Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

A quina edat em puc jubilar?

La jubilació ordinària es fixa en els 65 anys, però la Seguretat Social reconeix altres supòsits per a fer-ho abans o fins i tot més tard
Per Rosa Cuevas 7 de agost de 2008
Img edad jubilacion
Imagen: Samuel Body

Els 65, l’edat del retir professional

Els 65 anys, aquesta és l’edat somiada i anhelada per alguns per a deixar de treballar i gaudir del retir professional. Però hi ha a qui li sembla molt tard o, per contra, a qui el sorprèn en plena esplendor professional. Amb les recents mesures adoptades per la Seguretat Social, el treballador pot fins i tot postergar la seva jubilació si així ho desitja. No obstant això, tan sols un 5% dels treballadors amb més de 65 anys segueix en actiu.

Si se li demanés a algú que trobés similituds entre les condicions de vida que hi havia a inicis del segle XX i les que es viuen en el moment actual, diria que, “a priori” són escasses. Però en matèria de jubilacions, hi ha una cosa comuna en totes dues èpoques: l’edat de retir. En 1919, va tenir lloc l’aprovació de l’assegurança obligatòria de vellesa l’edat de la qual quedava establerta en els 65 anys. A principis del segle XX, l’esperança de vida en els homes es fixava en els 39,8 anys i en les dones en els 41,7 anys. Així, tan sols un 5% de la societat del moment aconseguia aconseguir els 65 anys. Gairebé un segle després, l’índex de longevitat de la població ha experimentat un gran creixement fins a posicionar-se en els 74 anys per a l’home i en els 80 per a les dones. Però l’edat del retir professional continua sent oficialment la mateixa: els 65 anys. No obstant això, el que ha variat d’un segle a un altre so les mesures que l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha introduït per a millorar les fórmules que un treballador pot seguir per a formalitzar la seva jubilació, la qual cosa suposa en la majoria dels casos jubilar-se a una edat diferent dels 65.

La jubilació ordinària

L’edat ordinària exigida per a poder accedir a una pensió de retir professional és la de 65 anys. Per a dur a terme una jubilació d’aquest caràcter, el treballador per compte d’altri ha de complir una sèrie de requisits. En primer lloc, la seva vida laboral ha de reunir 15 anys cotitzats, sense tenir en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

Tan sols un 5% dels treballadors espanyols que tenen més de 65 anys continua en actiu

Aquest període mínim de cotització anirà creixent gradualment amb el pas del temps. Així, la cotització exigida es veurà incrementada en 77 dies per cada semestre transcorregut des de l’1 de gener de l’any 2008, data en la qual va entrar en vigor la Llei de Mesures de la Seguretat Social. En segon lloc, d’aquest període mínim de cotització, almenys dos anys hauran de ser immediatament anteriors a la data de causar el dret de jubilació. Aquesta cotització específica que exigeix que el treballador hagi cotitzat durant els dos anys anteriors a la seva data de jubilació, “és un requisit que solament s’aplica a Espanya i no en la resta dels països europeus”, tal com aclareix Lourdes López Cumbre, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de Cantàbria.

Jubilar-se abans dels 65

Paral·lelament al retir professional de caràcter ordinari, conviuen en el sistema de la Seguretat Social un altre tipus de mecanismes per a dur-lo a terme. Un d’ells és la jubilació anticipada per diferents causes. En aquests casos, el treballador accedeix al dret de rebre una pensió abans dels 65 anys ja que el sistema aplica una sèrie de coeficients reductors sobre els períodes cotitzats; el càlcul d’aquests varia segons la naturalesa de la causa que ocasiona el cessament de l’activitat professional.

En primer lloc, el sistema reconeix que l’edat ordinària de jubilació pot ser rebaixada en el cas dels professionals l’activitat dels quals sigui de naturalesa extremadament perillosa o penosa, i que acusin, al seu torn, alts índexs de sinistralitat laboral. Així, en aquesta mena de retir queden emparats els miners, els tripulants tècnics de vol, els treballadors ferroviaris, els cantants, trapecistas i ballarins, així com els professionals taurins i els bombers al servei de les administracions públiques.

El sistema reconeix que l’edat de jubilació pot ser rebaixada en el cas dels professionals l’activitat dels quals sigui de naturalesa perillosa

En segon lloc, el retir anticipat pot sol·licitar-se si el treballador posseeix alguna discapacitat. En aquests casos, l’edat mínima podrà veure’s reduïda sempre que es presenti una minusvalidesa igual o superior al 45%. En cap cas, l’aplicació dels corresponents coeficients reductors sobre l’edat ocasiona que l’interessat accedeixi a la seva pensió amb una edat inferior als 52 anys.

Finalment, la Seguretat Social reconeix com a jubilació anticipada aquelles situacions en les quals el treballador té 61 anys i es troba en atur per cessament involuntari de la seva activitat professional. En el cas que desitgi retirar-se del món laboral en aquest moment, haurà de presentar un període mínim de cotització de 30 anys- 15 anys més que si es jubilés amb l’edat de 65-.

Retirar-se a mig fer

Una altra opció és la de retirar-se “a mig fer”. O cosa que és el mateix: accedir a una jubilació parcial. Aquest tipus de retir, que va entrar en vigor l’any 1994, compatibilitza percebre una pensió de retir amb el desenvolupament de l’activitat laboral. D’aquesta manera, durant el període de jubilació parcial la pensió es rebaixa en proporció inversa a la reducció aplicable a la jornada de treball, això és, si per exemple la jornada laboral es redueix un 30%, la pensió de jubilació es reduiria en un 70%. És, en opinió de López Cumbre, un mecanisme molt interessant que permet que el treballador vagi preparant-se per a la jubilació de manera gradual. Va ser una fórmula que “va gaudir de gran acceptació durant el període en el qual es van fer desaparèixer les jubilacions forçoses, però ara que és possible realitzar-les de nou les jubilacions parcials han experimentat un decreixement”, segons aclareix.

La jubilació parcial és una pràctica que va de la mà de la celebració de contractes de relleu, i és que la Seguretat Social estableix que perquè aquest tipus de retir es produeixi és necessari que simultàniament tingui lloc un contracte d’aquesta naturalesa. Excepte en aquelles situacions en les quals el treballador sigui major de 65 anys i redueixi la seva jornada laboral entre un mínim del 25% i un màxim del 75%. Per a la resta de casos, s’exigeixen els següents requisits: en primer lloc, que l’edat de l’interessat vagi de 60 a 65 anys amb una antiguitat laboral en l’empresa de 6 anys; en segon lloc, que la reducció de la jornada sigui d’un 25% o d’un màxim del 75% o de fins i tot un 85% si el treballador rellevista té un contracte de durada indefinida; i finalment, presentar una vida laboral amb 30 anys cotitzats.

Jubilar-se? No, gràcies

Des del mes de gener de 2008, qualsevol treballador que així ho desitgi pot postergar la seva jubilació i ajornar-la a una edat posterior als 65 anys. Espanya, igual que la resta dels països de la Unió Europea , promou aquest tipus de mesures que fomenten el retir tardà dels professionals. La raó és més que evident, ja que des del punt de vista econòmic com més tarda entre un subjecte en el sistema de cobrament de pensions menys costarà a les arques de l’Estat.

La incidència de la jubilació posterior als 65 anys a penes és apreciable, i l’edat mitjana de jubilació a Espanya ronda els 62 anys

No obstant això l’elecció de jubilar-se més tard del que s’estableix té contraprestacions econòmiques per al treballador que roman en actiu. Quan s’accedeix a la pensió amb més de 65 anys, la Seguretat Social incentiva amb un percentatge addicional del 2% per cada any complet treballat des de la data en la qual es van complir els 65 fins al moment en el qual es causa el cessament de l’activitat; el que comporta elevar la quantia de les pensions. Aquest percentatge pot arribar fins i tot al 3% si el treballador acredita 40 anys de cotització al compliment dels 65 anys. Però, què succeeix quan a un treballador se li reconeix la màxima pensió establerta i així i tot opta per jubilar-se més tard? En aquests supòsits, el sistema bonifica i eximeix tant al treballador com a la pròpia empresa d’abonar les quotes a la Seguretat Social. D’aquesta manera, l’interessat rep unes nòmines majors ja que s’estalvia aquestes aportacions mensuals.

Des que aquest mecanisme de jubilació entrés en vigor, la incidència que ha mostrat en el sistema és tan lleu que a penes és apreciable, ja que tal com assenyala López Cumbre, l’edat mitjana de jubilació a Espanya ronda els 62 anys i és molt poca la població que una vegada complerts els 65 segueix en actiu, la qual cosa demostra, en la seva opinió, “que, sens dubte, hi ha una diferència molt notable entre l’edat de jubilació legal i ordinària, i la real”.