Els espanyols sempre han estat bastant conservadors en manejar els seus estalvis. Prova d’això és que en el tercer trimestre de 2016 el gruix dels actius financers de les llars es trobava en efectiu i dipòsits (el 43% del total), segons el Banc d’Espanya. Fins i tot avui, amb uns tipus d’interès en mínims, els dipòsits i els comptes són els actius favorits entre la població. Però són moltes les opcions que hi ha al mercat per “gratar” una mica més de rendibilitat. En aquest article es repassen cinc d’elles: des de treure-li partit a la nòmina a usar el crowdfunding o el finançament col·lectiu.
1. Dipòsits a termini fix en bancs estrangers
Els estalviadors que reneguin de qualsevol altre producte que no sigui un termini fix encara tenen opcions. Durant els últims anys han aterrat a Espanya entitats d’altres països que han anat obrint-se un buit al mercat nacional a cop de rendibilitat, però sense incrementar el risc.
Les sucursals espanyoles dels bancs estrangers que operen al nostre país estan supervisades tant pel Banc d’Espanya com pel banc central del seu país d’origen i compten amb un fons de garantia de dipòsits, per la qual cosa els riscos són equiparables als de qualsevol dipòsit nacional, amb la diferència que la rendibilitat, en aquests casos, acostuma a ser major. Entitats com a ING Direct (adherida al fons de garantia holandès) o Banca Farmafactoring (fons de garantia italià) comercialitzen a Espanya dipòsits molt per sobre de la mitjana, que durant el passat mes de desembre va ser del 0,11%, segons les dades del Banc d’Espanya.
2. La nòmina com a moneda de canvi
Els havers regulars són un dels caramels favorits dels bancs, així que alguns han optat per migrar la rendibilitat dels seus dipòsits a les expliques nòmina. Amb aquesta mesura, els clients poden aconseguir una rendibilitat molt superior a la mitjana (fins al 5% TAE) sense assumir riscos i les entitats s’asseguren que rebran amb puntualitat les nòmines dels seus clients.
Però aquest tipus de comptes tenen desavantatges: l’interès està condicionat a la vinculació del client i el saldo màxim amb freqüència està limitat. A més, en ocasions, aquests comptes poden incloure comissions, per la qual cosa resulten rendibles solament per a aquells amb un volum d’estalvi elevat els interessos del qual superin el cost de les comissions.
Encara que no tots els estalviadors vegin amb bons ulls aquesta alternativa, ja que els obliga a vincular-se amb una entitat, un comparador de comptes nòmina permet comprovar que la majoria d’ells necessiten un banc en el qual domiciliar la seva nòmina i els seus rebuts, així que per què no fer-ho en una entitat que ofereixi rendibilitat a canvi.
Imatge: Skitterphoto
3. Dipòsits estructurats lligats a les fluctuacions borsàries
Els dipòsits estructurats han guanyat popularitat durant els últims anys. El seu principal característica és que la seva rendibilitat final està vinculada al comportament d’una sèrie d’actius subjacents com a índexs, accions, etc. Tenen l’avantatge que el capital està garantit, no així la rendibilitat que pot acabar sent o ben superior a la mitjana dels terminis fixos tradicionals o ben inferior, fins i tot del 0%.
Abans d’acceptar un d’aquests productes, és important analitzar les garanties que brinda, els actius de referència i, sobretot, la rendibilitat màxima que li acompanya. Però, cura, ja que en general aquest tipus de dipòsits no admet la cancel·lació anticipada.
4. Dipòsits combinats
Acostumen a combinar un termini fix amb un producte d’inversió i poden comportar un risc elevat. En funció dels productes que formin la combinació, una part dels diners pot no estar garantida o, la qual cosa és el mateix, es podria perdre una part dels estalvis. És habitual, per tant, trobar dipòsits combinats en els quals una part del capital, com el 50%, es destini a un termini fix sense risc, mentre que el 50% restant s’inverteixi en un fons d’inversió no garantit.
Si ben els dipòsits dobles poden ser una oportunitat per gratar una mica més de rendibilitat, s’ha de conèixer bé el seu funcionament abans de contractar-los i, sobretot, analitzar els riscos i els actius als quals va la part del capital que no està garantida.
5. Crowdfunding
El fenomen del finançament col·lectiu continua guanyant terrè. Encara que a Espanya la seva popularitat no ha aconseguit els nivells d’altres mercats, com l’anglosaxó, les opcions per invertir en crowdfunding són molt diverses, des de l’equity crowdfunding fins a el P2P lending. La rendibilitat variarà en funció de l’operació i del risc que tingui, per la qual cosa, abans d’acceptar un d’aquests projectes, és vital analitzar el risc de la inversió i comparar-ho amb la rendibilitat que es pot arribar a guanyar, a més, per descomptat, de no llançar-se a per cap projecte sense entendre de la manera correcta les seves implicacions.
