Prosperen les assegurances barates, assequibles i, fins i tot, gratuïts. Les targetes de crèdit, la compra de vehicles, l’adquisició d’un habitatge o l’assistència a esdeveniments socials i esportius porten associats diferents segurs que protegeixen al consumidor enfront de situacions concretes. Milers de companyies i milions de persones contracten pòlisses per a fer front a les més diverses contingències patrimonials, econòmiques, legals i personals. Però desconeixen que, a vegades, altres pòlisses els cobreixen en treure diners d’un caixer o en sofrir una agressió en un partit de Primera o Segona Divisió. La coneguda frase “més val prevenir que curar” no sols és un refrany popular, sinó també una convicció poderosa. Durant 2009, els ingressos per primes d’assegurances van augmentar un 1,2% respecte a l’any anterior i es van situar en 59.884 milions d’euros. La crisi no ha interferit en la contractació de pòlisses, però els consumidors estan més atents als preus, les ofertes i les possibilitats d’estalviar.
Prima obligatòria
En un contracte d’assegurança, el cobrament d’una prima obliga l’assegurador a indemnitzar al prenedor amb un capital, una renda o altres prestacions convingudes quan es produeix l’esdeveniment el risc del qual es cobreix. Així ho estableix la llei. Per a constituir-se com a tals, les pòlisses necessiten el pagament d’uns diners. No obstant això, algunes es promocionen com a “pòlisses gratis” perquè el cost de la prima és reduït i s’abona juntament amb el preu de l’objecte o servei que s’adquireix. En la seva majoria, el client sap que la seva compra s’associa a un segur, però també pot ocórrer que algunes persones gaudeixin d’una o més cobertures sense saber que les tenen i que han pagat per elles.
Les targetes de crèdit són el millor exponent d’aquests casos. Les assegurances més habituals amb els quals s’associen protegeixen contra robatoris en treure diners d’un caixer automàtic i cobreixen al titular durant els viatges que realitza, si els ha abonat amb targeta. En aquest últim suposat -més enllà de les diferències entre les entitats que les expedeixen-, les assegurances cobreixen les cancel·lacions i els retards dels vols, les despeses d’hospitalització i malaltia o les avaries en els cotxes de lloguer. Aquestes pòlisses no són gratuïtes, ja que la prima s’abona amb el cost anual del manteniment de la targeta. No obstant això, l’usuari no ha de pagar uns diners extres per elles, ni contractar-les a part.
La compra de vehicles -en general, motocicletes i turismes- és un altre ram on les assegurances gratuïtes són l’estrella. El seu auge és tan cridaner com recent. Diverses marques i concessionaris dissenyen promocions de compra en les quals, pel mateix preu de mercat, es contracten pòlisses a tot risc o de responsabilitat civil amb l’adquisició del vehicle. No hi ha truc en l’oferta. No obstant això, hi ha condicions. La principal és que la durada de la pòlissa gratuïta és limitada. Al cap d’un any, quan toc renovar-la, el titular del cotxe o la moto haurà de córrer amb les despeses. A més, aquestes promocions no són vàlides per a tothom. En general, s’exigeix que el beneficiari sigui major de 25 anys i tingui, com a mínim, una antiguitat de dos anys en el carnet.
L’adquisició d’un habitatge, quan es realitza mitjançant hipoteca, es complementa a vegades amb una assegurança de desocupació gratuïta. Igual que ocorre amb els automòbils, la gratuïtat i la cobertura tenen un termini finit, ja que si bé aquestes pòlisses assumeixen les quotes d’amortització del préstec hipotecari en cas que el titular es quedi sense treball o sofreixi una incapacitat temporal, no ho fan de manera indefinida: el topall es fixa sovint en 18 mesos que, a més, només poden ser consecutius fins a un màxim de sis. D’altra banda, al cap d’un o dos anys, segons els casos, si el client vol conservar el segur, haurà de pagar la prima que correspongui.
L’assistència a esdeveniments socials i esportius, així com la presència física en determinats recintes, porta aparellada amb freqüència una cobertura gratuïta d’accidents. En aquesta línia, la pòlissa més nova i coneguda és la vinculada al futbol. El denominat Segur Afició cobreix a totes les persones que acudeixen a un partit de Primera o Segona Divisió en cas d’accident, agressió d’un grup violent o infart. Aquesta assegurança s’obté en pagar l’entrada, per la qual cosa és fonamental conservar-la per a reclamar la indemnització. També determinats locals d’oci, sales de festa i centres comercials compten amb assegurances multirriesgos que protegeixen a l’edifici i als seus ocupants en cas de sinistre.
Iniciatives davant la crisi
A les pòlisses gratuïtes habituals se sumen unes altres que han sorgit amb la crisi. Les xifres de la Recerca Cooperativa entre Entitats Asseguradores i Fons de Pensions (ICEA) i de la Direcció General del Segur (DGS) demostren que la desfeta econòmica i la destrucció massiva de l’ocupació encara no han minvat la contractació d’assegurances, si bé la recessió empeny a cancel·lar (o no renovar) les pòlisses ja contractades. Per aquesta raó, algunes companyies han llançat al mercat segurs gratuïts per als clients que estan en atur.
Encara que hi ha certes diferències entre les asseguradores, es proporciona com a base un “plus” de tranquil·litat a les persones que tenen un contracte amb les signatures. Els brinden la possibilitat de cobrir-los el cost de la pòlissa si perden el seu treball. És a dir, mantenir vigents les assegurances que tenien contractats, sense que abonin el seu cost.
Algunes asseguradores brinden als seus clients la possibilitat de cobrir el cost de la pòlissa si es queden en atur
Aquests programes puntuals -que en alguns casos s’estenen durant un any i en uns altres, durant dos-, es concentren en les assegurances d’automòbils, motocicletes i treballadors autònoms que sofreixin una incapacitat temporal. També hi ha companyies que no sols assumeixen aquestes pòlisses en particular, sinó totes. Les condicions? En el moment de contractar l’assegurança, el client ha de tenir treball. Per a beneficiar-se de la resta d’avantatges, ha de portar en atur, almenys, els tres mesos anteriors al venciment de la pòlissa i ha de comprometre’s a continuar amb l’asseguradora.
