Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Actuals comissions bancàries

La suma de totes elles encareix de manera notable les operacions que es realitzen durant l'any

img_porcentaje 3

El banc aplica als serveis que ofereix als seus usuaris unes comissions per conceptes molt diversos com l’administració i manteniment d’un comptecorrent , l’estudi d’un préstec, el canvi de divises, l’enviament de transferències o el lliurament d’una targeta de crèdit. La suma de totes elles pot encarir de manera notable les operacions que realitza el consumidor durant l’any.

Comissions en crèdits personals, al consum i hipoteques

Img comisiones2 artxl
Quan s’inicia l’operació, el banc pot aplicar comissions per l’estudi i l’obertura, juntament amb altres específiques per serveis diferents a aquests.

  • Comissió d’estudi. Es cobra per les gestions i l’anàlisi que l’entitat ha de realitzar per comprovar aspectes com la solvència del sol·licitant. En general, és un percentatge sobre la quantitat total requerida.

    Pot donar-se la situació que el banc no concedeixi el préstec. En aquest cas, no pot exigir que l’usuari pagui la comissió d’estudi. No obstant això, sí està en el seu dret de cobrar les despeses que hagi hagut de pagar a altres persones o empreses per la seva intervenció, si abans ho ha pactat amb el sol·licitant.

    En els préstecs no hipotecaris, la comissió d’estudi -segons les estadístiques del Banc d’Espanya amb data 30 d’abril de 2010- és del 0,81% sobre l’import formalitzat (uns 83,69 euros). Per als crèdits hipotecaris, s’aplica un 0,62% de la quantitat sol·licitada (una mitjana de 105 euros).

  • Comissió d’obertura. El client paga aquesta comissió, en general, al moment en què se signa el crèdit. L’abonament d’aquesta quantitat es realitza pels tràmits que fa l’entitat per formalitzar i posar a la disposició del client els fons prestats. És un percentatge sobre la quantitat que es rep. Aquesta comissió per als préstecs i crèdits no hipotecaris és de 110,54 euros de mitjana (2,98% sobre l’import).

    Quan sigui un préstec hipotecari per a l’adquisició d’habitatge de fins a 150.253 euros, engloba les despeses d’estudi. En aquest cas, la comissió se situa en el 2,70% sobre l’import: uns 590 euros de mitjana.

Si el banc no concedeix el crèdit al client, no pot cobrar-li la comissió d’estudi

Durant el període de vida del crèdit, el prestatari pot demanar que es realitzin modificacions en el contracte. Això pot generar unes despeses al banc o la caixa d’estalvis o fer que guanyin menys diners del previst. Per això, apliquen una sèrie de comissions.

  • Comissió per modificació de condicions o per canvi de garanties. Quan el client sol·liciti el canvi d’alguna de les característiques del préstec, l’entitat pot demanar que pagui una comissió per modificar el contingut del contracte. També per realitzar una nova anàlisi dels riscos que puguin suposar per al banc les variacions que ha volgut agregar el prestatari.

  • Comissió per amortització parcial anticipada. En ocasions, el client vol retornar part del préstec en un sol pagament. D’aquesta manera, s’estalvia els interessos que el banc li cobra cada mes, però ha de tenir en compte que l’entitat aplica una comissió per aquesta amortització anticipada. És una manera de compensar al banc pels diners que deixa de guanyar en concepte d’interessos. A més, amb això abona les despeses administratives i de gestió que poden generar-li els tràmits.

    Segons estableix la Llei de Crèdit al Consum, per a aquest tipus de crèdits la comissió no pot ser superior al 3% quan siguin operacions per a interès fix. En el cas dels d’interès variable, serà com a màxim de l’1,5%. Per a la resta dels préstecs personals, no hi ha límit legal establert.

Al final de l’operació es pot donar la cancel·lació anticipada del préstec, similar a l’amortització parcial, però que posa fi a aquest servei perquè el client abona en un sol pagament tots els diners que deu al banc. En aquest cas, la comissió màxima que pot aplicar l’entitat és la mateixa que en l’amortització parcial anticipada.

Comissions en comptes corrents i d’estalvi

Les comissions que el banc cobra per tenir un compte corrent o d’estalvi són un dels elements que més pot encarir aquest servei. Per això és convenient estudiar les tarifes que aplica cadascuna de les entitats.

La comissió mitjana que es paga pel manteniment d’un compte corrent és de 21,75 euros semestrals

  • Comissió de manteniment. El banc cobra aquesta comissió com a compensació per diversos serveis, com la custòdia dels diners que diposita el client en el compte o el manteniment dels registres necessaris per al funcionament del dipòsit, a més de l’emissió de documents que ha de posar a la disposició dels seus clients -liquidacions, extractes-. Amb aquesta quantitat, també es paga el dret a ordenar càrrecs i abonaments en el compte o el servei de caixa bàsic associat. Aquest últim engloba els ingressos i reintegraments en efectiu o disposicions mitjançant xec, deutes i ingressos que es deriven de les liquidacions periòdiques del propi compte i el lliurament dels mitjans de disponibilitat habitual del dipòsit: talonaris de xecs o llibretes. La quantia mitjana que apliquen les entitats a 30 d’abril de 2010 és de 21,75 euros semestrals en els comptes corrents i de 21,11 euros en les d’estalvi.

  • Comissió d’administració. L’entitat pot aplicar aquesta comissió per conceptes que no es contemplen en el manteniment del compte, com les anotacions de transferències rebudes o ordenades i els deutes de rebuts. El valor mitjà per anotació és de 0,35 euros, d’11,77 euros si són descoberts, i de 30,76 euros quan es reclamen aquests.

    L’import que el client paga per fer una transferència des d’una entitat a una altra diferent d’Espanya ronda 3,56 euros.

  • Comissió per retirada d’efectiu en una oficina diferent del lloc on està domiciliada el compte. Quan un usuari sol·licita un reintegrament per caixa o lliurament per al seu cobrament un xec en una oficina on no està oberta el compte, algunes entitats cobren una comissió. Amb aquesta quantitat, el client paga la comprovació de signatura i la disponibilitat de fons.

    Per l’ingrés de xecs sobre una altra entitat es paga un 0,30%, amb una mitjana de 2,64 euros si és a la pròpia plaça i 0,35% (2,96 euros) si és una altra entitat en diferent ciutat. Per la devolució d’una altra entitat en pròpia plaça s’aplica un 3,52% de mitjana (11,37 euros) i un 3,61% (11,50 euros) si és d’una altra entitat i localitat.

  • Comissió de cancel·lació anticipada del dipòsit a termini. Els clients poden cancel·lar de manera anticipada els seus dipòsits a termini, però a canvi han de pagar la comissió que hagi establert l’entitat en el contracte.

  • Despeses de correu. El banc pot carregar al client les despeses d’enviament al seu domicili de documents, liquidacions, extractes o últims moviments realitzats, però això ha de figurar en el contracte que signa el client. El cost ronda els 30 cèntims per carta enviada.

Comissions en les targetes

Img porcentaje art
Igual que succeeix amb altres comissions, les entitats tenen llibertat per fixar la quantia que pagarà el client per disposar d’aquest mitjà de pagament. No obstant això, les tarifes han de contemplar-se en els contractes que ferm l’usuari. Sempre que es vagin a modificar, el banc ha de comunicar-ho amb suficient antelació als afectats de manera individual.

  • Comissió per emissió, renovació i tinença de la targeta. El client que obté la targeta paga una comissió inicial per l’emissió i després, cada any, abona un import que depèn de la categoria d’aquest mitjà de pagament. Quan diverses persones utilitzen la targeta, el client pagarà també per cadascun dels “plàstics” secundaris que emeti l’entitat. En aquest cas, la comissió que s’aplica és menor que la principal.

    La quota anual que es paga per la targeta de dèbit és, com a mitjana, de 16,75 euros, que ascendeixen a 33,39 euros si és de crèdit.

  • Comissió per retirada d’efectiu i consulta de moviments en caixers automàtics. El més freqüent és que per les operacions a dèbit que es fan en un caixer de la pròpia entitat no es pagui comissió. Tampoc s’apliquen tarifes addicionals en la consulta de saldo o moviments.

    Quan l’usuari realitza una consulta o treu diners d’una altra entitat o en un caixer d’una xarxa diferent a la qual té contractada -Xarxa 6000, 4B o Servired-, sí cal abonar una quantitat extra. En aquests casos, el caixer ha d’indicar quant diners es cobrarà i donar la possibilitat de desistir i no realitzar l’operació sol·licitada.

    Si la targeta de l’usuari és de dèbit, no paga gens per la disposició d’efectiu en caixers de la seva entitat. Si treu diners de la pròpia xarxa a un altre banc, abona com a mitjana 0,78 euros. En el cas que utilitzi altres xarxes, la comissió ascendeix a 2,79 euros i a 2,93 euros, si ho fa a l’estranger.

    Si utilitza la targeta de crèdit se li pot cobrar 2,42 euros en la seva entitat, 3,16 euros si utilitza la seva pròpia xarxa a un altre banc, 3,32 euros en altres xarxes i 3,62 euros a l’estranger.

  • Comissió per pagaments a l’estranger. Si el pagament en comerços o la retirada d’efectiu es realitza en un país de la Unió Europea que té l’euro com a moneda, el banc no aplica comissions diferents a les quals cobra a Espanya, però convé consultar les tarifes que l’entitat pot requerir abans de fer el viatge a l’estranger.

    A més, el banc pot demanar una comissió per altres serveis, com fer duplicat de targetes, traspàs de saldo, extractes especials, activació de pagaments mitjançant telèfons mòbils o càrrega d’una targeta moneder.

    En les targetes de crèdit -no en les de dèbit-, el banc també està en el seu dret de demanar altres comissions de cancel·lació anticipada -si el client retorna els diners abans dels pactes-, per excedit -si supera el límit del crèdit- i per reclamació -en el cas que el banc hagi de dirigir-se al client per reclamar-li pagaments i demanar-li que retorni les quantitats degudes.

COMISSIONS EN ELS AVALS

L’aplicació de comissions en els avals és una excepció al principi general que estableix que les entitats han de plasmar en un fullet la quantitat màxima que cobraran al consumidor per uns serveis determinats.

Si escau, són orientatives i es dona validesa als pactes entre el banc i el client. Això ocorre en les operacions que comporten un risc creditici notable.

L’entitat cobra comissions en els avals per tres tipus de gestions:

  • L’estudi de l’operació, pel qual el client abona un percentatge sobre l’import que ha demanat.

  • La formalització o obertura de l’aval, una miqueta per cent sobre la quantitat sol·licitada.

  • El risc. La seva quantia depèn del tipus d’aval, el termini o el risc que el banc estima que assumeix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions