23 gestos quotidians per aconseguir arribar a fi de mes

Quins passos donar

Menjar fora de casa pot suposar un desemborsament superior a 200 euros per persona al mes

El primer pas per retallar despeses seria pensar en tots els actes que es fan de forma quotidiana i detectar quins generen un desemborsament que podria reduir-se. És aconsellable escriure’ls en un esborrany i després fer una llista. En ella figurarà els diners que es porten diàriament aquests hàbits i, juntament amb ells, quin estalvi suposaria deixar de fer-los o substituir-los per pràctiques més barates. El llistat es pot col·locar en un lloc visible, com el frigorífic, i és possible afegir com pot ajudar a arribar a fi de mes per, entre altres coses, pagar la hipoteca sense demanar diners prestats.

Una altra manera d’intentar gastar menys consisteix a estalviar cada dia en una guardiola transparent els diners que no es gasta per haver modificat els hàbits. Si l’estalvi deixa de ser abstracte per estar present, serà més difícil desistir.

Molta gent ja haurà aplicat la majoria de les retallades, però potser hagi oblidat algun. Quins són aquests gestos senzills que ajuden a estalviar a les famílies? A continuació s’assenyalen alguns dels més rellevants.

Menjar fora de casa

• 1. El primer d’ells es dona gens més començar la jornada. Les presses del dia a dia fan que els treballadors desdejunin amb rapidesa i, en ocasions, fora de casa. No obstant això, un cafè costa més d’1 euro (entorn d’1,40 o 1,60) i aquesta despesa durant 20 dies ascendiria en el millor dels casos a uns 28 euros mensuals.

• 2. El més habitual és esmorzar a mitjan matí en una cafeteria que estigui prop del treball i consumir, a més del cafè, altres aliments com a suc, brioixeria o un entrepà. El preu ronda els 2,50 euros, que al llarg del mes sumarien 50 euros per cada persona de la unitat familiar.

  Aquesta quantitat es reduiria molt si l’esmorzar es portés des de casa. Encara que l’entretingut de la jornada laboral és compartir aquest temps amb els companys i xerrar en un bar o una cafeteria, un canvi d’hàbits, almenys de manera temporal, no vindria malament. Quan el lloc de treball ho permeti, i la resta de la plantilla ho desitgi, es pot comprar una cafetera elèctrica per no haver de gastar diners en cafès.

• 3. Amb els nens succeeix el mateix: és millor que portin l’entrepà preparat de casa que donar-los diners per comprar alguna cosa fora, tant per la seva salut com per economitzar. És preferible mantenir-los allunyats de les màquines dispensadoras de productes com a patates fregides, sándwiches o begudes, si bé en molts centres infantils estan prohibides. Si malgrat tot als pares no els importa que els fills mengin brioixeria industrial o aperitius, és més barat adquirir-los en el supermercat.

• 4. Les tarteras són les grans aliades de l’estalvi per als menjars en el treball. El menú del dia costa de mitjana 10/12 euros, la qual cosa a final de mes suposa més de 200 euros per cada persona que passi la jornada fora i no compti amb un menjador subvencionat. En canvi, si el menjar es prepara a casa per a tots els membres de la família i després es guarda en carmanyoles, es gasta molt menys.

En el supermercat

• 5. Abans d’anar a comprar, és recomanable fer una llista de les coses necessàries i intentar no sortir-se d’ella. És molt temptador portar-se a casa dolces, begudes o capritxos, però al final desbaraten el pressupost.

• 6. Aprofitar ofertes o cupons de descompte, sobretot en productes duradors, permet adquirir més aliments amb menys diners.

• 7. Encara que sembli obvi, solament cal comprar el que es vagi a consumir. Segons un estudi recent, les famílies espanyoles tiren quilos de menjar a les escombraries cada any. A més de ser injust cap a els qui no tenen accés als aliments més bàsics, suposa un balafiament.

Transport diari

• 8. El transport és un altre de les despeses quotidianes que fan més difícil arribar a fi de mes. En ocasions s’utilitza l’automòbil per a trajectes curts que es realitzarien en menys de 10 minuts a peu. Eliminar aquest ús, a més de no danyar el medi ambient, suposaria bastant estalvi en gasolina.

• 9. També cal calcular quant costa anar al treball amb cotxe i quin estalvi generaria utilitzar el transport públic. Si el vehicle privat ho empra solament una persona, els diners invertits en combustible i aparcament es dispara, així que seria convenient buscar una alternativa com el metre o l’autobús.

• 10. Si l’opció d’usar mitjos col·lectius no compensa -no sempre fan els trajectes adaptats a les necessitats de l’usuari-, es pot compartir el vehicle amb persones que facin recorreguts similars i tinguin horàries semblances. Si ho utilitzen quatre ocupants, l’estalvi serà d’un 75%.

• 11. Hi ha molta gent que amb prou feines empra el cotxe, sinó que s’ha acostumat a l’autobús, alguna cosa que d’entrada ja suposa un estalvi. No obstant això, a les ciutats petites el recorregut del transport públic es pot fer a peu. Amb sortir una mica abans de casa, és possible caminar el mateix trajecte i aconseguir beneficis no solament per a la butxaca, sinó també per a la salut. Si l’autobús costa entre 50 cèntims i 1,50 euros -segons la ciutat o l’ús d’abonaments- i s’agafa dues vegades al dia durant 20 jornades, l’estalvi que proporciona caminar oscil·la entre 20 i 60 euros.

• 12. Si l’usuari coneix els dies concrets que utilitzarà el transport públic, pot gastar menys si programa el viatge. Hi ha qui viu fora durant la setmana i sap que el dilluns surt de casa i el divendres torna. En aquest cas, pot aprofitar per adquirir el bitllet amb temps, ja que en trens interurbans l’estalvi per comprar de forma anticipada pot arribar al 50%.

Oci

• 13. Cada any, una sèrie de locals es posen de moda i figuren com els més recomanats en guies i revistes d’oci. Estan molt freqüentats, però també tenen preus astronòmics. La diversió es converteix en aquests casos en un luxe que no sempre es pot pagar, així que és possible acudir a altres establiments més barats i igual d’entretinguts.

• 14. Tampoc és necessari consumir a l’excés en sortir a una terrassa o a un bar. Prendre menys consumicions o aprofitar les festes o promocions dels locals ajuda a ajustar el pressupost.

• 15. Aquesta diversió es pot substituir per l’oci gratuït que brinden moltes localitats amb exposicions, conferències o espectacles a l’aire lliure tant per a adults com per a nens.

Estalvi d’energia

Una altra de les partides que dificulten que el sou arribi a final de mes és la corresponent a les factures de serveis com l’electricitat o el gas. Amb un consum responsable i eficient, a més de beneficiar al medi ambient es pot gastar menys sense perdre comoditat en la llar.

Si es comparteix el cotxe, es gasta fins a un 75% menys en gasolina

• 16. S’ha d’evitar que les llums de les habitacions romanguin enceses sense que hi hagi ningú en elles. Apagar-les suposa economitzar sense restar confort. El mateix succeeix amb altres electrodomèstics com el televisor, que en apagar-ho sense utilitzar l’interruptor encara consumeix.

• 17. L’aire condicionat a l’estiu -i a l’hivern la calefacció si és elèctrica- és un dels responsables que les factures siguin elevades. Gestos tan senzills com ajustar el termòstat permeten millorar el pressupost domèstic.

• 18. Posar la rentadora o el rentavaixella sol quan estiguin plens i en programes econòmics és una altra de les recomanacions dels experts.

Despesa telefònica

El mòbil s’usa sovint de manera excessiva. Alguna cosa que fa 20 anys amb prou feines existia, avui s’ha convertit en un instrument imprescindible.

• 19. Cal triar la tarifa que s’adapti a les necessitats de cadascun i no emprar el mòbil en horaris que siguin molt cars.

• 20. Canviar de companyia quan aquesta no compleixi les expectatives del client també pot suposar un estalvi a mitjà i llarg termini. L’oferta de telefonia ha augmentat en els últims anys i la competència en captar clients afavoreix al consumidor.

Targetes de crèdit

Les targetes de crèdit són responsables de molts pressupostos incomplits, però si se segueixen unes pautes es pot estalviar més del que sembla.

Deixar el tabac permet estalviar més de 100 euros mensuals

• 21. Cal triar les targetes que impliquin menys comissions. Les de crèdit són sovint més cares que les de dèbit i comprar ara i pagar a terminis porta aparellat interessos, per la qual cosa, en la mesura del possible, cal eliminar-les.

• 22. Es poden reunificar totes les targetes en una i donar de baixa les altres i, fins i tot, optar per una targeta prepagament, que gairebé mai té interessos ni comissions i l’usuari solament pot gastar-se els diners que ha carregat en elles.

Tabac

• 23. L’últim consell d’estalvi, però un dels quals pot comportar més beneficis tant per a la salut com per a la butxaca, és deixar el tabac. Els qui fumen un paquet al dia gasten entorn de 4 euros, la qual cosa suposa més de 100 euros al mes, una quantitat gens menyspreable quan el dia 30 cal pagar la hipoteca, el lloguer, fer la compra, abonar les factures dels serveis bàsics o afrontar un imprevist.