Bona part dels problemes financers amb el banc procedeixen de gestionar els estalvis de manera irresponsable, però també per tenir una cultura financera bastant deficient. Per evitar escenaris no desitjats, en aquest article s’exposen vuit regles bàsiques que poden ajudar a l’usuari bancari a tractar amb l’entitat i a prendre les seves pròpies decisions financeres. Entre aquestes lliçons estan quan no cal pagar comissions i per què es pot canviar d’entitat quan es vulgui.
Lliçó 1. No pagar comissions innecessàries
No totes les operacions bancàries comporten penalitzacions per la seva formalització. Però per evitar les comissions, no queda més remei que detectar aquests productes o serveis sense comissions i triar-los en contactar amb l’entitat financera. No obstant això, aquesta estratègia suposa una major vinculació o la domiciliació de la nòmina i alguns rebuts domèstics.
Lliçó 2. Llibertat per obrir relacions amb altres bancs
Ser titular d’un compte corrent en un banc no impedeix que es pugui contractar un préstec personal o una hipoteca amb altres entitats. Fins a és recomanable optar per aquesta actuació per aprofitar les millors ofertes que llancen des de la competència. I és que amb aplicar aquesta senzilla estratègia comercial es poden estalviar molts euros.
Lliçó 3. Mantenir liquiditat en el compte
Si no es volen sorpreses negatives, no quedarà una altra que evitar que els comptes es trobin en nombres vermells. És la millor manera d’impedir una sèrie de despeses no previstes durant l’any en forma de noves comissions i fortes penalitzacions per aquests moviments.
Lliçó 4. Llegir els contractes bancaris
Amb tota seguretat, abans de posar-se en contacte amb l’entitat, caldrà tirar comptes. Davant un error, una reclamació al banc o qualsevol altra circumstància, conèixer detalladament els productes subscrits serà el millor aval per mantenir una relació fluïda, a fi que puguin eliminar alguna comissió o càrrec abonat de manera incorrecta.
Lliçó 5. Informar-se
Pot ser que l’entitat s’hagi equivocat en passar un càrrec a un compte. Però també pot deure’s a un oblit sobre els tractaments fiscals dels productes bancaris subscrits. Siguin com siguin -imposicions a termini, comptes d’estalvi o operacions de compra i venda en Borsa-, el consell és, sempre, informar-se.
Lliçó 6. Saber què és el que es contracta
No es pot deixar en mans de les entitats financeres la decisió de subscriure un producte per a l’estalvi o la inversió, sinó que caldrà consultar-ho amb fonts fiables que ofereixin la més alta de les garanties. En ocasions, els bancs tan sol estan interessats a vendre, més enllà de la cultura financera que es tingui.
Lliçó 7. Reclamar qualsevol error del banc
Els bancs no són perfectes i cometen equivocacions. Quan això succeeixi no hi haurà més remei que interposar una reclamació. Encara que abans s’haurà d’estar més vigilant als moviments de les operacions, sigui el que sigui el producte: comptes, imposicions, pla d’estalvi, etc.
Lliçó 8. Cura amb els productes tòxics
Per molt que insisteixin des de l’entitat, cal anar amb compte amb els productes tòxics. Convé posar-se en guàrdia i arribar a la conclusió que no és la millor solució. No en va, es té més que perdre que guanyar.
Si no es compta amb la cultura financera necessària per realitzar les inversions, una solució a aquest problema pot residir en la inversió delegada. Consisteix a deixar en mans de l’entitat com impulsar aquestes operacions, fins al punt que decideixin l’import, destinació i estratègies de les inversions. Perquè aquest procés es desenvolupi de manera correcta s’haurà de ser molt sincer sobre els objectius que es persegueixen, sense oblidar què caldrà portar un seguiment puntual de les operacions i fins i tot prendre alguna deterninación si el cas ho requerís.
