Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Advocats d’ofici

El principal requisit per a beneficiar-se de la justícia gratuïta és que la renda familiar no superi els 14.473 euros
Per miren 26 de febrer de 2008
Img abogados24h listado
Imagen: --

“Tiene dret a un advocat. Si no li ho pot permetre, se li assignarà un d’ofici”. Aquesta frase, per gastada que estigui, no deixa de tenir vigència. De fet, resumeix en essència el significat de la denominada justícia gratuïta. Per a tenir dret a ella, el principal requisit és que els ingressos econòmics no siguin superiors al doble de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, l’IPREM. El còmput anual en 2008 és de 7.236,60 euros, amb la qual cosa la renda del sol·licitant no ha de ser superior a 14.473,20 euros a l’any. No obstant això, cal tenir en compte algunes excepcions, com els casos de discapacitat i violència de gènere.

Qui es pot beneficiar d’aquest servei?

“Totes les persones tenen dret a la defensa i a l’assistència de lletrat, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió”. Així de rotunda es mostra la Constitució en el seu article 24. Aquest dret inclou, per descomptat, a les persones que manquen de recursos suficients per a poder pagar els serveis d’un advocat que defensi els seus interessos (la Constitució preveu en l’article 119 que “la justícia serà gratuïta quan així ho disposi la Llei, i, en tot cas, respecte dels qui acreditin insuficiència de recursos per a litigar”), i la llei que l’aplica és la 1/1996 d’Assistència Jurídica Gratuïta. Qui poden beneficiar-se d’ella?.

En principi, l’assistència jurídica gratuïta beneficia a tots els ciutadans nacionals o estrangers que tinguin residència legal a Espanya, i als estrangers sense residència legal que acreditin insuficiència de recursos en el procés penal, en els processos relatius a la sol·licitud d’asil, i en els procediments administratius i judicials que puguin portar a la denegació de la seva entrada, devolució o expulsió del territori espanyol. En l’ordre jurisdiccional social per a la defensa en judici, tenen dret a ella els treballadors i els beneficiaris del sistema de Seguretat Social que compleixin els requisits.

Fins fa cinc anys, només comptaven amb dret a justícia gratuïta els estrangers que residien legalment a Espanya, però amb la Sentència del Tribunal Constitucional de 22 de maig de 2003, en el Recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Defensor del Poble, s’iguala a tots els estrangers amb els ciutadans espanyols referent a assistència jurídica gratuïta, amb independència que resideixin a Espanya de manera legal o il·legal.

Els estrangers que resideixin a Espanya, legal o il·legalment, compten amb dret a la justícia gratuïta

Per a tenir dret a justícia gratuïta, el principal requisit és que els ingressos econòmics no siguin superiors al doble de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, l’IPREM. El còmput anual en 2008 és de 7.236,60 euros, amb la qual cosa la renda del sol·licitant no ha de ser superior a 14.473,20 euros a l’any. No obstant això, cal tenir en compte algunes excepcions, com les circumstàncies familiars, el fet de ser víctima de violència de gènere o patir una discapacitat.

Les víctimes de violència de gènere poden sol·licitar assistència jurídica gratuïta sense necessitat d’acreditar prèviament la manca de recursos econòmics

El Reial decret 1455/2005 permet a les dones víctimes de violència de gènere sol·licitar assistència jurídica gratuïta i especialitzada sense necessitat d’acreditar prèviament la manca de recursos econòmics. Se’ls reconeix, a més, el dret d’accedir de manera immediata als serveis d’assessorament previ, assistència i representació lletrada. La sol·licitud d’aquest servei comporta la designació automàtica d’un advocat d’ofici. Tots els col·legis d’advocats han d’establir, per tant, un règim de guàrdia especialitzat per a assessorar i representar a les dones víctimes de violència de gènere. En el cas que no se’ls reconegui el dret a aquesta assistència, hauran d’abonar a l’advocat els honoraris de la seva intervenció.

D’altra banda, la Llei 16/2005 de 18 de juliol introdueix una sèrie de modificacions perquè les persones amb discapacitat i els pensionistes per incapacitat permanent, total, absoluta o gran invalidesa puguin gaudir de la justícia gratuïta encara que els seus recursos i ingressos siguin superiors al doble de l’IPREM, però sempre que no quadrupliquin aquesta xifra.

Aquestes necessitats específiques i els canvis socials han donat lloc al fet que a les branques tradicionals en les quals s’organitzaven els Torns d’Ofici -Penal, Civil, Administratiu i Laboral- s’hagin unit, en els últims anys, una altra sèrie d’especialitats entre les quals es troben matèries com a Violència de Gènere, Menors, Estrangeria o Penitencieria. Alguna cosa que s’ha aconseguit, en part, gràcies a les demandes dels advocats d’ofici, els millors coneixedors d’aquesta realitat.

Assistència gratuïta

L’assistència jurídica gratuïta inclou una sèrie de beneficis:

  • Un advocat assistirà a la persona presa o detinguda.
  • El beneficiari comptarà amb defensa i representació gratuïta per part un advocat i un procurador durant el procediment judicial, sempre que aquesta intervenció sigui preceptiva o hagi estat requerida expressament per un Tribunal o un Jutjat.
  • Quan hagin de publicar-se anuncis i edictes en periòdics oficials, la seva inserció serà gratuïta.
  • Els beneficiaris estaran exempts de fer els dipòsits necessaris per a interposar qualsevol recurs.
  • L’assistència pericial durant el procés també serà gratuïta. La durà a terme el personal adscrit als òrgans jurisdiccionals o, en defecte d’això, s’ocuparan d’ella funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les Administracions Públiques. Només de manera excepcional es podrà recórrer a perits privats.
  • No hauran d’abonar cap quantitat per l’obtenció de còpies, testimoniatges, instruments i actes notarials.
  • Es reduirà el 80% dels drets aranzelaris que corresponguin per l’atorgament d’escriptures públiques i per l’obtenció de còpies i testimoniatges notarials o de notes, anotacions, certificacions, seients o inscripcions dels Registres Públics, sempre que siguin requerits per l’òrgan judicial o serveixin per a fonamentar la pretensió del beneficiari.

Passos per a sol·licitar justícia gratuïta

La persona interessada a accedir a justícia gratuïta ha de presentar una sol·licitud davant el col·legi d’advocats del lloc en què es trobi el Jutjat o Tribunal que vagi a conèixer el procés principal, o davant el Jutjat del domicili del sol·licitant si el procés no s’hagués iniciat. Pot demanar directament l’imprès en el col·legi d’advocats, o obtenir-lo a través d’Internet en la pàgina web justiciagratuita.es. Si el sol·licitant té DNI digital o certificat de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre també pot emplenar les dades, signar el formulari i realitzar la seva sol·licitud online.

En el formulari haurà d’indicar el seu nom i cognoms, número del DNI, lloc i mig preferent perquè li facin arribar les notificacions, així com la data de sol·licitud. En el seu cas, assenyalarà també les dades personals del seu cònjuge i dels familiars que convisquin amb el sol·licitant. En un altre apartat ha d’incloure les dades que acreditin tant la seva situació econòmica com la de la seva unitat familiar, les seves circumstàncies personals i familiars (estat de salut…), la pretensió que es vol fer valer davant els Tribunals i la fase processal en què es troba, així com la identificació de la part contrària en el litigi, si n’hi hagués.

Al costat de la sol·licitud, l’interessat haurà de presentar una sèrie de documents, en funció de la seva situació personal i de les circumstàncies familiars que hagi indicat en la sol·licitud per a poder justificar totes aquestes dades mitjançant documents. Sempre que sigui necessari, el sol·licitant comptarà amb l’assessorament del personal que treballa en el Servei d’Orientació Jurídica, que l’ajudarà a emplenar els formularis i assenyalaran la documentació preceptiva que sigui necessària en cada cas entre la següent llista de documents:

  • Fotocòpia del DNI, passaport o targeta de residència del sol·licitant.
  • Certificat de liquidació de l’IRPF i Impost sobre el Patrimoni (de tota la unitat familiar).
  • Certificat de liquidació de l’Impost de societats (en el cas de persones jurídiques).
  • Fotocòpia de la Declaració d’Utilitat Pública o de la inscripció en el Registre de Fundacions (si es tracta de persones jurídiques).
  • Fotocòpia del Permís de Circulació o certificat de la Prefectura provincial de trànsit (només en cas de delictes contra la seguretat del trànsit).
  • Certificat de Signes Externs de l’Ajuntament on radica el domicili.
  • Fotocòpia del llibre de família.
  • Certificat d’Empadronament.
  • Certificat d’Empresa de Conceptes Salarials.
  • Certificat de l’INEM del període de desocupació i percepció de subsidis.
  • Fotocòpia del contracte d’arrendament de l’habitatge habitual o, en el seu cas, còpia del rebut mensual.
  • Fotocòpies de títols de propietat de béns immobles.
  • Certificat de valors.
  • Altres documents que serveixin per a acreditar les dades al·legades.

Com es tramita

Després de rebre la sol·licitud, els Serveis d’Orientació Jurídica del Col·legi d’Advocats examinen la documentació presentada. Si aprecien deficiències, es posaran en contacte amb el sol·licitant perquè esmeni els errors en els quals pugui haver incorregut. Una vegada analitzada la sol·licitud i corregits els defectes, si n’hi hagués, el Col·legi determina si l’interessat té o no dret a la justícia gratuïta. En cas afirmatiu, designarà un advocat d’ofici provisional i es posarà en contacte amb el Col·legi de Procuradors perquè designi un procurador si la intervenció d’aquest professional és preceptiva.

També pot donar-se la circumstància que el Col·legi d’Advocats consideri que el ciutadà no compleix els requisits necessaris o que la pretensió de la seva sol·licitud manca de fonament. En aquest cas, se li comunicarà a l’interessat i traslladarà la sol·licitud a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta perquè aquesta resolgui. Si en el termini de 15 dies des de la recepció de la sol·licitud -o des de l’esmena d’errors- el Col·legi d’Advocats no s’ha pronunciat sobre la designació d’un professional, l’interessat podrà reiterar la seva sol·licitud directament davant la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta.

Quan aquest organisme hagi rebut l’expedient complet del sol·licitant a través del col·legi d’advocats, disposarà de 30 dies per a dictar una resolució en la qual reconegui o denegui el dret a l’assistència jurídica gratuïta. Si estima la sol·licitud dirà quines són les prestacions a les quals té dret el beneficiari i confirmarà la designació d’advocat i procurador que provisionalment haguessin fet els respectius Col·legis Professionals. Si aquesta elecció no s’hagués dut a terme, la Comissió requerirà a aquests col·legis el nomenament d’advocat i procurador, sempre que aquest sigui necessari.

El beneficiari pot renunciar al lletrat assignat i triar lliurement un advocat i procurador de la seva confiança

En el cas que la comissió desestimi la sol·licitud, quedarà sense efecte la designació provisional d’advocat i procurador feta pels col·legis i l’interessat haurà de contractar als professionals que triï ell mateix. Cal tenir en compte, a més, que si la resolució no es dicta en el termini establert, 30 dies, s’entendrà que la sol·licitud ha estat estimada. Si els col·legis haguessin nomenat advocat i procurador provisionals, la designació es confirmaria. Si, per contra, no haguessin adoptat cap decisió el Jutge o el Tribunal requeriran als col·legis el nomenament d’aquests professionals.

En tot cas, la Llei estableix la possibilitat de renunciar a la designació, de manera que el beneficiari pot triar lliurement advocat i procurador de la seva confiança. Per a això ha de comunicar-li-ho expressament a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta i al col·legi professional.