Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

A quina edat em puc jubilar?

La jubilació ordinària es fixa en els 65 anys, però la Seguretat Social reconeix altres supòsits per a fer-ho abans o fins i tot més tard

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 07deAgostde2008
Img edad jubilacion Imatge: Samuel Body

Els 65, l'edat del retir professional

/imgs/2008/08/edat-jubilacion.articulo.jpg

Els 65 anys, aquesta és l’edat somiada i anhelada per alguns per a deixar de treballar i gaudir del retir professional. Però hi ha a qui li sembla molt tard o, per contra, a qui el sorprèn en plena esplendor professional. Amb les recents mesures adoptades per la Seguretat Social, el treballador pot fins i tot postergar la seva jubilació si així ho desitja. No obstant això, tan sols un 5% dels treballadors amb més de 65 anys segueix en actiu.

Si se li demanés a algú que trobés similituds entre les condicions de vida que hi havia a inicis del segle XX i les que es viuen en el moment actual, diria que, “a priori” són escasses. Però en matèria de jubilacions, hi ha una cosa comuna en totes dues èpoques: l’edat de retir. En 1919, va tenir lloc l’aprovació de l’assegurança obligatòria de vellesa l’edat de la qual quedava establerta en els 65 anys. A principis del segle XX, l’esperança de vida en els homes es fixava en els 39,8 anys i en les dones en els 41,7 anys. Així, tan sols un 5% de la societat del moment aconseguia aconseguir els 65 anys. Gairebé un segle després, l’índex de longevitat de la població ha experimentat un gran creixement fins a posicionar-se en els 74 anys per a l’home i en els 80 per a les dones. Però l’edat del retir professional continua sent oficialment la mateixa: els 65 anys. No obstant això, el que ha variat d’un segle a un altre so les mesures que l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha introduït per a millorar les fórmules que un treballador pot seguir per a formalitzar la seva jubilació, la qual cosa suposa en la majoria dels casos jubilar-se a una edat diferent dels 65.

La jubilació ordinària

L’edat ordinària exigida per a poder accedir a una pensió de retir professional és la de 65 anys. Per a dur a terme una jubilació d’aquest caràcter, el treballador per compte d’altri ha de complir una sèrie de requisits. En primer lloc, la seva vida laboral ha de reunir 15 anys cotitzats, sense tenir en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

Tan sols un 5% dels treballadors espanyols que tenen més de 65 anys continua en actiu

Aquest període mínim de cotització anirà creixent gradualment amb el pas del temps. Així, la cotització exigida es veurà incrementada en 77 dies per cada semestre transcorregut des de l’1 de gener de l’any 2008, data en la qual va entrar en vigor la Llei de Mesures de la Seguretat Social. En segon lloc, d’aquest període mínim de cotització, almenys dos anys hauran de ser immediatament anteriors a la data de causar el dret de jubilació. Aquesta cotització específica que exigeix que el treballador hagi cotitzat durant els dos anys anteriors a la seva data de jubilació, “és un requisit que solament s’aplica a Espanya i no en la resta dels països europeus”, tal com aclareix Lourdes López Cumbre, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de Cantàbria.

Jubilar-se abans dels 65

Paral·lelament al retir professional de caràcter ordinari, conviuen en el sistema de la Seguretat Social un altre tipus de mecanismes per a dur-lo a terme. Un d’ells és la jubilació anticipada per diferents causes. En aquests casos, el treballador accedeix al dret de rebre una pensió abans dels 65 anys ja que el sistema aplica una sèrie de coeficients reductors sobre els períodes cotitzats; el càlcul d’aquests varia segons la naturalesa de la causa que ocasiona el cessament de l’activitat professional.

En primer lloc, el sistema reconeix que l’edat ordinària de jubilació pot ser rebaixada en el cas dels professionals l’activitat dels quals sigui de naturalesa extremadament perillosa o penosa, i que acusin, al seu torn, alts índexs de sinistralitat laboral. Així, en aquesta mena de retir queden emparats els miners, els tripulants tècnics de vol, els treballadors ferroviaris, els cantants, trapecistas i ballarins, així com els professionals taurins i els bombers al servei de les administracions públiques.

El sistema reconeix que l’edat de jubilació pot ser rebaixada en el cas dels professionals l’activitat dels quals sigui de naturalesa perillosa

En segon lloc, el retir anticipat pot sol·licitar-se si el treballador posseeix alguna discapacitat. En aquests casos, l’edat mínima podrà veure’s reduïda sempre que es presenti una minusvalidesa igual o superior al 45%. En cap cas, l’aplicació dels corresponents coeficients reductors sobre l’edat ocasiona que l’interessat accedeixi a la seva pensió amb una edat inferior als 52 anys.

Finalment, la Seguretat Social reconeix com a jubilació anticipada aquelles situacions en les quals el treballador té 61 anys i es troba en atur per cessament involuntari de la seva activitat professional. En el cas que desitgi retirar-se del món laboral en aquest moment, haurà de presentar un període mínim de cotització de 30 anys- 15 anys més que si es jubilés amb l’edat de 65-.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions