Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Teules de formigó

La seva baixa absorció i gran capacitat per a evacuar l'aigua les converteix en peces molt pràctiques en zones humides
Per mediatrader 20 de gener de 2003
Img tejas
Imagen: jam343

Durant l’hivern, les teulades poden sofrir desperfectes. L’aigua, la neu, el gel o el vent són factors agressius que, a vegades, afecten el bon estat de les teules. És convenient revisar la coberta una vegada passada aquesta època per a esmenar qualsevol possible avaria i reparar les peces, si fos necessari.

La varietat de teules existent en el mercat s’adapta a les possibilitats i necessitats de cada edifici i, sobretot, a l’entorn en el qual es localitza. En aquest sentit, les teules de formigó són adequades en ambients humits, ja que el seu percentatge d’absorció és inferior al 10%.

Es caracteritzen per ser peces que s’assemblen o solapen entre elles, amb formes d’ones per a facilitar l’evacuació de l’aigua. Aquest és un factor valorat en les teules perquè evita la humitat i els seus efectes secundaris. En concret, les teules de formigó han de complir les especificacions de la Norma UNE-EN 490, d’àmbit europeu. Han de ser peces impermeables, resistents a l’acció de les gelades i incombustibles al foc.

El principal inconvenient correspon al transport i manipulació, sempre que no es realitzin amb els mitjans adequats -generalment mecànics (grues)-. El pes i les proporcions de les teules poden complicar el trasllat, per la qual cosa cal extremar les precaucions.

Col·locació en sec o amb morter

El pendent de la coberta determina el sistema de col·locació de les teules. Quan aquesta és menys pronunciada, les peces es poden fixar amb fileres de morter. Per contra, en cobertes amb gran desnivell (superior al 50%) o zones de molt de vent les teules han d’anar caragolades.

En cobertes amb gran desnivell o zones de molt de vent les teules han d’anar caragolades

Els caragols solen ser d’acer i estan protegits contra la humitat per a no espatllar-se ni posar en risc la subjecció de les teules. Així mateix, es fixen en rastreles, sobre planxes o taulers tractats específicament per a impedir el pas d’humitat i garantir l’agarri.

Quan la teulada tingui canalons, aquests s’han de col·locar abans que les teules. Per part seva, les peces de formigó es disposen de baix a dalt, per a calcular la part que ha de sobresortir de la teulada, i les teules planes es munten a matajuntas: sense alinear-se en filades horitzontals, sinó amb les juntes de peces alternes lleugerament desplaçades. Aquests sistemes faciliten l’evacuació de l’aigua i la neu.

Varietat de colors i acabats

Les teules de formigó es troben en diversos models, colors i acabats. D’acord amb el perfil transversal de cada peça, es distingeix entre teules planes, corbes o pla-corbes, mentre que en funció de la textura són llises o granulades. A més, es diferencien pel color. La gamma cromàtica és limitada però suficient per a convertir-les en un element decoratiu, amb efecte lluentor o mat.