Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Acomiadaments: són tots iguals?

Conèixer les particularitats de cada tipus i les seves implicacions és determinant no sols per a evitar un acomiadament injust, sinó també per a saber què es pot esperar de l'empresa quan el jutge anuncia la seva sentència

Acomiadament procedent i improcedent

/imgs/2007/08/acomiadament.jpg

Algunes situacions ocorregudes a amics, familiars, coneguts o simplement a persones alienes a la nostra vida però que coneixem a través dels mitjans de comunicació, ens fan reflexionar sobre situacions límits com pot ser un acomiadament laboral. Tal és el cas del valencià Carlos Devis. Al juny passat, una sentència del Tribunal Suprem de Justícia de la Comunitat Valenciana li va retornar el lloc de treball. Tot va començar tres anys abans, quan Devis va rebre una carta de la seva empresa en la qual se l’informava del seu acomiadament immediat a causa de pèrdues econòmiques registrades de la seva companyia. Al no considerar-ho just, l’afectat va decidir acudir a un advocat i iniciar accions legals.

Però la primera intervenció judicial va declarar que l’acomiadament era ‘procedent’. Devis no obstant això va decidir recórrer aquesta sentència argumentant que la decisió de la seva empresa havia estat ‘improcedent’ pel fet que aquest acomiadament no s’havia comunicat als representants dels treballadors. Aquí va ser quan el Tribunal Suprem li va donar la raó. “L’omissió d’aquesta exigència (comunicar l’acomiadament als representants dels treballadors) no és un mer incompliment d’un deure d’informació la repressió de la qual s’esgoti en una sanció administrativa”, assenyala la sentència. I així va ser com va recuperar el seu lloc de treball.

Casos com aquest serveixen per a recordar que moltes vegades la relació entre empresa i empleat arriba a un punt sense retorn, a partir del qual la resolució de les diferències recau sobre els advocats i jutges. Per això, i per a evitar un acomiadament injust, és fonamental conèixer les diferències entre els acomiadaments procedents, nuls i improcedents, així com les implicacions de cadascun.

La via judicial

Una vegada que l’extinció del contracte de treball no és de mutu acord entre les parts, la normativa de referència i la primera font d’informació és el Reial decret legislatiu 1/1995, del 24 març de 1995, que explica les diferents causes del cessament contractual.

Existeixen, en total, 12 tipus d’extinció de contracte previstos en la llei, els que generalment utilitzen les empreses com a referència a l’hora de justificar l’acomiadament d’un treballador. Pot ser que l’empleat, no obstant això, no el consideri just o degudament justificable, amb el que podrà intentar trobar una solució dins de la pròpia empresa o consultar a un advocat laboral sobre la qüestió. La decisió de seguir endavant amb un judici implica estar pendent de l’enteniment del jutge social, i aquí sorgeixen els diferents termes legals per a classificar un acomiadament. El magistrat, després d’analitzar les particularitats de cada cas, sentenciarà si l’acomiadament és procedent, improcedent o nul.

En el primer cas (procedent) queden acreditades les causes al·legades per l’empresa, amb el que el treballador podrà recórrer la sentència si no es tracta una decisió del Tribunal Suprem de Justícia. En el cas d’una decisió definitiva, l’empresa podrà procedir a l’extinció de la relació laboral sense que el treballador tingui dret a indemnització, ni a salaris de tramitació.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions