Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un jardí lliure d’insectes

Algunes plantes, com les aromàtiques, actuen de repel·lent contra els insectes
Per EROSKI Consumer 21 de maig de 2002
Img mosca
Imagen: Jacinto Correia

Els insectes són tan necessaris com perillosos per a les plantes. Per a evitar la seva acció nociva es pot recórrer a mètodes naturals. El més estès consisteix a sembrar plantes que actuïn de repel·lent. En aquest grup destaquen gairebé totes les que tenen flors blaves, i les aromàtiques, com el romaní o l’alfàbrega. No obstant això, els químics volàtils i aromàtics d’aquestes plantes també poden atreure a insectes beneficiosos que mantenen allunyades a les plagues de les seves fulles, flors i arrels

Plantes protectores

Dins del món vegetal hi ha prop de 350 tipus de plantes com el romaní, la lavanda, l’api o la caléndula, que ajuden a repel·lir a diferents espècies d’insectes, i a més ho fan sense contaminar. Altres plantes utilitzen els seus químics volàtils i aromàtics per a atreure insectes que mantenen allunyades a les plagues de les seves fulles, flors i arrels.

L’olor que desprèn l’alfàbrega és molt eficaç per a mantenir allunyats a mosques i mosquits, i altres insectes voladors. La molesta presència d’aquests petits animals també es pot evitar plantant exemplars aromàtics com la citronel·la en jardins o tests. Una altra planta aromàtica molt útil per a aquestes labors és el ciboullette, la seva olor allunya als pugons de la zona on creix aquesta herba. El lligabosc i l’ortiga també són bons repel·lents d’aquesta plaga tan nociva. A aquests áfidos tampoc els agrada l’olor que desprèn la menta. El mateix els ocorre a les formigues. Per a allunyar a aquests laboriosos insectes també es pot utilitzar lavanda. En aquest cas, es prepara una infusió d’aquesta planta, es deixa refredar i es polvoritza sobre les plantes.

Horts a resguard de plagues

Les pastanagues es mantenen a resguard de la papallona blanca gràcies a la farigola

Per a mantenir allunyats als nematodes (cucs) de l’hort, cal plantar clavells de moro, dalias o sàlvia. Si l’objectiu és que les crisomelas (escarabat) no ataquin a les mongetes, n’hi ha prou amb mantenir a prop una planta de romaní. Les pastanagues també es veuen beneficiades per l’acció protectora d’aquesta herba aromàtica, que igual que els bulbs de la família de les liliáceas, allunya a les mosques d’aquesta hortalissa. Les tulipes, narcisos o jacints també repel·leixen l’acció nociva dels conills en les cols. Aquests vegetals també es mantenen a resguard de la papallona blanca gràcies a la farigola. Si els atacants dels cultius són els cucs grisos, unes plantes de tanaceto (petits crisantems) els mantindran a ratlla.

Trucs casolans

Per a acabar amb els insectes també es pot recórrer a petits trucs. Així, una cullerada de rentavaixella i dues gotes de lleixiu barrejades en un litre d’aigua són molt eficaces per a polvoritzar les plantes afectades per la cochinilla.

Per a combatre la mosca blanca n’hi ha prou amb regar la planta afectada amb aigua en la qual hagin romàs algunes hores mitja dotzena de cigarrets. Aquesta operació, vàlida també contra la cochinilla, ha de repetir-se quatre dies consecutius.

Les fulles de noguera, les branques de saüc i l’absenta solen donar molt bons resultats per a repel·lir a mosques i mosquits.

L’existència de pugons porta sovint aconsegueixo l’aparició de formigues, així que és aconsellable acabar abans amb els primers per a combatre a les errants formigues. Aquestes no suporten l’olor de la llimona, per la qual cosa s’aconseguirà espantar-les si es frega un d’aquests cítrics en aquell tronc o branca on s’hagin localitzat.

A aquests insectes també se’ls pot combatre amb all. Per a això, només cal sembrar un gra d’all al peu de la planta.

Acció beneficiosa dels insectes

Alguns insectes es converteixen en aliats de plantes i flors mantenint-les a resguard de plagues nocives

En moltes ocasions, determinats insectes es converteixen en aliats de plantes i flors mantenint-les a resguard de plagues nocives. Tal és el cas dels cucs de terra, que no sols milloren el substrat en cavar túnels que espongen i airegen la terra, sinó que a més descomponen la matèria orgànica de la qual s’alimenten, la qual cosa contribueix a formar compost. Les marietes també realitzen una labor beneficiosa al jardí, ja que s’alimenten de pugons. Per a atreure a aquest petit coleòpter al jardí n’hi ha prou amb plantar coriandro o fonoll. Els áfidos, tan destructius per a les plantes, també es mantenen allunyats d’aquestes gràcies a l’acció dels borinots i de les larves de l’agutzil (Dragon Flies).