Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Actuar davant retards i impagaments de salari

Els treballadors afectats compten amb diversos mecanismes jurídics per aconseguir l'abonament del seu salari

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 08 de Gener de 2012
img_manos

Els crebants en les cadenes de pagaments, les dilacions en els abonaments de clients i creditors i el risc de les empreses de sucumbir a les tensions de tresoreria provoquen que moltes companyies retardin l’abonament de les nòmines, i fins i tot, que no puguin afrontar el seu pagament en un termini raonable. En alguns altres casos, les empreses utilitzen la mora salarial com una estratègia per forçar la baixa de l’empleat sense haver d’abonar indemnització ni quitança. Però els treballadors afectats poden valer-se de diversos mecanismes jurídics per exigir el pagament dels seus salaris.

Impagaments i retards, cada vegada més freqüents

Imatge: Caitlin Regan

L’impagament dels sous o retard en l’abonament de les nòmines s’ha convertit, amb la crisi, en una situació bastant corrent. Aquests retards continus perjudiquen de manera greu al treballador, qui a més té l’obligació de seguir amb el compliment dels seus deures laborals, desplaçar-se al seu lloc de treball i afrontar les despeses que això li pugui suposar.

En ocasions, els treballadors opten per esperar al fet que la situació es
normalitzi per evitar posar en risc el seu lloc de treball . No obstant això, si la demora en els pagaments és àmplia o els retards són molt continus, poden optar per buscar protecció legal en l’eines estipulades per la normativa vigent. Les alternatives són:

  • Denunciar davant la Inspecció de Treball la situació de retard o impagament. A l’empresa se li imposaria una sanció qualificada com “molt greu” i que implica una multa d’entre 6.251 i 187.515 euros.

  • Reclamar davant la Jurisdicció Social la quantitat econòmica deguda, amb un recàrrec per mora del 10%.

  • Sol·licitar la rescissió del contracte de treball, amb dret a una indemnització legal igual a l’establerta per a l’acomiadament declarat improcedent, és a dir, de 45 dies de salari per any treballat. Aquesta acció es pot acumular a l’anterior.

Si no es percep el salari, cal interposar la demanda o reclamació davant els primers impagaments

En els casos en què no s’aboni el salari, els treballadors han d’actuar amb premura i interposar la demanda o reclamació davant els primers impagaments, en lloc d’esperar al fet que la situació empitjori. Ha de fer-se d’aquesta manera perquè, si deure nòmines és una estratègia empresarial pensada per abaratir l’acomiadament, el treballador podria estar entre sis i dotze mesos sense percebre cap ingrés. Succeeix d’aquesta manera perquè, si ben el treballador té dret a sol·licitar l’extinció de la seva relació laboral, fins que la sentència sigui ferma no té accés a la desocupació.

Això implica que l’empleat pot romandre, en el millor dels casos, uns sis mesos sense percebre cap ingrés: el temps que trigui a interposar la demanda, altres dos mesos més perquè se celebri la conciliació i, si escau, el judici pertinent, i un mes més fins que es dicta sentència ferma.

Si l’empresa recorregués, la relació laboral seguiria vigent fins als sis o vuit mesos, que és el temps que demora la resolució del recurs. Això suposa per al treballador un període d’entre sis i dotze mesos sense cobrar.

Rescissió del contracte

El treballador, davant un impagament, pot optar per extinció del contracte, amb dret a una indemnització igual a la de l’acomiadament improcedent. És una alternativa viable, sempre que s’addueixi i comprovi el greu incompliment de les obligacions de l’empresari. Així ho estableix i preveu en el seu article 50 l’Estatut dels Treballadors.

Com a greu incompliment de les obligacions s’entenen, a més del retard en els pagaments, altres situacions com la modificació substancial en les condicions de treball que redundin en perjudici de la formació professional i en el menyscapte de la dignitat del treballador.

Es pot sol·licitar l’extinció del contracte si l’impagament es registra durant un mínim de tres mesos continuats

Això significa que el treballador compta amb una “causa justa”per sol·licitar l’extinció del contracte. No obstant això, per arribar a aquesta instància, l’impagament haurà de ser continuat. No es pot pretendre l’extinció del contracte en aquestes condicions, si es tractés d’un mer retard esporàdic.

La jurisprudència del Tribunal Suprem de Justícia aplica un “criteri objectiu de retard continuat” i sol dictar sentència a favor del treballador quan es dona una falta de pagament puntual del salari, mes a mes, durant un període aproximat d’un any. No obstant això, també es pot sol·licitar aquesta extinció si l’impagament es registra durant un mínim de tres mesos.

Com reclamar davant un impagament

En el cas que el treballador estigui afiliat a un sindicat, pot cursar la reclamació a través de l’organització. Una altra via és contractar a un advocat i la tercera és cursar-la per si mateix. Solament haurà de tenir en compte que el termini per exercitar la reclamació és d’un any des de l’endemà al que l’empresa va haver d’haver abonat la quantitat deguda.

El primer pas és dirigir-se al servei o centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació de la seva comunitat autònoma. Allí li facilitaran un imprès en el qual haurà de detallar les seves dades, els de l’empresa i l’import i conceptes pels quals se li deu determinada quantitat de diners.

En aquests casos, es diu a l’empresa a un acte de conciliació. Si no es presenta, es dona per finalitzada la via administrativa. En aquest punt, el treballador haurà de contractar a un advocat o sol·licitar un d’ofici en els jutjats per continuar amb la reclamació per via judicial.

Empreses: evitar caure en l'impagament

Des de l’òptica de les empreses, sovint, les demores en el pagament del salari són fruit del mal esdevenir dels negocis. Si les finances no van segons el pla de negocis i les tensions de tresoreria amenacen amb portar a l’empresa a nombres vermells, l’empresari pot preveure que el pagament de les nòmines estarà en risc. Per evitar entrar en situació d’impagament i actuar amb antelació, s’ha de valorar quins serien les mesures legals més adequades, en funció de la situació. Atès que abonar les nòmines és una obligació empresarial bàsica, convé preveure contextos de risc per evitar mals majors per a ambdues parts.

Segons assenyalen experts legals, les mesures seran més o menys agressives segons la situació per la qual travessi l’empresa. En qualsevol cas, l’assessorament legal és imprescindible, ja que caldrà començar per realitzar una anàlisi de la situació real per plantejar les mesures més adequades, sigui el que sigui la grandària de l’empresa.

Algunes de les mesures considerades més flexibles són:

  • Modificació de les condicions de treball que afectin a la jornada, a l’horari, al règim de treball a torns, al sistema de remuneració, etc.
  • Si fos possible i això impliqués reducció de costos, es pot valorar el trasllat de la ubicació del centre de treball.
  • Tramitació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació.

Entre les més dràstiques, aquestes alternatives d’actuació:

  • Extinció dels contractes de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. El que es denomina acomiadament objectiu.
  • Tramitació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació per efectuar un acomiadament col·lectiu.
  • Declaració de concurs de creditors, que representa tècnicament una suspensió de pagaments.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions