En el disseny de paviments, recuperar la tradició és apostar per peces decoratives fabricades de manera artesanal amb materials com el ciment. És dotar de colorit a parets i sòls, vestir-los amb dissenys geomètrics que simulen catifes o revestiments únics, només possibles a força de paciència. Per tot això, les rajoles hidràuliques han recuperat protagonisme, sobretot, en ambients rústics. La seva originalitat i resistència les ha retornat a l’escenari domèstic, encara que el manteniment, convé saber-ho, és més exigent que el de la ceràmica tradicional.
Els sòls amb dibuixos o rajoles decorades són un clàssic. El seu origen es remunta al segle XIX, encara que el gust per l’antic, amanit amb nous i moderns dissenys, els ha recuperat. Es coneixen com a rajoles hidràuliques. Estan fabricades en ciment, a partir de tres capes de morter comprimides. En l’última, s’aprofita per traçar amb colorants minerals els dibuixos que les caracteritzen.
Són treballs artesanals als quals es dona forma amb plantilles metàl·liques. Destaquen per un gran colorit i varietat en els dibuixos. En la seva majoria es fabriquen a mà, cada peça de manera individual, la qual cosa permet personalitzar-les. Es poden crear dissenys originals o imitar i restaurar peces antigues.
Es poden crear dissenys originals o imitar i restaurar peces antigues
Aquest tipus de rajoles és típic de regions mediterrànies, amb temperatures càlides. La seva forma és, en general, quadrada o hexagonal. En la fabricació s’empren motlles per assegurar l’homogeneïtat en el format. Quant a la textura, el resultat és agradable al tacte amb un acabat, en general, brillant.
Cal anar amb compte en col·locar-les. Encara que el sistema és semblat al tradicional -cal deixar juntes entre les peces i emprar ciment cua per pegar-les-, és important la ubicació per apreciar el dibuix correctament i eliminar amb promptitud les restes de ciment que quedin sobre les rajoles, ja que podrien espatllar-se.
Reproduccions perfectes
Les rajoles hidràuliques que es fabriquen mitjançant el sistema tradicional recorren a motlles que s’emplenen manualment amb els colors adequats (ciment pigmentado). És així com s’obté el dibuix en cada peça, que pot ser original o imitar velles composicions.
Les tècniques actuals aconsegueixen peces que aguanten millor el desgast
Per la seva banda, les noves tècniques de fabricació reprodueixen peces antigues amb igual forma i dibuix que les originals. Fins i tot, empren els mateixos materials i pigments perquè la còpia sigui pràcticament exacta.
En tots dos processos, s’obtenen peces per rodapiés i escales, així com estampats geomètrics que simulen catifes i tapissos. D’altra banda, un avantatge de les noves rajoles pel que fa a les primigènies és la seva resistència, ja que les tècniques actuals aconsegueixen peces que aguanten millor el desgast i guanyen en solidesa.
Les rajoles hidràuliques tradicionals es caracteritzen per una gran porositat que dificulta la neteja en cas de taques. És necessari impermeabilitzar-les amb tractaments especials per protegir el color, cobrir els porus i impedir l’entrada de brutícia.
Pels seus dibuixos, són especialment reclamades en ambients rústics i espais d’interior com a salons. També es troben en cuines i banys, encara que el risc de taques obliga a extremar la cura: cal encerar-les periòdicament, una o dues vegades al mes, i barrejar el producte amb un sellador de porus.
Una altra opció és adquirir rajoles sotmeses a tractaments previs d’impermeabilització o acabats cristal·litzats, la qual cosa permet utilitzar-les tant en sòls com en parets. En aquest cas, no és necessari encerar la superfície. Prou rentar-la amb aigua i sabó neutre.
