L’aigua és un element fonamental i determinant per al desenvolupament de qualsevol planta, ja que contribueix al seu creixement òptim. Si no es rega amb la freqüència i la tècnica adequades, són habituals els danys i, fins i tot, la mort dels vegetals. En principi, regar és una tasca senzilla, si bé convé conèixer les diferents tècniques per a diferents tipus de plantes. Regar per immersió està indicat per a exemplars amb fulles vellutades o amb tiges tendres, la polvorització és recomanable en planters i esqueixos, mentre que el reg convencional és apte per a plantes el fullatge de les quals suporta la humitat sense riscos. En qualsevol cas, la màxima per a procedir de manera correcta és mullar de manera uniforme el substrat, sense que s’originin estancaments en el test.
Immersió i vaporització
El reg per immersió és aconsellable per a plantes que no resisteixen la humitat contínua en les seves fulles i en la resta de parts verdes, com els vegetals de tipus vellutat o amb tiges poc consistents. Aquesta tècnica de reg està indicada també per a exemplars que, per la seva voluptuositat o corpulència -a vegades, superior al propi diàmetre del test que les alberga-, dificulten altres tipus de reg.
La tècnica consisteix a submergir el test (dues terceres parts del recipient) en un baldi de dimensions superiors que contingui aigua. No convé que el temps d’immersió superi la mitja hora. Per a comprovar que el reg és efectiu i el substrat està ben xopat, es recomana efectuar una petita prova. Es clava un pal de bambú fins a la zona més profunda del test, es manté durant diversos minuts en aquesta posició i s’extreu amb delicadesa. Si en sortir té terra adherida o taques de color marró, el substrat està hidratat. Després d’extreure l’exemplar, cal esperar, durant almenys 15 minuts, al fet que la terra dreni per si sola l’excedent d’aigua.
No convé que el temps d’immersió superi la mitja hora
La tècnica del reg per vaporització s’empra quan no es desitja remoure en excés la superfície del substrat. És habitual utilitzar aquest mètode en planters, mini hivernacles i en el trasplantament d’esqueixos. Per a aquesta mena de reg, el polvoritzador és l’eina imprescindible. És convenient que l’utensili tingui una capacitat d’entre 1 i 2 litres i disposi d’un conducte regulable.
Imitar la pluja
És la tècnica més tradicional i empleada per a regar les plantes. Consisteix a abocar aigua sobre la superfície del test perquè s’infiltri en la terra i s’hidrati. L’objectiu és imitar el reg natural del qual s’aprofiten les plantes d’exterior quan plou o reben la rosada del matí. Encara que aquest mètode estigui indicat per a exemplars amb fulles gruixudes i carnoses que suporten el contacte amb aigua, no és recomanable mullar-les en excés.
Cal abocar l’aigua de manera lenta. Un altre element que s’ha de cuidar és el tipus d’utensili que s’empri per a regar. Per a impedir que s’acumuli un excés d’aigua sobre les fulles, s’utilitza una regadora de tub llarg que s’endinsi entre el fullatge sense mullar-lo massa.
En general, l’aigua d’aixeta és la més emprada per a regar les plantes d’interior. En moltes zones del nostre país és freqüent que tingui un nivell alt de pH. Això significa que l’aigua té una quantitat considerable de calç. Quan els exemplars es reguen de manera contínua amb ella, a llarg termini el substrat s’alcalinitza, s’origina un estat de manca de nutrients i les fulles esgrogueeixen.
Per a rebaixar el contingut de calç, és possible emprar regadores especials que disposen d’uns cartutxos amb canviadors d’ions. Filtren l’aigua i redueixen la seva duresa. Separen la calç, el clor i les altres substàncies nocives per a les plantes. Altres productes líquids i pastilles sòlides comparteixen la mateixa funció. S’afegeixen a l’aigua de reg i disminueixen la concentració de calç.
