

I una altra opció amb la qual jugar són les textures i les superfícies. Una catifa ben col·locada delimita amb molta precisió un espai, el mateix que el tipus de sòl (fusta, ceràmica, etc.) o l’enrajolat d’una paret.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions