Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

12 normes bàsiques per comprar en rebaixes

La baixada dels preus no ha d'implicar mai una disminució en la qualitat dels articles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 11 de Agost de 2011
img_de compras

Els consumidors espanyols han passat de freqüentar les rebaixes per renovar el seu vestuari o donar-se algun capritx a acudir a elles per comprar solament l’indispensable, a causa de la crisi econòmica. Segons un estudi realitzat per la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents (FUCI), en la temporada de rebaixes d’aquest estiu, els compradors acudeixen de forma massiva als establiments, però gasten menys diners. La reducció de la capacitat adquisitiva ha propiciat que, aquest any, la despesa mitjana per persona se situï en 50 euros, enfront dels 65 euros de 2010. Per no tenir sorpreses desagradables, cal parar esment especial a què es compra i on, i conèixer els drets com a consumidor, ja que la rebaixa del preu no ha d’implicar una disminució en la qualitat dels articles.

Acudir sense dubtes a les rebaixes

Imatge: tfwww

Els dubtes principals dels consumidors en època de rebaixes es refereixen al tipus d’informació que han de mostrar les etiquetes dels productes, el tipus d’articles que poden anunciar-se com rebaixats, les condicions de la garantia, les formes de pagament i els canvis o devolucions.

  1. En període de rebaixes, un establiment comercial ha de tenir rebaixats, com a mínim, la meitat dels productes que ofereix. A més, els articles han d’haver estat exposats, almenys, durant un mes abans d’iniciar-se la campanya.

  2. Els articles rebaixats han d’estar separats i diferenciats de la resta dels productes que estan a la venda en el comerç.

  3. Els articles en rebaixes han d’haver passat els mateixos controls i complir idèntiques normes de qualitat i etiquetatge que els no rebaixats. En cada article a la venda s’ha d’indicar, de forma clara, el preu anterior i el preu rebaixat o, en defecte d’això, el percentatge de rebaixa. En peces tèxtils, cal revisar amb atenció les etiquetes, en les quals ha de figurar la talla, composició i tractament de rentat i planxat. En el cas dels electrodomèstics, les etiquetes han de contenir el grau d’eficiència energètica.

  4. Està prohibit oferir com rebaixats productes amb alguna tara, deteriorats o obsolets. Els establiments no han de combinar les rebaixes amb altres promocions, ni es poden posar a la venda saldos com si fossin rebaixes. La qualitat dels productes en rebaixes ha de ser la mateixa que durant la resta de l’any.

  5. En rebaixes, un comerç ha d’admetre com a forma de pagament les targetes de crèdit sense cap tipus de recàrrec addicional, si ho fa durant la resta de l’any, tret que l’establiment indiqui, de forma visible, la no acceptació d’aquest mitjà de pagament. Cal recordar que cap establiment està obligat a acceptar targetes de crèdit.

  6. En cas de contradiccions per part del comerç, en la informació facilitada al públic (com un cartell on s’esmenta un preu i en el tiquet altre), sempre preval l’opció més favorable al consumidor.

  7. El comerciant no està obligat a canviar un article o reemborsar els diners del producte, tret que tingui un defecte d’origen o estigui en mal estat. La possibilitat del canvi o devolució es considera una atenció comercial i solament es realitza quan així ho anuncia l’establiment. En el cas de les compres a distància, el consumidor disposa de set dies hàbils des que rep l’article per retornar-ho.

  8. Quan un article té un defecte, es pot exigir l’abonament de la compra sense haver d’acceptar vals, xecs, ni canvis, tant si es va pagar amb targeta, com si es va fer en efectiu.

  9. La devolució d’un producte adquirit abans de rebaixes ha de fer-se per l’import que figura en la factura i no pel preu de l’article rebaixat. És a dir, la tenda ha de reemborsar, fer un val, etc., per l’import que va pagar en el seu moment el comprador i no pel preu nou de l’article en rebaixes.

  10. S’han de guardar sempre els justificants de compra, factures i tiquets, com a úniques garanties davant un possible canvi, devolució o reclamació.

  11. També durant el període de rebaixes, els establiments han de comptar amb fulles de reclamacions a la disposició dels clients.

  12. El termini mínim de la garantia, en el cas dels béns de caràcter durador, és de sis mesos a partir de la data de recepció de l’article, excepte quan la naturalesa del producte ho impedeixi. Si cal reclamar, durant els primers sis mesos, és el comerciant qui ha de provar que el defecte del producte sobre el qual es reclama no és de fabricació.

Sobretot, roba i complements

Les rebaixes d’aquest estiu s’han aplicat, sobretot, a les peces de vestir -el 75% de les vendes en aquesta època-, segons assenyalen des de la patronal del petit i mig comerç, la Confederació Espanyola de Comerç (CEC). Els altres articles que més es venen en la temporada de preus baixos són els complements de moda, els aparells tecnològics i els productes de parament i d’equipament de la llar.

En cas de contradiccions en la informació facilitada al públic, preval l’opció favorable al consumidor

Si un client creu que els seus drets com a consumidor s’han vulnerat, el primer que ha de fer és tractar de dialogar-ho amb el venedor en el propi comerç. Si el problema no se soluciona, el comprador pot sol·licitar la fulla de reclamacions a l’establiment i presentar-la davant l’OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) de la seva localitat.

En qualsevol cas, les administracions públiques s’encarreguen de vetllar pel compliment del que es disposa en la llei, per a això realitzen les inspeccions precises en els establiments comercials. No obstant això, la competència sancionadora correspon a les comunitats autònomes.

Què són les rebaixes

Segons la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista (Llei 7/1996 de 15 de gener), les rebaixes són un tipus de promoció de vendes pel qual, en un mateix establiment i durant un temps, els articles de l’oferta habitual, que han d’estar en perfectes condicions, es venen a un preu més baix del que tenien abans d’aquest període. No obstant això, els productes que amb anterioritat no estaven a la venda i ara sí, no poden qualificar-se com a rebaixes, ni tampoc els articles deteriorats o els adquirits “ex profeso” per vendre’s a un preu inferior a l’ordinari.

Les vendes en rebaixes solament tenen lloc en dues temporades anuals: una a l’inici de l’any (rebaixes d’hivern) i una altra en el període estival (rebaixes d’estiu). Encara que cada comunitat autònoma estableix la durada del període de rebaixes, els propis negocis decideixen el temps que van a dedicar-los, amb un mínim d’una setmana i un màxim de dos mesos. Cada establiment comercial té el deure exhibir al públic en un cartell visible la data del període de rebaixes.

Els articles més comprats en rebaixes són roba i complements, tecnologia i productes d’equipament de la llar

La llei no estableix cap diferència pel que fa als drets dels consumidors entre els períodes de rebaixes i la resta de l’any. És a dir, el consumidor ha de gaudir dels mateixos drets que en altres èpoques. I és que en temps de rebaixes l’única cosa que no es pot rebaixar són els drets dels compradors. No obstant això, sí augmenten les obligacions dels comerços, que han de complir amb determinades normes addicionals. Tant consumidors com a comerciants han de saber que la rebaixa dels preus dels articles no ha d’implicar un descens en la qualitat dels productes.

En la present campanya d’estiu, es preveu que Madrid, País Basc i Catalunya siguin les comunitats on més es compri, mentre que Murcia, Extremadura i Canàries seran on menys despesa es faci durant els gairebé dos mesos que duren les rebaixes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions