Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Acomiadament procedent o improcedent

El tipus d'acomiadament és una de les principals variables que cal tenir en compte per calcular la indemnització corresponent

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07 de Novembre de 2007
img_despidol

El primer que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar una situació d’acomiadament és si aquest és improcedent o procedent, ja que això determinarà la base de la indemnització que percebrà el treballador. Si es tracta d’un acomiadament procedent, es percebrà una quantitat equivalent a 20 dies de salari per any treballat; en el cas dels improcedents, la indemnització és equivalent a 45 dies de sou per cada any treballat.

Tipus d’acomiadament

Un acomiadament es considera procedent quan l’empresa decideix tirar al treballador al·legant l’existència de diverses causes com a absentisme laboral perllongat, maltractaments cap a la resta del personal, o estar sota l’efecte de l’alcohol o de les drogues durant la jornada laboral. L’empresa està obligada a justificar les causes de l’acomiadament, i el treballador té el dret de recórrer a la via judicial i, si els tribunals li donen la raó, poder optar a una indemnització per acomiadament improcedent.


En un acomiadament procedent l’empresa està obligada a justificar les causes del mateix

L’acomiadament improcedent, per la seva banda, se sol produir quan des de l’empresa es decideix unilateralment prescindir dels serveis d’un treballador, sense al·legar causes. En aquests casos, la indemnització que percep el treballador correspon a 45 dies de sou per cada any treballat. Aquesta mateixa proporció s’ha de tenir en compte per als assalariats que decideixin rescindir el seu contracte laboral basat en una causa justa.

A més, si es tracta d’un assalariat que ha guanyat un judici contra l’empresa que ha intentat acomiadar-ho al·legant algun dels motius de l’acomiadament procedent, aquest té dret a percebre el sou íntegre dels mesos que hagin passat des de l’acomiadament fins a la ratificació de la sentència.

Altres variables

A part de diferenciar entre acomiadament procedent o improcedent, hi ha altres aspectes per tenir en compte quan es perd l’ocupació. Entre ells es troba conèixer el seu salari exacte per poder calcular la indemnització corresponent. Per a això li n’hi ha prou amb dividir per trenta els diferents conceptes que s’integren en la seva nòmina. A aquesta quantitat cal sumar-li l’import corresponent a les pagues extres i altres plusos que estiguin estipulats en el contracte, tals com a antiguitat, triennis o exclusivitat. En aquests casos, la quantitat s’ha de dividir pel nombre de dies que té l’any.

Tampoc cal oblidar les peculiaritats d’alguns tipus de contractació. Concretament en el cas dels contractes per incentius, en aquest cas la indemnització és de 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats per cada període anual. Finalment, una altra variable per calcular és el temps total treballat. Com segurament no coincidirà amb un període exacte d’anys, pot semblar una operació complicada, però hi ha una fórmula que pot ser especialment útil: anys sencers + mesos/12 + dies/365 = total d’anys. Per exemple, si una persona ha estat 9 anys, set mesos i 20 dies en una empresa l’operació serà la següent 9+7/12+20/365= 9,63 anys.

Fórmules per calcular una indemnització

Una vegada conegut el temps total que s’ha treballat, es pot calcular la indemnització que correspondria. En primer lloc cal sumar tres conceptes: salari basi, antiguitat i plusos per conveni. La quantitat obtinguda es divideix per 30 i així s’obté exactament el sou diari. A això cal sumar un altre concepte procedent de les pagues extres. Si el treballador té dos, haurà de sumar les quantitats i dividir el resultat per 365. La xifra resultant se sumeixi a l’anterior i així es pot conèixer el salari diari.

Per exemple, un treballador que tingui un sou basi de 762 euros, un plus per antiguitat de 109 euros, un altre per conveni de 133 euros i dues pagues extres de 871 euros cadascuna, haurà de fer les següents operacions: 762/30 + 109/30 + 133/30 = 25,4 + 3,63 + 4,43 = 33,46 euros 2×871/365 = 4,78 euros Total del salari diari = 33,46 + 4,78 = 38,24 euros

A continuació, i per conèixer la indemnització total, simplement cal multiplicar el salari diari pel nombre de dies que correspongui segons el tipus d’acomiadament i pels anys totals treballats. Seguint amb l’exemple anterior i suposant que es tractés d’un acomiadament improcedent, la indemnització total quedaria de la següent manera:

Indemnització total = nombre de dies x salari diari x anys treballats = 45 x 38,24 x 9,63 = 16.571,04 euros. Així mateix cal ressenyar que les indemnitzacions no podran superar determinats límits referent a mensualitats. Quan es tingui dret a 45 dies, el límit és de 42; si es tracta d’un contracte incentivat el màxim se situa en 24, i és de 12 per als acomiadaments improcedents.

Acomiadaments més barats

En una comparació amb el panorama europeu, Espanya se situa entre els països de la Unió Europea amb una major indemnització per acomiadament. L’actual situació del mercat laboral deriva de la reforma que va aprovar el Govern en 1997, i sembla no acontentar a ningú, ja que els agents socials es lamenten que Espanya és el país europeu on més han baixat aquest tipus de compensacions des de 1988; mentre que la patronal assegura que una de les causes de l’elevat nombre de contractes temporals es deu als alts costos de les indemnitzacions, especialment per a la petita i mitja empresa.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) que agrupa als trenta països del món més industrialitzats ha recomanat a Espanya en diverses ocasions que abarateixi els costos de l’acomiadament i flexibilitzi encara més la legislació laboral actual. Un informe d’aquest organisme assenyala dos trets fonamentals del mercat de treball espanyol: l’alta temporalitat i les elevades indemnitzacions. Aquestes característiques il·lustren la forta dualitat del mercat espanyol, només igualat per Corea. En aquest sentit, l’OCDE fa una sèrie de recomanacions, entre les quals destaca la d’abaratir el cost de l’acomiadament el que facilitaria la creació d’ocupació estable. Si es prenguessin en compte aquestes anotacions, milloraria notablement les perspectives d’ocupació de grups amb dificultats per accedir al mercat laboral especialment els joves i les dones, segons apunta l’informe de l’OCDE.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions