La decoració de la cambra de bany és tan important com la de qualsevol altra estada de la casa. Quan es parla d’austeritat, no la hi ha de confondre amb pobresa o escassetat: l’objectiu consisteix a aconseguir un espai buidat però amb estil. La clau està en les tonalitats predominants, en la manera de combinar els colors i en què la presència de mobles sigui la menor possible.
En el bany els colors que predominen en general són el blanc o les tonalitats clares, com el groc o el gris, tant en els taulells de les parets com en els sòls, els sanitaris (tassa del vàter, lavabo, bidé, banyera, etc.) i els mobles. Aquesta és la primera clau per aconseguir un entorn d’austeritat amb estil: que hi hagi un o com a màxim dos colors que predominin com a fons en aquest espai.
Es pot apel·lar a un tercer color, més fort o cridaner -com poden ser el vermell o el blau-, que anyada un toc decoratiu i destaqui certs punts, com la roseta de la dutxa, les sanefes en les parets, les rosteixes de les portes dels mobles, etc. En aquest cas, l’important radicarà en les combinacions: cuidar que el to del color sigui el mateix i no abusar d’ell.
El mobiliari en la cambra de bany
Els mobles en la cambra de bany convé reduir-los, dins de les possibilitats, a la seva mínima expressió. Les llars modernes solen dedicar una superfície molt petita a aquesta estada, i en general no ens sentim còmodes en llocs massa petits. A causa d’això, els tons clars, que ressalten la lluminositat dels espais, són importants per crear la sensació de major amplitud, però també cobra rellevància que no hi hagi massa mobles recolzats en el sòl o penjats de les parets.
Per això, el consell és deixar fora -en algun rebost o espai destinat a això- tot el que no sigui imprescindible guardar en la cambra de bany: tovalloles, productes de cosmètica, farmaciola, reserves de paper higiènic, etc.
A la zona del lavabo convé evitar qualsevol sensació d’aclaparament per falta d’espai
En particular, l’àrea que ha d’estar buidada és la del lavabo. És la part més transitada de la cambra de bany (si solament una visita té l’únic objectiu de rentar-se les mans, és aquest l’únic lloc que s’ocupa) i per això té la prioritat a l’hora de generar comoditat i evitar qualsevol sensació d’aclaparament per falta d’espai.
El mirall, per la seva banda, per contribuir amb l’austeritat, haurà de mancar de marcs abigarrados i de qualsevol aditamento que recarregui el seu aspecte. Quant a les llums, ha de procurar-se una correcta il·luminació amb el menor nombre possible de focus.
Els sanitaris suspesos -és a dir, vàter i bidé (i també mobles) encastats en la paret i sostinguts sense tocar el sòl- han dominat la tendència en els últims anys en el que a cambres de bany minimalistes i austers es refereix. A la seva manera, porten un grau més enllà la idea de deixar el major espai possible lliure en l’estada. Encara que exigeixen que la resta de la decoració estigui a to amb la seva modernitat, constitueixen una alternativa de disseny molt interessant per tenir en compte.
