Malgrat les males dades que porten arrossegant les. criptomonedas durant les últimes setmanes, rere el pic aconseguit finals de 2017, la febre del bitcóin continua . En l’actualitat, la capitalització del mercat de les criptomonedas supera els 331.000 milions de dòlars i la del bitcóin, els 137.000 milions (un 9.000% més que fa cinc anys), segons les dades de la pàgina web Coinmarketcap. Entrar en el mercat de les criptodivisas és molt senzill, però no es deuria fer sense entendre en realitat en què s’està invertint. Aquest article ajuda en aquesta tasca descrivint diversos passos.
1. Entendre el funcionament de les criptomonedas
Una criptomoneda o, com li’n coneix en anglès, cryptocurrency és un actiu virtual pensat per. fer intercanvis . En 2009 va aparèixer la primera i més coneguda de totes, el bitcóin, però no és l’única. La criptomanía ha propiciat el. llançament de centenars de monedes virtuals fins arribar a les 1.567 que existeixen avui dia, d’acord amb Coinmarketcap. Es basen en una tecnologia l’objectiu de la qual és garantir la seguretat de les transaccions.
Des del punt de vista d’un inversor, el bitcóin i altre criptodivisas són actius intangibles amb els que es pot guanyar o perdre diners. A més de per especular, també poden usar com mitjà de pagament, però en l’actualitat són pocs els comerços que els accepten i la xarxa de caixers de bitcoines no està massa estesa. És important tenir present el risc que comporta invertir en aquests actius, degut a la. elevada volatilitat que presenten i a l’absència d’una figura que els protegeixi. Sebastián Albella, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), va afirmar el mes de gener passat que “la CNMV recomana no comprar bitcoines a inversors minoristes”.
2. Decidir en quin criptomoneda es vol invertir
Abans d’invertir en bitcoines o en qualsevol altra criptomoneda, es deu entendre la tecnologia en la que es basa cadascuna, el projecte que hi ha darrere d’ella i la seva capitalització. Avui dia, les monedes virtuals més negociades són bitcóin, ethereum, ripple , bitcóin cash i litecóin.
3. Analitzar l’històric de la moneda
Una vegada elegida una criptomoneda, es deuen analitzar els seus vaivens i la seva rendibilitat històrica, una cosa que es pot visualitzar amb eines com Coinmarketcap. Però caldrà no oblidar de què rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures i que si per una cosa es caracteritzen aquests actius intangibles és per la seva elevada volatilitat. De fet, entre l’1 de gener de 2017 i el 17 de desembre del mateix any, el bitcóin es va revaloritzar gairebé un 2.000% (pas de costar 960 dòlars a valer gairebé 19.500): tanmateix, des de desembre fins ara ha perdut un 57% del seu valor.

4. Establir un pressupost
Com ocorre amb qualsevol altre actiu, abans d’invertir es deuria aplicar aquesta regla : no destinar més diners del que un es pugui permetre perdre. Per que mai es deuria dipositar en aquest mercat la totalitat dels estalvis dels que es disposi ni tampoc endeutar per invertir en ell.
5. Obrir un compte en un exchange
El següent pas és obrir un compte en un exchange , una plataforma de compravenda de divises virtuals que permetrà operar amb bitcoines i amb d’altres criptomonedas. No tots els. exchanges deixen intercanviar les mateixes monedes; així, mentre alguns se centren en les tres o quatre principals, altres plataformes possibiliten negociar més d’una trentena de divises virtuals. Les comissions tampoc són aquestes, un punt en el que caldrà fixar.
D’altra banda, es deu tenir present que alguns exchanges no permeten fer compres amb euros , sinó que requereixen que l’usuari ja disposi de criptomonedas, mentre que altres si admeten parells amb euros (en aquest cas les compres podran fer per transferència o amb targeta). Si es vol operar en un exchange que no admet euros, llavors es deurà obrir primer un compte en un que sí els accepti, adquirir bitcoines o una altra divisa virtual i traspassar-ne a l’altra plataforma.
6. Analitzar la forma més competitiva de comprar
Si es fa una compra en euros o dòlars, l’habitual és que el client faci un dipòsit en el seu exchange i després intercanviï aquestes monedes per criptodivisas. Aquest dipòsit podrà fer mitjançant transferència o mitjançant targeta de crèdit o de dèbit . La primera opció és més barata. Alguns exchanges no cobren comissió per fer dipòsits mitjançant transferència i la majoria dels bancs espanyols permeten dur a terme transferències SÀPIGA gratis. Cas a part és que el compte del. exchange estigui radicada fora de la zona de l’euro; en aquest cas, una transferència internacional pot ser molt costosa, per que potser pagar amb targeta sigui més barat.
7. Crear un portafolio digital
Una vegada feta la primera transacció, es pot crear un portafolio virtual per seguir amb atenció l’evolució de la criptomoneda i la rendibilitat que proporciona. Hi ha diverses eines virtuals que són gratuïtes i permeten confeccionar històrics personals com, per exemple, CryptoCompare. Algunes, fins i tot, poden instal·lar en el mòbil en tenir aplicacions.

8. Seguir amb regularitat la inversió
Invertir en bitcoines o en qualsevol altra criptomoneda requereix una gestió activa. Així que s’haurà de revisar amb regularitat la seva evolució, fer compres o vendes en funció de l’horitzó temporal marcat o de l’evolució del mercat, actualitzar el portafolio cada vegada que es desfacin posicions, etc. Si no s’està disposat a controlar habitualment la inversió, potser es deu optar per una altra mena d’inversió.
9. Declarar els guanys i les pèrdues
Invertir en criptomonedas no consisteix tan sols en guanyar o perdre. També cal passar contes amb el fisc. Els espanyols que especulin amb bitcoines han de declarar els guanys i pèrdues patrimonials en la seva Declaració de la Renda. En la pràctica, es deuen sumar els rendiments de les criptomonedas a la resta dels guanys i pèrdues patrimonials que s’hagin obtingut durant l’exercici i tributar per elles segons l’escala de l’estalvi. El guany o pèrdua es calcula restant el preu de venda al preu d’adquisició. Si es registren pèrdues, es poden compensar amb els guanys. Fins i tot si rere la compensació el resultat és negatiu, es podria compensar una part amb els rendiments del capital mobiliari.