Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Addictes a les compres

Una de cada tres persones reconeix que compra més del que necessita

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 28deFebrerde2002

“Les rebaixes són un reclam perfecte”, assegura José Manuel Otero López, professor titular del Departament de Psicologia Clínica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i autor del primer estudi nacional sobre l’addicció a la compra. L’època de rebaixes, tant a l’agost com les que ara acaben, “són un context molt atraient per als compradors impulsius perquè se senten especialment atrets per l’ambient que es genera al seu al voltant, el soroll, l’animació, les gangues…”.

José Manuel Otero afirma que qualsevol factor promocional i determinades èpoques de l’any són propenses perquè l’addicte se senti a gust. “En temps de rebaixes estan més temps a les botigues i a més es deixen enganxar més pels esquers publicitaris”.

Qui és un addicte a les compres?

Els psicòlegs que han treballat en aquest estudi el defineixen com aquella persona que “té la necessitat d’anar de compres per a sentir-se bé, adquireix molts productes que no necessita, a vegades fins i tot diversos articles del mateix tipus, rarament li dóna ús a l’adquirit i, mentre alguns els retorna, uns altres els acumula i uns altres ni tan sols els desembala o els oculta perquè no ho vegin els familiars”.

Tot això, conclou el professor Otero, desencadena una situació d’endeutament i d’enganys en el seu entorn, la qual cosa pot derivar en problemes econòmics i de relacions socials i familiars.

La finalitat última que persegueix el comprador, segons es desprèn de l’estudi de la Universitat de Santiago, és que aquesta restauri el seu equilibri personal, “experimenta una sensació de plenitud i de satisfacció durant l’acte. Però és una cosa momentània, ja que al poc temps tornen a aparèixer les emocions negatives que li van portar a aquesta conducta”. A més, aquesta situació s’accentua amb els “sentiments de culpa pel gastat i perquè s’adonen que moltes vegades, la qual cosa han adquirit, no els serveix per a res”.

Quantes persones són addictes a les compres?

“A Espanya no s’han elaborat estudis epidemiològics sobre l’abast d’aquest fenomen -explica Otero- però alguns treballs desenvolupats en altres països europeus conclouen que entre el 2% i el 8% de la població ho és”.

Més concret és un informe europeu elaborat per la Unió de Consumidors d’Espanya (UCE) a la fi de l’any 2000 en el qual s’assenyala que una de cada tres persones reconeix que comprava molt més del que necessita. Javier Garcés, psicòleg i col·laborador de l’UCE assenyala que això significa “un problema moderat en el descontrol de la despesa. Es pot parlar d’addicció patològica entorn del 3% de la població”. Dades similars llança un estudi de l’Ajuntament de Madrid, on certifica les dades europees.

Un altre informe elaborat pel Govern de Castella-la Manxa parla d’un 3% de persones amb addicció patològica i un 33% que abusa irreflexivament. A vegades és difícil delimitar quan l’ambient, una època o una situació, propícia una conducta addictiva, sabent que el problema no és la droga o en aquest cas el comprar, el problema, està en la persona. Per això, en rebaixes, més que d’addicció caldria parlar d’abús generalitzat.

Els addictes a les compres, síndrome anomenada oniomanía i en anglès “shopaholics”, ho són tot l’any. En les liquidacions passaran una mica més desapercebuts en el seu afany de repetició però no d’elaboració. Si en alguna cosa es caracteritza aquesta conducta addictiva és precisament per la repetició insistent de la conducta de comprar.

Què es compra?

Entre els articles més recurrents, segons Otero, es troben “aquells que es relacionen amb l’aparença física, sobretot roba de moda i complements de vestir. Caldria sumar també la música, antiguitats i els col·leccionables”.

Com es pot evitar?

El psicòleg aragonès Javier Garcés apunta algunes possibles solucions com evitar el pagament amb targeta i apuntar totes les despeses que es fan diàriament. “El millor és donar-se temps. Per exemple, si et ve de gust comprar alguna cosa, sal de la botiga, del centre comercial, lleva’t d’al mig la temptació i estudia si de debò ho necessites. Si és així, entra i compra-ho”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions