Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Actors de doblatge

A Espanya hi ha un costum arrelat de doblegar més del 80% dels productes audiovisuals

Img micro Imatge: John Hartley

Indústria potent

/imgs/2008/02/micro1.jpg

Criticat per molts i lloat per d’altres, a Espanya hi ha un costum arrelat de doblegar més del 80% dels productes audiovisuals que el públic consumeix. La indústria mou anualment quantitats milionàries, ja que el nostre país és un dels llocs on major quantitat de pel·lícules, sèries i documentals se sotmeten a doblatge a nivell mundial. Això ha provocat un reconeixement internacional als actors espanyols dedicats a aquesta mena d’interpretació, no sols per la seva quantitat sinó també, i especialment, per la qualitat del seu treball. A pesar que sempre va tenir un fort pes al cinema, en els últims anys el doblatge, i les possibilitats de treballar en aquest camp, s’ha multiplicat exponencialment, ja que al cinema cal sumar-li també les sèries que s’emeten en les televisions i plataformes digitals, on gana aclaparantment el producte forà, els dibuixos animats o els videojocs. Això sense oblidar que, a més del castellà, des de fa més d’una dècada també es realitzen doblatges al català, gallec, basc i valencià.

Després d’Alemanya, Espanya és el país europeu on més s’inverteix en doblatges cinematogràfics

La indústria cinematogràfica és una de les més potents a nivell cultural a tot el món. Segons dades del Ministeri de Cultura, durant 2007 es van exhibir 1.324 llargmetratges estrangers, amb 97 milions d’espectadors. La recaptació total d’aquestes pel·lícules va fregar els 536 milions i mig d’euros. Aquests gairebé cent milions d’espectadors serien molts menys, ja que s’ho pensarien dues vegades abans d’anar a veure la pel·lícula, si l’idioma que es projectés fos aquell en què originalment va ser concebuda i filmada. Espanya és el segon país d’Europa on més es gasta en doblatges cinematogràfics, només superada per Alemanya. Francesos o italians també agraden de veure films en les seves respectives llengües, i hi ha països, com Portugal o Holanda, el públic dels quals no sols està acostumat a veure les pel·lícules i les sèries televisives en el seu propi idioma, sinó que a més considera aquesta possibilitat com un avantatge afegit enfront d’altres llocs del món on no compten amb aquesta opció.

Del “espanyol neutre” als idiomes propis

La indústria del doblatge, com a tal, va néixer amb l’arribada del cinema sonor. Fins a aquest moment no havia sorgit la necessitat de reescriure els diàlegs dels herois i vilans en les llengües d’aquells llocs on s’exhibien les seves aventures. A Espanya, les primeres cintes americanes que van arribar venien ja doblegades al castellà, locutadas per actors iberoamericans. No obstant això el resultat final, donada l’amalgama d’accents, no va arribar a quallar del tot, i es va començar a doblegar per actors espanyols, en estudis que durant molts anys es van concentrar gairebé íntegrament a Madrid. En el cas dels dibuixos animats, no obstant això, no sempre es va recórrer al que en l’argot es coneix com a “espanyol neutre” i fins a ben entrada la dècada dels 80 els nens van créixer escoltant en l’Ós Yogui, Els Picapedra o Scooby Doo cadències més tropicals que peninsulars.

La creació de les televisions autonòmiques va donar un nou impuls a la indústria del doblatge, ja que va sorgir la necessitat de comptar amb experts locutors per al basc, català, gallec i valencià. Aquesta nova situació va tenir com a conseqüència immediata la multiplicació de centres especialitzats a executar les adaptacions lingüístiques pròpies per a cada comunitat autònoma. L’abundància de centres no ha fet sinó provocar una major professionalitat, donada la competència, tal com afirma I. Garrit qui porta anys com a responsable de formació d’una escola de doblatge radicada a Barcelona.

Tipus de doblatge

Encara que la idea més estesa sigui la que el doblatge es limita al cinema i a les sèries de televisió, la veritat és que aquesta professió abasta molts altres camps. Així, també és treball d’un doblador posar veu a documentals o videojocs. En la majoria d’aquests últims coneguts locutors esportius que fan les cròniques dels partits reals, són els encarregats d’introduir comentaris sobre les jugades que es realitzen amb els comandaments de la consola.

Cinema, documentals o dibuixos animats requereixen d’unes capacitats de doblatge diferents, encara que hi ha una base comuna

Cada tipus de contingut audiovisual requereix d’unes capacitats diferents, encara que hi hagi una base comuna que comparteixen tots els dobladors. Els especialistes en documentals, per exemple, tenen especial cura en el ritme dels silencis. El ritme d’aquestes imatges és diferent al d’una pel·lícula, uns dibuixos o una sèrie. Es posa èmfasi en un to de veu evolutiu, orientat a mantenir en el públic expectació en les imatges, sense que es perdi l’interès. En el doblatge de dibuixos animats, no obstant això, és necessari comptar amb nombrosos i variats registres de veu, ja que donades les seves característiques, l’expressivitat es mostra més amb la veu i les seves variacions que amb la cara del personatge animat.

Els experts coincideixen a assenyalar que totes les especialitats del doblatge són complexes, però no dubten a assegurar que potser és en el cas del cinema i la televisió on majors dots interpretatius es requereixin. Abans de doblegar els diàlegs dels protagonistes, de reinterpretar una actuació, els actors de doblatge necessiten conèixer com es mou un determinat actor, els seus gestos i “tics”, la seva manera d’interpretar… pel que estudien a fons als personatges, tant en el nivell visual com en el sonor.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: La formació »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions