Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tècnica del buidatge

Apropiada per a ambients rústics, crea un efecte no uniforme en parets, portes i mobles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deDesembrede2002
Img veladuraslistado Imatge: Kenneth Lu

La tècnica del buidatge, també coneguda com a aigualida o veladura, s’empra per a crear un efecte no uniforme en parets, portes i mobles de grans dimensions. El seu acabat final s’assembla al de l’esponjat o trapeado, però el procés de treball és diferent. Consisteix a aplicar sobre un fons ja pintat una capa fina de pintura d’un altre color, molt diluïda, i difuminar amb una brotxa seca les pinzellades anteriors. El resultat aporta originalitat a l’estada i és apropiat per a ambients rústics.

Pas a pas

Abans de pintar la superfície és imprescindible preparar-la. Per a això, cal escatar qualsevol sortint i cobrir amb massilla les imperfeccions fins a aconseguir un acabat llis. A continuació, s’ha d’aplicar una mà de pintura plàstica, setinada o mat, a manera de capa basi. És convenient respectar els temps d’assecat indicats pel fabricant, entre 6 i 24 hores en funció de la mena de producte triat, i aplicar una segona mà.
Una vegada seca, s’estén la capa d’acabat en la qual es treballarà la tècnica. La pintura ha d’estar diluïda en un 40% en aigua o veladura i cal distribuir-la per la superfície de manera irregular.

Abans que s’assequi aquesta capa, es repassa la superfície amb una brotxa seca de buidar. Es retira la pintura en petites quantitats i es descobreixen traços del color de la base. D’aquesta manera, es produeix l’acabat irregular en el qual s’aprecien els dos tons emprats.

La tècnica consisteix a aplicar sobre un fons ja pintat una capa fina de pintura d’un altre color molt diluïda

Recomanacions

Si la superfície decorada se situa en una estada en la qual sigui possible entrar en contacte amb l’aigua, com el bany o la cuina, es recomana aplicar una última capa de vernís mat per a protegir-la. En estar diluïda en gran proporció, part de la pintura emprada perd impermeabilitat i a la llarga sofreix desperfectes.

L’èxit de la tècnica es basa a aconseguir desplaçar la brotxa de buidatge de manera segura i enèrgica. Igual d’important és no intentar retocar o tornar sobre pinzellades anteriors. Això només contribueix a empitjorar el resultat final.

El procés de treball no és complicat, però per a evitar sorpreses desagradables convé practicar amb anterioritat en un cartó o en un tros de paret per a observar l’efecte i millorar la tècnica.

L'elecció del color

Si en moltes ocasions triar el color amb el qual es pintarà una estada resulta complicat, pot ser més difícil seleccionar els dos que empra la tècnica del buidatge. Un ha de ser per a la capa basi i l’altre per a la superficial. És una qüestió que mereix atenció ja que l’acabat final també depèn en gran manera de l’elecció de les tonalitats.

La combinació d’un color massa fosc sobre un altre més clar dóna com a resultat un acabat apagat i fins i tot ombrívol. Al contrari, l’efecte és pobre. L’aposta menys arriscada és triar un color pastel per al fons i dos o tres tons més foscos per a l’acabat. D’aquesta forma, s’aconsegueix donar un efecte de volum a la superfície. Si es busca proporcionar lluentors, el to d’acabat ha de ser més clar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions