Per poder escollir el detector d’incendis més adequat, cal tenir en compte les fases de desenvolupament del mateix. Quan es prevegi que poden originar-se focs d’evolució lenta, amb molt fum, poca emissió de calor i escasses flames, és convenient instal·lar un detector de fums. Si hi ha perill que l’incendi es propagui de forma ràpida, amb gran quantitat de calor i grans flamarades, s’hauran d’utilitzar detectors tèrmics, de flames o la combinació de tots dos tipus, amb la finalitat de que el foc ocasioni el menor dany possible.
Detectors de fum
Els detectors són els dispositius que descobreixen el foc a través d’algun dels fenòmens que ho acompanyen, ja sigui el fum, el gas o la temperatura visible o infraroja, entre uns altres. En funció d’aquests paràmetres, poden ser:
Òptics o fotoelèctrics. Compostos per un emissor i un receptor, detecten el fum mitjançant els efectes que aquest ocasiona sobre la llum. Poden ser de dos tipus, segons detectin el fum per enfosquiment -rac infraroig- o per dispersió de l’aire en un espai -puntual-.
Per ionització. Poden detectar partícules que són massa petites per influir en la llum. Funcionen per sensibilitat a la humitat, la pressió atmosfèrica i les partícules suspeses en l’aire. Reaccionen de forma ràpida si hi ha fum i són més econòmics que els de tipus fotoelèctric.
Detectors tèrmics de foc
Termoestáticos. S’activen quan la temperatura d’un element del propi detector aconsegueix un valor determinat.
Termovelocimétricos. Fan saltar l’alarma quan la temperatura augmenta més de 8ºC per minut.
On situar-los
Les dimensions de l’habitatge o de l’estada on es desitgi situar el detector determinaran el nombre de dispositius necessaris. Però a més, és imprescindible fixar-se en altres factors. Només certs professionals poden instal·lar alguns models i cal allunyar qualsevol element proper que pugui dificultar un bon funcionament de l’aparell.
- Només s’han d’utilitzar els detectors de fum que estiguin homologats.
- Els sistemes d’alarmes connectats a la xarxa elèctrica ha d’instal·lar-los un electricista acreditat.
- El més recomanable és disposar d’un detector de fums per cada 60 metres quadrats.
- El lloc òptim per instal·lar-ho és el centre del sostre, ja que en les cantonades l’aire no es mou.
- Cal tenir la precaució de situar-ho, com a mínim, a 30 centímetres de qualsevol article de decoració -llums, quadres- que pugui obstruir l’entrada de fum.
- Per evitar falses alarmes, en la cuina cal col·locar detectors termovelocimétricos que no detecten fums, però sí elevacions brusques de temperatura.
- No està de més instal·lar un detector en cada dormitori, sobretot, si a la nit les portes romanen tancades o si algun dels inquilins és fumador. En cas contrari, bastarà amb situar un en el passadís.
- S’ha d’evitar la seva ubicació prop d’alguns electrodomèstics -sortides d’aire condicionat i sortides d’aire calent, que poden desviar el fum fos de l’abast dels detectors- i de punts de llum fluorescent, en cas de detectors de fum fotoelèctrics.
